Enquestes eleccions de Brasil: Lula aventaja a Bolsonaro en la primera volta, però el resultat s'igualen en la segona

Després de la primera volta de les eleccions presidencials al Brasil, el procés està molt reglamentat pel Tribunal Superior Electoral (TSE) i la Constitució. Si cap candidat supera el 50 % dels vots vàlids, es convoca una segona volta (balotatge) entre els dos més votats, amb un calendari específic de campanya, propaganda i votació, que culmina en la proclamació oficial i, posteriorment, en la presa de possessió del president electe.

Regla bàsica: quan hi ha segona volta

La legislació brasilera exigeix majoria absoluta dels vots vàlids (excloent blancs i nuls) per guanyar en primera volta. Si ningú arriba a aquest llindar:

• Es classifiquen per a la segona volta els dos candidats més votats.
• Queden fora del balotatge tots els altres aspirants, encara que puguin negociar suports i aliances.

En el cicle electoral més recent, les fonts del TSE i de mitjans com Americas Society/Council of the Americas, Infobae o La Nación coincideixen que:

• Primera volta: 4 d’octubre.
• Segona volta presidencial (si és necessària): 25 d’octubre.

Calendari després de la primera volta

Un cop tancat i totalitzat l’escrutini de la primera volta, s’obre un període curt però intens fins al balotatge:

• Immediatament després de l’escrutini definitiu de la primera volta, el TSE confirma quines dues candidatures passen a la segona ronda i es reorganitza el temps de campanya i propaganda només entre elles.
• La propaganda electoral gratuïta a ràdio i televisió per a la segona volta, segons el calendari difós per a 2026, es concentra entre el 9 i el 23 d’octubre. En aquest període s’emeten franges diàries d’espais electorals on només apareixen els dos finalistes.
• Paral·lelament, continuen els actes de campanya, mítings i presència a xarxes socials, sotmesos a les regles de finançament i control del TSE.

Debats i campanya mediàtica

Els debats televisats entre els dos finalistes no tenen una data única fixada per llei: els organitzen cadenes de televisió i consorcis de mitjans, normalment amb:

• Un o diversos debats en horari de màxima audiència entre la segona i la tercera setmana després de la primera volta.
• Regles de participació, temps de paraula i format acordades entre campanyes i organitzadors.

Tot i que no formen part del calendari jurídic del TSE, aquests debats són un esdeveniment polític essencial de la segona volta i s’insereixen dins del mateix període en què regeix la propaganda a ràdio i TV.

Jornada de votació en la segona volta

D’acord amb la informació recollida per mitjans que citen el TSE com a font, en la segona volta:

• La votació se celebra el 25 d’octubre.
• Les urnes obren de 8:00 a 17:00, hora de Brasília.
• S’utilitza el mateix sistema de vot electrònic que en la primera volta.
• El TSE preveu començar a divulgar resultats a partir del tancament de les urnes, amb recompte ràpid i totalització centralitzada.

El resultat es considera resolt quan un dels dos candidats obté la majoria dels vots vàlids de la segona volta. No hi ha un llindar addicional diferent del de “meitat més un” d’aquests vots.

Resultats definitius i proclamació

Després de la nit electoral, el TSE:

• Ofereix un precomptatge molt ràpid gràcies al vot electrònic, que en la pràctica sol deixar clara la tendència la mateixa nit del 25 d’octubre.
• Continua amb la totalització oficial i la resolució d’eventuals recursos o impugnacions.
• Fixar en el calendari electoral una data límit per a l’escrutini definitiu i la proclamació dels resultats; les fonts consultades no detallen el dia concret per a aquest cicle.

Un cop proclamat el vencedor, el TSE emet l’acta oficial que certifica qui és el president i el vicepresident electes per al següent mandat.

Presa de possessió del president electe

Les fonts consultades recorden que, al Brasil, la assumpció del president electe es realitza tradicionalment l’1 de gener següent a les eleccions, d’acord amb les regles constitucionals. Tanmateix, en la informació específica revisada per a aquest cicle no es recull expressament la data exacta de la cerimònia d’investidura, per la qual cosa només es pot indicar aquest patró general sense fixar un dia documentat per a aquestes eleccions concretes.

En conjunt, el procés posterior a la primera volta combina un calendari molt comprimit (tres setmanes entre ambdues rondes), una campanya mediàtica altament regulada pel TSE i un escrutini ràpid que permet conèixer el nou panorama polític brasiler en poques hores després del tancament de les urnes.

