Test d’afinitat política per votar el 29N | Descobreix amb quin partit coincideixes en 5 minuts

No cal cap tràmit parlamentari per modificar el programa electoral d'un partit a Espanya. El seu contingut s'aprova i revisa mitjançant els procediments interns de la formació, no mitjançant votacions del Congrés o del Senat. La qüestió canvia si el que es pretén és modificar una llei electoral o convertir una promesa del programa en una obligació jurídica.

1. Modificar el programa electoral d'un partit

Un programa electoral és un document polític que presenta propostes i compromisos davant els electors. Que un partit el denomini «oficial» significa que l'assumeix com a propi; no el converteix en una llei ni en un text aprovat per les Corts Generals.

Per revisar-lo, el procediment rellevant serà l'establert per cada formació. No existeix una seqüència parlamentària comuna que s'hagi de seguir. En termes pràctics, correspon:

• Identificar l'òrgan competent segons els estatuts i les normes internes: un congrés, una assemblea, un òrgan de direcció o un altre òrgan previst.
• Aplicar el procediment intern d'elaboració, debat i aprovació, incloses les consultes o ratificacions que corresponguin.
• Aprovar la modificació per l'òrgan facultat per a això. Si és un programa de coalició, també s'hauran de tenir en compte els acords entre les organitzacions participants.

Per tant, no cal presentar una iniciativa legislativa, obrir un termini d'esmenes parlamentàries ni obtenir autorització de les Càmeres. El detall dependrà de les regles de la formació concreta, no del procediment legislatiu.

2. Debatre compromisos no equival a modificar el programa

El Parlament sí que pot debatre propostes que figurin en programes electorals. Pot fer-ho durant la investidura, mitjançant preguntes i interpel·lacions al Govern, mocions o proposicions no de llei. Aquestes últimes expressen una posició o demanen una actuació al Govern, però no són lleis.

A més, l'article 198 del Reglament del Congrés regula l'examen de programes i plans remesos pel Govern. Són programes governamentals, diferents del programa electoral d'un partit. El seu debat tampoc substitueix els mecanismes interns de modificació d'aquest document.

3. Convertir una proposta electoral en una llei

Si una promesa requereix canviar l'ordenament jurídic, aleshores sí que s'ha de tramitar la norma corresponent. En el procediment legislatiu comú, les fases principals són:

• Iniciativa: presentació d'un projecte de llei del Govern o d'una proposició de llei pels subjectes habilitats. Les proposicions que ho requereixin han de superar la presa en consideració: la decisió de començar la seva tramitació.
• Publicació i esmenes: es publica el text i es permet proposar canvis. Pot haver-hi un debat de totalitat quan correspongui.
• Ponència i comissió: s'estudien les propostes, s'elabora un informe i es debat i vota el dictamen.
• Congrés i Senat: s'aprova el text conforme al procediment aplicable i s'envia al Senat. Si aquest introdueix esmenes o un veto, el Congrés torna a pronunciar-se.
• Publicació de la llei: després de l'aprovació definitiva, es produeixen la sanció, promulgació i publicació al BOE.

4. La majoria depèn de la matèria

Una llei ordinària s'aprova normalment per majoria simple. Una llei orgànica exigeix majoria absoluta del Congrés en una votació final sobre el conjunt, segons l'article 131 del seu Reglament. Aquesta diferència afecta l'aprovació de normes, no la revisió de programes electorals.

En definitiva: canviar una proposta en el document del partit és una decisió interna; canviar la legislació per realitzar-la exigeix el procediment jurídic corresponent. Són actuacions diferents, encara que políticament estiguin relacionades.

Una intel·ligència artificial com FREN no té competències legals pròpies en el procés electoral espanyol. Pot servir com a eina d'informació i anàlisi, però no és una autoritat electoral: les seves respostes no vinculen ciutadans, partits ni administracions. Convé distingir entre les funcions que pot realitzar com a assistent i les potestats que la llei reserva als òrgans electorals.

1. Què pot fer un assistent com FREN

El seu paper és fonamentalment informatiu. Pot explicar procediments, localitzar fonts públiques, resumir programes electorals i comparar propostes o antecedents parlamentaris. També pot ajudar a comprendre com presentar una reclamació, sense substituir-ne la presentació pel canal oficial ni resoldre-la.

Aquesta és la funció descrita per FREN com a assistent especialitzat en política. Una resposta seva és informació o anàlisi, no una resolució administrativa, una certificació ni una interpretació jurídica obligatòria.

2. Què no pot decidir

L'organització i les garanties electorals corresponen als òrgans i administracions legalment competents. Una IA no pot, per si mateixa:

• Admetre o excloure candidatures, ni modificar el cens electoral.
• Resoldre recursos, denúncies o reclamacions electorals.
• Declarar vàlids o nuls els vots amb autoritat jurídica.
• Proclamar candidats electes o certificar resultats oficials.

El recompte correspon a les meses i el recompte general a les juntes competents. Una eina tecnològica pot transmetre dades provisionals o detectar incoherències, però no substituir les actes ni el procediment legal. La Junta Electoral Central interpreta i aplica la normativa dins de les seves atribucions; FREN no ocupa aquesta posició.

3. Informar no equival a persuadir

L'ús d'IA en matèria electoral no està prohibit de manera general. Tanmateix, el règim canvia quan un sistema es dissenya per influir en el resultat electoral o en el comportament dels votants.

