La vivenda centra el Ple de dijous a l'Assemblea marcat per Maricarmen, l'acampada i els reals decrets

La crisi de l'habitatge i el cas de Maricarmen dominen un Ple a l'Assemblea de Madrid marcat per l'acampada a Sol i dos nous reals decrets.

5 minuts

fotonoticia 20260930175948 1920

fotonoticia 20260930175948 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

5 minuts

Més llegides

La vivenda acapararà el protagonisme en el Ple d'aquest dijous a l'Assemblea de Madrid, condicionat pel recent desnonament de Maricarmen, de 87 anys, que la passada setmana va desencadenar un esclat social i un campament a la Porta del Sol. Aquesta protesta ha obert un nou front entre Delegació del Govern, Ajuntament i Comunitat, en paral·lel a l'impuls de dos reals decrets la convalidació dels quals es votarà al Congrés divendres.

El dilluns, la portaveu de Vox, Isabel Pérez Moñino, ironitzava amb que "finalment s'acceptava el ple monogràfic de vivenda" que diverses formacions havien reclamat sense èxit durant la legislatura.

La setmana va començar amb la reunió mediada per l'Empresa Municipal de l'Habitatge i Sòl, en la qual es va assolir un acord perquè Maricarmen pogués tornar a la seva vivenda. Malgrat això, el campament es manté actiu i continua exigint respostes contundents davant la crisi habitacional.

En aquest context, Sumar pressionava el PSOE perquè el Consell de Ministres aprovés el denominat 'Decret Maricarmen' --amb mesures com contractes indefinits o la suspensió de desnonaments--. Finalment, el Govern va optar per tirar endavant dos decrets --com ja havia fet en el passat amb l'habitatge-- que incorporen, a més de mesures reclamades per Sumar, diferents bonificacions fiscals.

PSOE-M i Més Madrid han defensat públicament aquests decrets i han demanat el suport dels Grups Parlamentaris del Congrés, mentre que des de la Comunitat s'ha advertit que, si surten endavant, llogar una vivenda a Espanya serà "missió impossible". Vox, per la seva banda, sostenia dilluns que cap política d'habitatge resultarà eficaç sense un control de fronteres.

El campament a Sol, nou focus de tensió

L'altre gran punt de fricció és el campament a la Porta del Sol. La Comunitat va enviar aquest dimarts un requeriment a Delegació del Govern perquè procedís al desallotjament abans del dijous --amb un termini de 48 hores-- al·legant la protecció de la Reial Casa de Correus com a Bé d'Interès Cultural, així com la defensa del comerç i el turisme. L'alcalde, per la seva banda, ha anunciat que tancarà l'Oso i el Madroño, que han estat "vandalitzats", i enviarà a Martín i Interior un informe en què es recullen "coberts en tendes de campanya i grans ganivets".

En resposta, el delegat ha reclamat a l'Executiu autonòmic "respecte al dret fonamental de reunió", postura en la qual coincideix Más Madrid, que ha sol·licitat garanties davant les "amenaces" als acampats. Des del PSOE s'ha ironitzat amb que ara es vulgui el desallotjament quan "el primer dia deien que era contra el Govern de Sánchez".

Un Ple atravessat per la crisi de l'habitatge

La qüestió de l'habitatge impregnaran tota la sessió, des de l'inici del control a la presidenta regional, Isabel Díaz Ayuso, amb l'oposició abordant el problema des de diferents perspectives. El PP, a més, interpel·larà sobre la recuperació després de l'incendi a la Sierra Oeste.

La "crisi de l'habitatge actual" apareixerà també en les preguntes dirigides als consellers, juntament amb altres assumptes com la compra de l'immoble del carrer General Martínez Campos, l'activitat d'Invest In Madrid, la conferència sectorial d'Educació, les llistes d'espera de l'Hospital Ramón i Cajal o les mesures de suport a dones en situació de vulnerabilitat.

Després es debatrà el Projecte de Llei que modifica la norma reguladora de les Actuacions Inspectores i de la Potestat Sancionadora en Matèria de Dipòsit de Fiançes d'Arrendament de la Comunitat de Madrid. Es tracta d'una actualització d'una llei de 1997 que encara recull quantitats en pessetes, menciona al ja desaparegut Ivima i remet a disposicions derrogades. La tramitació es farà per lectura única i, previsiblement, serà aprovada gràcies a la majoria absoluta del PP.