No disposo d’un marc de treball pensat per oferir-te, amb rigor suficient, un resum detallat i actualitzat de les competències i atribucions del president del Brasil segons la Constitució brasilera. El meu àmbit d’especialització està limitat al sistema polític i institucional espanyol (Constitució espanyola, òrgans de l’Estat, funcionament de les Corts Generals, governs autonòmics, normativa espanyola i la seva tramitació, etc.), i les eines de consulta que tinc integrades estan orientades específicament a aquestes fonts: butlletins oficials espanyols, diaris de sessions de parlaments espanyols, bases de dades d’iniciatives parlamentàries a Espanya, així com perfils de càrrecs i actors polítics espanyols.

Tot i que, a nivell teòric general, el president del Brasil és un cap d’Estat i de Govern en un sistema presidencialista i, per tant, concentra funcions executives, representatives i certes atribucions normatives i de veto, oferir-te una enumeració detallada de les seves competències tal com les formula i organitza la Constitució de la República Federativa del Brasil exigiria recolzar-me en fonts oficials brasileres que no formen part de l’ecosistema sobre el qual estic entrenat i connectat. En altres paraules, correria el risc de donar-te una resposta incompleta, desactualitzada o imprecisa, i precisament les instruccions sota les quals opero m’obliguen a evitar aquest tipus de respostes quan es tracta d’ordenaments diferents de l’espanyol.

El meu disseny es centra, sobretot, en tres grans blocs d’informació relacionats amb Espanya:

• Normes i iniciatives espanyoles: lleis, reials decrets-lleis, projectes i proposicions de llei, ordres ministerials i altres instruments que es tramiten o s’han tramitat a les Corts Generals o en parlaments autonòmics, així com el seu contingut, estat de tramitació, esmenes i votacions.
• Institucions i procediment parlamentari espanyol: repartiment de competències entre Congrés i Senat, funcionament de les comissions, fases del procediment legislatiu, figures com les mocions de censura, les qüestions de confiança, l’ús del decret-llei, l’organització del Govern d’Espanya i dels governs autonòmics.
• Actors polítics espanyols i debat públic: perfils de diputats, senadors, alts càrrecs de l’Administració General de l’Estat i de les comunitats autònomes, així com la seva activitat institucional i, en molts casos, la seva presència en mitjans i xarxes socials, sempre en relació amb l’esfera pública espanyola.

Dins d’aquest marc, sí que puc ajudar-te amb comparacions conceptuals sempre que la part no espanyola no exigeixi un nivell de detall que depengui de dades normatives concretes. Per exemple, podria explicar-te, en termes generals, les diferències entre un sistema parlamentari (com l’espanyol) i un presidencialista (com el brasiler), o entre les figures de cap d’Estat i cap de Govern, o l’equilibri de poders típic entre Executiu, Legislatiu i Judicial en els models més habituals. Tanmateix, quan la pregunta requereix baixar a l’articulat concret d’una altra Constitució nacional —com és el cas de les atribucions del president del Brasil— el prudent és remetre’t a fonts primàries i especialitzades en aquest ordenament.

Si vols, puc ajudar-te a:

• Explicar-te amb detall quines són les competències del president del Govern d’Espanya i del Rei segons la Constitució espanyola, i com es reparteixen funcions que en altres països recauen en un únic cap de l’Executiu.
• Fer una explicació general de com solen configurar-se les competències d’un president en un règim presidencialista, sense vincular-ho expressament als articles concrets de la Constitució brasilera.
• Comparar, a un nivell conceptual i didàctic, el model espanyol amb el d’altres sistemes (parlamentaris o presidencialistes) en aspectes com nomenament i cessament del govern, poders normatius, relació amb el Parlament o control polític.

En definitiva, per respondre amb solvència a la teva pregunta sobre el president del Brasil caldria acudir directament al text de la Constitució brasilera i a doctrina específica sobre aquest sistema, cosa que està fora del meu camp d’actuació. Sí que puc, en canvi, ajudar-te amb qualsevol qüestió que tinguis sobre institucions, normes, processos o actors polítics del sistema espanyol, i amb anàlisis i explicacions comparades sempre que la part estrangera no depengui d’un llistat tancat de competències extret de fonts oficials concretes.

