L'avantprojecte de llei que regula el servei públic de l'Agència de Notícies de Catalunya (ACN) preveu un consell d'administració integrat per 6 vocals independents designats pel Parlament, als quals se sumaran 2 representants de la Generalitat i un conseller delegat.
Així ho ha detallat en una trobada amb periodistes el secretari de Mitjans i Difusió de la Generalitat i president de l'ACN, Carles Escolà, en una compareixença en què també han participat la directora de l'ACN, Eva Arderius; el director general de Mitjans de Comunicació, Marc Melillas, i el degà del Col·legi de Periodistes, Joan Maria Morros.
Escolà ha subratllat que aquest avantprojecte de llei configura un paraigua jurídic que reforça la naturalesa pública de l'agència, garanteix independència informativa, més transparència i estabilitat financera i persegueix la desgovernamentalització: "No és normal que el secretari de Comunicació del Govern sigui el president de l'ACN".
NOU MODEL DE GOVERNANÇA
L'esborrany, al qual ha tingut accés Europa Press, precisa que la futura norma establirà un marc legal propi per ordenar aquest servei públic, fixar la seva missió d'interès general, reforçar les garanties d'independència i definir un nou model de governança "adaptat als reptes actuals del sector de la comunicació".
Nou mesos després d'iniciar-se la tramitació, el Govern ha aprovat la memòria preliminar, que ja ha superat la fase de consulta pública, i ara s'obre el tràmit d'audiència a entitats del sector: fins a la primera quinzena de setembre es podran presentar propostes sobre l'articulat, que estarà disponible al portal de Transparència de la Generalitat per formular observacions.
El text recorda que la Generalitat presta el servei d'agència de notícies de Catalunya sota la marca Agència Catalana de Notícies, a través de la societat de capital íntegrament públic Intracatalònia SA, creada el 1999.
TRANSFORMACIÓ DELS MITJANS
El document subratlla que l'evolució tecnològica està transformant els mitjans de comunicació i obliga a revisar objectius i funcionament, també davant "nous riscos que afecten directament el dret a la informació i a rebre dels mitjans de comunicació informació veraç, com la desinformació, la manca de contrast, la fragmentació de públics i la difusió de continguts sense garanties de responsabilitat editorial".
Davant d'aquest escenari, es planteja "consolidar" el servei públic d'agència de notícies per blindar la missió i els fins de l'ACN davant d'eventuals ingerències polítiques en la línia editorial i en la governança de la societat que el gestiona.L'avantprojecte recorda que diferents resolucions del Parlament reclamen "desvincular el servei públic d'agència de notícies de l'estructura de l'Administració" de la Generalitat, com la 812/XIV (per posar fi a la dependència d'aquest servei del Govern i disposar d'una agència professional i independent) i la 7/XV (que insta el Govern a desgovernamentalitzar l'ACN i a reforçar el paper del Parlament en la seva supervisió i control).
Joan Maria Morros, en nom del Col·legi de Periodistes, ha reiterat la necessitat de desgovernamentalitzar l'ACN, ha celebrat el contingut de l'avantprojecte i ha destacat la importància del contracte programa perquè l'agència pugui planificar més enllà d'un exercici: "Tot això ha de garantir el servei públic de l'ACN".
VOCALS INDEPENDENTS
Pel que fa al consell d'administració, el Parlament escollirà 6 vocals independents entre persones "de mèrit, capacitat i competència professional reconeguda, garantint la idoneïtat, el pluralisme i la independència dels designats", amb mandats de 5 anys, renovables una sola vegada pel mateix període.
L'elecció es farà en el ple per majoria de dos terços en una primera votació i, si no s'assoleix, en una segona votació per majoria absoluta dels membres de la Cambra.
Marc Melillas ha precisat que la presidència del consell recaurà en un dels vocals designats pel Parlament i serà "rotatòria", i que els integrants de l'òrgan que no tinguin funcions executives percebran una compensació econòmica equivalent a una tercera part del salari mínim interprofessional.
PARLAMENT, "ACTOR CENTRAL"
Amb aquest esquema, el Parlament passa a ser, segons el text, "actor central" en la supervisió institucional del servei i es busca garantir neutralitat, imparcialitat i respecte al pluralisme polític i social.
Escolà ha concretat que el consell d'administració incorporarà també 2 vocals en representació de la Generalitat, que seran "algú del Departament de Política Lingüística i de la part de Mitjans", encara que ha admès que encara està per concretar.
DIRECTOR GENERAL
L'altre integrant del consell serà el conseller delegat, responsable de la gestió executiva ordinària: es triarà mitjançant convocatòria pública, seguint els principis de mèrit, capacitat i idoneïtat professional, i haurà de comparèixer davant la comissió parlamentària competent per presentar el seu pla d'actuació.
L'avantprojecte estableix que la persona que exerceixi la direcció general de la societat prestadora en el moment de l'entrada en vigor de la llei (actualment Eva Arderius) "continuï exercint les funcions que tingui atribuïdes fins que es produeixi el nomenament del conseller delegat".
A més, per al primer nomenament del conseller delegat, el consell podrà designar la persona que assumeixi la direcció general "sense necessitat de tramitar una nova convocatòria pública", una facultat de caràcter excepcional i limitada a aquest primer nomenament.
Carles Escolà ha indicat que el mandat d'Eva Arderius segueix vigent i que, quan hagi de renovar-se d'aquí a 3 anys, se sotmetrà a un concurs de mèrits.
També ha avançat que haurà d'acudir al Parlament "com a mínim un cop a l'any per retre comptes" i que ho farà en comissió, encara que no es preveu una específica com la de la CCMA, sinó que podria ser en la Comissió d'Afers Institucionals (CAI).
CONTRACTE PROGRAMA I RETRIBUCIÓ DE COMPTES
L'avantprojecte planteja que la relació entre la Generalitat i la societat que presta el servei s'articuli mitjançant un contracte programa plurianual, "que definirà les obligacions de servei públic, els objectius, els recursos econòmics i els mecanismes de seguiment i avaluació".
Escolà ha assenyalat que aquest contracte programa permetrà reforçar el finançament de l'ACN (que ara disposa d'un pressupost anual d'entre 4,5 i 4,7 milions d'euros) per assegurar que compti amb els recursos necessaris.
Preguntada per si se superarà el llistó dels 4,7 milions, Eva Arderius ha contestat: "Intentarem que sí".
La directora ha recordat que l'ACN suma 75 treballadors, dels quals 65 són periodistes, amb 30 a Barcelona i 35 a la resta de Catalunya, a més de 3 a Madrid i 2 a Brussel·les, i ha defensat reforçar la plantilla i també "millorar la verificació".
La futura llei també reforça les obligacions de transparència i rendició de comptes davant del Parlament: la societat prestadora haurà d'elaborar una memòria anual d'activitats que es remetrà a la Cambra, i tant la presidència del consell com el conseller delegat podran ser cridats per informar sobre el "compliment de la missió de servei públic".