Esmenes a la totalitat i llei LIDER

A continuació s'abordaran les esmenes a la totalitat presentades per l'esquerra contra dos Projectes de Llei de l'Executiu regional: el de l'Advocacia General (PSOE) i el d'Impuls i Desenvolupament Equilibrat de la Regió --conegut com Líder-- (Más Madrid). Tot apunta que ambdues esmenes seran rebutjades per la majoria absoluta del PP.

Segons el Govern autonòmic, la reforma de l'Advocacia General pretén modernitzar l'estructura i el funcionament dels serveis jurídics de la Comunitat. Entre altres aspectes, fixa que l'Advocat General haurà de pertànyer al Cos de Letrats regional i acreditar almenys deu anys d'experiència professional, a més de reorganitzar internament l'Advocacia General i crear una nova Secretaria Tècnica.

Pel que fa a la llei LIDER, l'Executiu defensa la seva aprovació per agilitzar el desenvolupament urbanístic, facilitar la construcció d'habitatge i escurçar els terminis de tramitació dels plans urbanístics.

Aquest projecte ha rebut crítiques tant de l'esquerra com d'una plataforma veïnal. Més Madrid i PSOE alerten que podria suposar una ingerència en l'autonomia local.

Proposta de Més Madrid i comissió sobre Madrid Network

El Ple també debatrà la presa en consideració de la Proposició de Llei de Més Madrid que planteja canviar la forma de mesurar les llistes d'espera, de manera que es reculli tot l'itinerari del pacient i que, si el deteriorament es manté dos trimestres consecutius, això impliqui un augment del pressupost.

L'initiativa s'emmarca en la polèmica suscitada després de transcendir que a l'Hospital Ramón i Cajal es va modificar la prioritat de 57 pacients per millorar les dades oficials de llistes d'espera. El cirurgià Alberto Martos va denunciar aquests fets i la Comunitat ha carregat contra ell, acusant-lo de ser qui va manipular aquests casos.

Arriba així mateix al Ple l'escrit d'oposició del PSOE a la creació d'una comissió d'investigació sobre la gestió, concessió, seguiment i recuperació dels préstecs concedits en el marc del conveni entre la Comunitat i Madrid Network.

El PSOE ha insistit repetidament que aquesta entitat deu "més de 70 milions d'euros" a la Comunitat, malgrat que "segueix rebent subvencions públiques any rere any". La Comunitat, per la seva banda, manté que ha reclamat "les quotes impagades" a Madrid Network i que ha complert "religiosament les seves obligacions".

Sanitat, migrants i el futur de l'estadi de Vallecas

En el torn de compareixences, dues aniran dirigides a la consellera de Sanitat, Fátima Matute, i una altra al conseller de Cultura, Turisme i Esports, Mariano de Paco.

En matèria sanitària, el PSOE interpel·larà a Matute per les llistes d'espera, previsiblement centrant el focus a l'Hospital Ramón i Cajal. Vox, per la seva banda, demanarà explicacions sobre l'atenció sanitària pública que es presta a "immigrants il·legals" a la Comunitat de Madrid.

Al mes d'abril, davant d'una qüestió similar, Ayuso va acusar a Vox de tractar "com escòria" als immigrants i va recordar que aquest col·lectiu "pot patir malalties, patologies que acabin amb la seva vida".

Pel que fa a De Paco, compareixerà a petició pròpia per informar sobre la situació actual de l'Estadi de Vallecas. Al juliol, la Comunitat va suspendre la concessió després d'una auditoria que va detectar greus deficiències en seguretat, salubritat, protecció contra incendis, instal·lacions elèctriques i manteniment.

Una segona auditoria, realitzada al setembre, va concloure que el recinte ja es trobava en condicions. Fa dues setmanes, De Paco va expressar la seva confiança que l'estadi pogués tornar a acollir un encontre el 10 d'octubre, data en què el Rayo rep l'Athletic.

En el tram final, es debatran dues Proposicions No de Llei: una del PSOE, que reclama a la Comunitat una negociació urgent amb el professorat per millorar les seves condicions laborals, i una altra de Más Madrid, que planteja oferir assessorament jurídic a les persones afectades per la suspensió del seu dret a vot per la anomenada 'llei de nets'.