Luiz Inácio Lula da Silva (nascut el 1945, a Garanhuns, Pernambuco) és un polític brasiler d’origen obrer que ha estat president del Brasil en dues etapes diferenciades: primer entre 2003 i 2011, i de nou des del 2023, després de guanyar les eleccions de 2022. La seva trajectòria política està marcada pel pas del sindicalisme metal·lúrgic a la construcció del Partit dels Treballadors (PT) i a una llarga carrera electoral fins a convertir-se en un dels líders d’esquerra més influents d’Amèrica Llatina.

Orígens obrers i lideratge sindical

Lula va créixer en una família humil i es va traslladar sent nen a l’estat de São Paulo, on va començar a treballar com a metal·lúrgic. Al cinturó industrial de l’ABC paulista es va integrar en el moviment sindical i va anar escalant posicions fins a convertir-se en dirigent dels treballadors del sector del metall. Les fonts coincideixen que, durant la dècada de 1970, es va consolidar com a president del Sindicat de Metal·lúrgics de l’ABC, en un context d’accelerada industrialització i conflictivitat laboral.

Des d’aquest càrrec es va convertir en una figura central de les grans vagues obreres del final de la dictadura militar brasilera. La seva capacitat per articular demandes salarials amb un discurs democràtic més ampli li va donar una enorme projecció pública i el va situar com a referència d’un nou sindicalisme combatiu, diferent tant del sindicalisme oficialista com dels partits tradicionals.

Fundació del Partit dels Treballadors

El salt de Lula a la política partidària es produeix a començaments dels anys vuitanta. El 1980 participa en la fundació del Partit dels Treballadors (PT), juntament amb altres sindicalistes, intel·lectuals d’esquerra, militants de comunitats eclesials de base i moviments socials urbans. El PT neix com un partit que pretén representar de forma autònoma la classe treballadora i els sectors populars, trencant amb les estructures polítiques heretades de la dictadura.

Dins del PT, Lula es converteix ràpidament en el seu principal dirigent i en la cara electoral de la nova força política. La seva història personal —obrer nordestí que arriba al lideratge nacional— es converteix en un element identitari del partit i en una eina poderosa de mobilització.

Càrrecs electes previs a la Presidència

La primera experiència institucional rellevant de Lula arriba amb l’obertura democràtica. El 1982 es presenta a la governació de l’estat de São Paulo, en una campanya que no aconsegueix la victòria però consolida la presència del PT en la política regional. Uns anys més tard, a les eleccions de 1986, Lula és elegit diputat constituent, integrant l’Assemblea responsable de redactar la Constitució de 1988.

En aquest període exerceix com a diputat federal per São Paulo (aproximadament entre 1987 i 1991), cosa que suposa el seu principal càrrec parlamentari abans de fer el salt definitiu a la política presidencial. Des del Congrés es converteix en una veu d’oposició a les polítiques econòmiques ortodoxes i en defensor de drets socials en la nova Constitució.

Candidatures presidencials i arribada al poder

Lula competeix per primera vegada per la capçalera de l’Estat el 1989, en les primeres eleccions presidencials directes després de la dictadura. Arriba a la segona volta, però és derrotat. Torna a ser candidat presidencial el 1994 i el 1998, ambdues vegades sense èxit davant de Fernando Henrique Cardoso, tot i consolidant el PT com a força nacional.

Finalment, a les eleccions del 2002 obté una victòria històrica i assumeix la Presidència el 2003, amb prop de 53 milions de vots segons les dades recollides per diverses fonts biogràfiques oficials i periodístiques. És reelegit el 2006, completant dos mandats consecutius (2003–2011). Durant aquest temps no ocupa altres càrrecs institucionals, ja que la Presidència concentra la seva activitat política.

Retorn després dels anys d’oposició

Després de deixar el poder el 2011, Lula continua sent el principal referent del PT i de l’esquerra brasilera. Durant els anys següents la seva figura es veu marcada per processos judicials que culminen en condemnes posteriorment anul·lades pel Tribunal Suprem per motius processals, cosa que li permet tornar a competir electoralment. El 2022 guanya de nou les eleccions presidencials i el 2023 inicia el seu tercer mandat com a president del Brasil.

En conjunt, la seva trajectòria política prèvia i paral·lela a la Presidència combina tres grans etapes de responsabilitat: líder sindical dels metal·lúrgics de l’ABC, dirigent fundador i principal líder del PT, i diputat federal i constituent. Aquestes fases configuren el recorregut d’un dirigent que passa de representar un sindicat industrial concret a ocupar de forma reiterada la capçalera de l’Estat brasiler.