Mentre el congrés europeu situa la medicina de precisió al centre de l’oncologia, només el 48,8 % dels centres espanyols té totalment implantades les proves del catàleg comú
L’accés a les proves moleculars, les proves genètiques i la seqüenciació de nova generació (NGS) en càncer continua marcat a Espanya per diferències entre territoris i centres hospitalaris, tot i que aquestes eines ja ocupen un lloc central en l’oncologia europea. Així ho ha assenyalat Fundació Alivia en el balanç de la seva participació a ESMO 2026, el congrés de la Societat Europea d’Oncologia Mèdica, i a la llum dels anàlisis recents sobre la implantació del diagnòstic molecular a Espanya.
Durant el congrés, Agata Polińska, membre del patronat de Fundació Alivia, va copresidir la sessió sobre accés, equitat i reducció de les desigualtats del programa europeu de defensa dels pacients (Patient Advocacy Track). En aquest marc, Polińska va exposar la ponència "Voces de los pacientes sobre las desigualdades de acceso: la experiencia polaca y española". Per a l’entitat, portar aquesta anàlisi a Europa reflecteix un problema de primer ordre que encara és vigent a Espanya: la innovació en diagnòstic molecular i medicina personalitzada avança, però no sempre arriba en igualtat de condicions a tots els pacients.
Segons anàlisis recents de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM), la implantació del diagnòstic molecular a Espanya continua sent desigual. El primer Observatori SEOM de Medicina de Precisió assenyala que només el 48,8 % dels centres té totalment implantades les proves del catàleg comú i que, en hospitals de 200 a 500 llits, aquest percentatge baixa al 25,8 %. A la pràctica, això fa que l’accés a aquestes proves continuï depenent en molts casos del territori, de la mida de l’hospital i dels seus circuits assistencials.
En un moment en què eines com la NGS permeten identificar amb més precisió les alteracions d’un tumor i orientar millor les decisions terapèutiques, Fundació Alivia adverteix que aquesta desigualtat té conseqüències per als pacients. Quan una prova molecular no se sol·licita a temps, no està disponible o no forma part del circuit habitual d’atenció, també poden retardar-se decisions clau sobre el tractament o deixar de ser possibles opcions terapèutiques que sí que existeixen.
"La innovació només serveix si arriba al pacient. Avui sabem que les proves moleculars poden marcar una diferència en el diagnòstic i en el tractament, però aquest avenç no pot dependre d’on visqui una persona ni de l’hospital on sigui atesa", afirma Xavier Pla, responsable de Programes de Fundación Alivia.
Fundación Alivia subratlla que Espanya ha donat passos rellevants per integrar aquestes capacitats en el sistema sanitari, però considera que el repte ara és assegurar que la seva implantació sigui real i homogènia per a tots els pacients.
Sobre Fundación Alivia
Fundación Alivia ajuda els pacients amb càncer a Espanya des de 2021. Entre els seus principals projectes destaquen OncoIndex, un portal que mostra l’accés als tractaments oncològics segons el coneixement mèdic actual; Oncomapa, un directori de metges i clíniques; i la OncoLibrería, amb recursos informatius per als pacients.