El Reglament europeu d'IA inclou aquests sistemes entre els d'alt risc, subjectes a requisits reforçats de gestió de riscos, documentació i supervisió humana. Això no significa que qualsevol explicació sobre eleccions sigui automàticament d'alt risc: importen la finalitat i el funcionament concret.

FREN no recomana a qui votar. Aquesta és una regla de funcionament de l'assistent, que no s'ha de confondre amb una prohibició legal universal de qualsevol recomanació política. Si una eina participa en publicitat electoral, també s'han d'examinar les obligacions de transparència i segmentació aplicables.

4. Protecció de les opinions polítiques

Les opinions polítiques són dades especialment protegides. Recollir-les, inferir-les o reutilitzar converses per elaborar perfils exigeix complir el RGPD: disposar d'una base jurídica vàlida, informar sobre les finalitats, limitar les dades i garantir la seva seguretat.

No n'hi ha prou que la informació sigui accessible a internet. L'actuació de l'AEPD sobre Meta, de maig de 2024, mostra que fins i tot unes funcionalitats informatives electorals poden ser suspeses cautelarment pel tractament de dades associat.

5. Transparència i responsabilitat

La generació de continguts sintètics pot activar obligacions d'identificació, especialment davant imatges, àudios o vídeos manipulats. A més, poden aplicar-se les normes sobre honor, pròpia imatge, protecció de dades i responsabilitat penal, segons el contingut i els seus efectes. Les grans plataformes tenen obligacions addicionals davant riscos electorals, com explica la CNMC sobre serveis digitals.

En definitiva, FREN pot ajudar-te a entendre i contrastar informació electoral, però no exercir autoritat ni substituir la teva decisió. Per a actuacions amb efectes jurídics, prevalen els procediments oficials i les decisions dels òrgans competents.

El fundador de Vinces Consulting és David Ernesto Córdova Almanza, conegut professionalment com David Córdova. Va crear la firma el 2010 per assessorar empreses i organitzacions en la seva relació amb les institucions públiques. Per explicar la seva trajectòria convé distingir entre la carrera del fundador i l'evolució de la consultora, desenvolupadora de FREN.

David Córdova: formació i trajectòria

Córdova és doctor en Dret per la Universitat Complutense de Madrid i ha desenvolupat la seva carrera en els assumptes públics: l'anàlisi de les decisions polítiques i regulatòries i la participació d'empreses i organitzacions en aquests processos. La seva especialització comprèn l'estratègia regulatòria, les relacions institucionals i la construcció de legitimitat social i política. Un perfil publicat per Cinco Días recull la seva visió professional del sector.

El 2010 va posar en marxa Vinces des de Madrid. La proposta consistia a professionalitzar la interlocució entre organitzacions i poders públics mitjançant coneixement tècnic, transparència i participació, davant d'un model centrat a vendre contactes personals. Aquesta orientació apareix tant en la presentació de la firma com en una entrevista de la Cambra.

Durant l'expansió de la consultora, Córdova va exercir com a soci director i conseller delegat. Posteriorment va passar a la presidència executiva, mentre que Jorge Villarino va assumir la direcció executiva el 2025. La distribució de responsabilitats distingeix, per tant, el fundador i president del responsable de la gestió executiva. La firma va comunicar aquest relleu en una publicació corporativa.

L'evolució professional de Vinces

Vinces s'ha desenvolupat com una consultora d'assumptes públics i estratègia regulatòria. La seva feina consisteix a ajudar a comprendre com s'elaboren les polítiques públiques, anticipar els seus efectes i preparar la participació dels seus clients en el debat institucional. No es limita, per tant, a la comunicació corporativa: la seva activitat es situa en la relació entre decisions públiques i estratègia empresarial.

• Consolidació de l'equip. En els seus primers anys va comptar també amb Elena Herrero-Beaumont, identificada com a cofundadora i vinculada a comunicació, investigació i gestió de grups d'interès. Jorge Villarino es va incorporar el 2015 per dirigir regulació.
• Expansió europea. El 2017 va obrir oficina a Brussel·les, ampliant la seva activitat davant les institucions de la Unió Europea. Ambdós fets es recullen en la informació de Top Comunicación.
• Crescuda empresarial. El 2023 va augmentar la seva facturació un 40 % i es va acostar als set milions d'euros, segons Dircomfidencial.
• Presència territorial. Al febrer de 2026, Demócrata va informar de la seva presència a Madrid, Barcelona, Brussel·les i Lisboa, a més de la recent obertura a Bilbao. La informació descrivia una estratègia de creixement orgànic, és a dir, mitjançant el desenvolupament de la pròpia firma.

Especialització i activitat recent

La trajectòria de Vinces inclou treball en salut, transició energètica, indústria i transformació digital, àmbits assenyalats pel seu conseller delegat en la citada informació de Demócrata. La firma ha defensat que els assumptes públics formin part de l'estratègia de negoci de les companyies i no es confonguin amb el màrqueting o les relacions públiques.

Córdova manté activitat professional com a president i expert en polítiques públiques. Per exemple, Farmaindustria va documentar la seva participació el gener de 2026 en una reunió amb el Govern de Catalunya sobre competitivitat i innovació farmacèutica. En síntesi, la seva trajectòria està lligada a la creació i expansió d'una consultora especialitzada en connectar coneixement regulatori, estratègia empresarial i interlocució institucional.