L'oví de carn a Aragó arrossega des de fa dècades una pèrdua continuada tant d'explotacions com de caps de bestiar. Entre 1996 i 2023, el cens d'ovelles a la comunitat autònoma s'ha reduït un 46%, un descens que reflecteix el tancament constant de granges i les creixents dificultats per assegurar el relleu generacional al camp.
Investigadors del grup SISEC (Sistemes Socioecològics Agraris de l'IA2), integrat per personal del Centre de Recerca i Tecnologia Agroalimentària d'Aragó (CITA) i de la Universitat de Saragossa, han difós a la revista científica Agricultural Systems un treball en què s'examinen les arrels d'aquesta tendència mitjançant un model de dinàmica de sistemes denominat SHEEPSES.
En l'estudi, firmat per Alicia Prat-Benhamoiu, Daniel Martin Collado i Alberto Bernués, del CITA i IA2, juntament amb Alicia Tenza Peral, de la Universitat de Saragossa, i Birgit Kopainsky, de la Universitat de Noruega, es reconstrueix l'evolució del sector entre 2000 i 2022, quantificant el pes de diversos factors socials, econòmics i ambientals sobre la seva trajectòria.
El model es va construir a partir del coneixement expert acumulat sobre l'oví extensiu, enriquit amb la participació directa de ramaders, tècnics-veterinaris i investigadors, a més de la integració de dades tècnic-econòmiques, demogràfiques i ambientals procedents de fonts oficials i contrastades. Les seves més de 150 variables recullen les interaccions entre els elements clau del sistema i ajuden a explicar com han canviat el nombre d'ovelles, les explotacions i la renda ramadera al llarg del període analitzat.
Les simulacions del model apunten que el sector no es troba en un desplomament incontrolat, encara que sí immers en una trampa estructural de difícil sortida. Sense el suport de la Política Agrària Comuna (PAC), el sistema ramader extensiu d'oví a Aragó hauria col·lapsat al voltant del 2013. L'estudi destaca, a més, que els ramaders d'oví a Aragó obtenen una renda absoluta superior a la de treballadors d'altres àmbits productius.
No obstant això, el sistema continua perdent efectius humans. El motiu és que els ramaders dediquen moltes més hores de feina. Si s'analitza la qualitat de vida com a ingrés per hora treballada, l'oví extensiu queda clarament per darrere de la indústria, la construcció o els serveis. Aquesta diferència, unida al mode de vida que exigeix la ramaderia, i no tant la renda anual en si mateixa, és el que frena el relleu generacional i el que cap política ha aconseguit revertir fins al moment.
El model SHEEPSES es planteja com una eina de suport al disseny de noves polítiques agràries i territorials que ajudin a contenir el declivi d'una activitat essencial per a l'economia rural i per a la gestió sostenible del territori mediterrani.
L'article és d'accés obert i es pot consultar a: https://doi.org/10.1016/j.agsy.2026.104811Més informació sobre el grup SISEC a https://socialecologicalagrolab.com/es/