El Banc Mundial anticipa que el conjunt de les matèries primeres registrarà el 2026 un repunt de preus del 23,1%, arrossegat per l’impacte de crisis globals com la guerra a l’Orient Pròxim i el fenomen climàtic d’El Niño. Segons les seves noves projeccions, l’organisme espera que, després d’aquest fort encariment, el cost de l’energia, els aliments, els fertilitzants i els metalls s’abarateixi un 7% el 2027 i un 8,8% addicional el 2028.
En el seu informe "Perspectiva dels mercats de matèries primeres", la institució vinculada al Fons Monetari Internacional (FMI) assenyala que el conflicte a l’Orient Pròxim ha minvat les reserves de cru, impulsant les cotitzacions energètiques fins al seu nivell més elevat dels últims quatre anys. Al mateix temps, les disrupcions en els enviaments de cereals i els efectes d’El Niño posen en risc les collites i l’accessibilitat dels aliments.
Amb aquest teló de fons, el Banc Mundial projecta que els preus de l’energia s’incrementin un 32% el 2026, trencant així amb tres anys consecutius de descensos, per després moderar-se amb caigudes de l’11,5% el 2027 i de l’11,8% el 2028. L’organisme calcula que el preu mitjà del Brent se situarà en 91 dòlars per barril el 2026, davant els 69 dòlars estimats per al 2025, abans de retrocedir fins als 79 dòlars el 2027.
Pel que fa als aliments bàsics, l’informe preveu un encariment entorn del 10,3% el 2026 i del 7,2% el 2027, seguit d’un descens del 5,2% el 2028. Per la seva banda, els fertilitzants registrarien una pujada del 14,3% el 2026, després del fort repunt dels preus de la urea a començaments d’any, per tornar als nivells del 2025 el 2027, exercici en què caurien un 12,4%, amb un nou retrocés del 8,2% el 2028.
En l’àmbit dels metalls industrials, el Banc Mundial preveu que els preus marquin un nou màxim històric el 2026, amb un ascens del 24,5%, impulsats per l’alumini, el coure i l’estany, que assolirien cotes rècord. A partir d’aquí, l’organisme espera descensos del 3,3% el 2027 i del 3,8% el 2028. Quant als metalls preciosos, el cost "pujarà aquest any augmentaran un 39,9% davant la demanda d’actius refugi, baixant l’any vinent un 8,3% i un 6% el següent, encara que seguiran triplicant el seu cost mitjà de 2015-2019".
L’escenari central del Banc Mundial no incorpora un agreujament significatiu dels conflictes que condicionen el subministrament global de matèries primeres. No obstant això, alerta que les cotitzacions energètiques podrien escalar encara més si s’intensifica la guerra a Orient Pròxim i continuen els danys sobre la infraestructura petroliera russa. Combinat amb un episodi d’El Niño més sever, aquest xoc podria desembocar en una crisi alimentària.
En un escenari advers en què aquests riscos es materialitzin alhora, l’organisme calcula que el Brent podria situar-se en una mitjana de 105 dòlars per barril el 2027 i que els preus dels aliments bàsics se situïn un 12% per sobre del que es recull en l’escenari base, superant els nivells assolits el 2022.
"L’augment dels costos energètics i les interrupcions comercials estan elevant els preus d’una àmplia gamma de matèries primeres, la qual cosa amenaça d’agreujar la inflació, la inseguretat alimentària i el creixement econòmic", ha assenyalat Ayhan Kose, economista en cap adjunt del Banc Mundial i director del Grup de Perspectives.
Davant d’aquest panorama, la institució remarca que la prioritat passa per protegir les persones amb menys recursos i donar suport als països de baixos ingressos que ja arrosseguen una elevada càrrega de deute. Per fer-ho, el Banc Mundial ha posat a disposició entre 50.000 i 60.000 milions de dòlars (44.840 i 53.808 milions d’euros) a través d’instruments ja existents, dels quals 25.000 milions de dòlars (22.420 milions d’euros) corresponen a finançament preestablert, amb l’objectiu de reforçar les xarxes de protecció social, apuntalar la capacitat fiscal i facilitar capital circulant i liquiditat a empreses i explotacions agrícoles.