Enquesta eleccions generals: Vox podria avançar al PSOE a Toledo, Àvila, Guadalajara i Màlaga

En les eleccions generals espanyoles, l'assignació d'escons es realitza en dos passos: primer es determina quants representants corresponen a cada província; després, els vots decideixen com es distribueixen aquests llocs entre les candidatures. El procediment és diferent per al Congrés dels Diputats i per al Senat: la fórmula D’Hondt s'utilitza al Congrés, però no al Senat.

1. Quants diputats corresponen a cada província

El Congrés està integrat per 350 diputats. La circumscripció electoral és la província: els vots d'una província serveixen per triar els seus diputats, sense sumar-se als d'altres províncies per efectuar el repartiment.

• Cadascuna de les 50 províncies rep inicialment dos diputats, amb independència de la seva població.
• Ceuta i Melilla trien un diputat cadascuna.
• Els 248 diputats restants es distribueixen entre les províncies en proporció a la seva població.

Per a aquest últim repartiment s'obté una quota dividint la població total de les províncies entre 248. A cada província se li assignen tants diputats addicionals com unitats enters resultin de dividir la seva població per aquesta quota. Els llocs que encara quedin lliures s'adjudiquen a les províncies amb els majors restes decimals.

El decret de convocatòria concreta quants diputats tria cada circumscripció. Per tant, no totes les províncies trien el mateix nombre, i aquest nombre pot variar entre convocatòries pels canvis de població.

2. Quines candidatures participen en el repartiment

Al Congrés es voten llistes tancades i bloquejades: l'elector tria una candidatura i no pot modificar l'ordre dels seus integrants.

Per entrar en el repartiment, una candidatura ha d'assolir almenys el 3 % dels vots vàlids emesos a la circumscripció. Els vots en blanc compten com a vàlids per calcular aquest percentatge; els vots nuls, no. Tanmateix, el vot en blanc no rep escons.

Superar el 3 % no garanteix obtenir un diputat. A províncies que trien pocs representants, pot ser necessari un percentatge força més gran per aconseguir-ne un.

3. Com funciona la fórmula D’Hondt

Un cop excloses les candidatures que no assoleixen el llindar, els seus vots es divideixen successivament entre 1, 2, 3 i així fins al nombre de diputats que es tria. Es comparen tots els quocients i s'adjudiquen els escons als més alts, fins a completar els disponibles.

Per exemple, una província reparteix cinc escons i tres llistes obtenen 100.000, 60.000 i 30.000 vots:

• Llista A: els seus primers quocients són 100.000, 50.000 i 33.333,33.
• Llista B: els seus primers quocients són 60.000, 30.000 i 20.000.
• Llista C: els seus primers quocients són 30.000, 15.000 i 10.000.

Els cinc més grans són 100.000, 60.000, 50.000, 33.333,33 i 30.000. Per a l'últim lloc empaten B i C: s'adjudica a B per haver obtingut més vots totals. El resultat és tres diputats per a A, dos per a B i cap per a C. Els candidats resulten elegits seguint l'ordre de cada llista. A Ceuta i Melilla guanya l'escó la candidatura més votada.

4. Què canvia al Senat

Al Senat no s'aplica D’Hondt. Cada província peninsular tria quatre senadors; les circumscripcions insulars tenen una distribució específica, i Ceuta i Melilla trien dos cadascuna. L'elector marca candidats individuals, amb un màxim que depèn de la circumscripció; a les províncies peninsulars pot triar fins a tres.

Obtenen els llocs els candidats més votats. A més, les comunitats autònomes designen altres senadors, que no s'escullen mitjançant aquest repartiment provincial.

La legislació espanyola no atribueix al president de Vox un catàleg específic de competències ni potestats públiques per ocupar aquest càrrec. Les seves facultats concretes s'han d'establir en els estatuts del partit, dins dels límits legals. Per tant, cal distingir entre les funcions internes que pot conferir-li Vox i les obligacions que la llei imposa a qualsevol partit i als seus òrgans de direcció.

1. La llei deixa les funcions concretes als estatuts

La norma principal és la Llei Orgànica de Partits Polítics. El seu article 6 reconeix que els partits tenen «llibertat organitzativa per establir la seva estructura, organització i funcionament», amb els límits de l'ordenament jurídic. L'article 7.3 afegeix: «Els òrgans directius dels partits es determinaran en els estatuts i hauran de ser proveïts mitjançant sufragi lliure i secret».

Això significa que la llei no estableix directament si el president de Vox pot nomenar dirigents, convocar reunions, representar jurídicament el partit, aprovar candidatures o adoptar decisions econòmiques. Per atribuir-li qualsevol d'aquestes facultats cal acudir als seus estatuts i, quan correspongui, als reglaments o acords interns que els desenvolupin. No s'han de donar per suposades pel simple títol de president.

2. La seva autoritat està sotmesa a límits democràtics

La presidència no queda per sobre dels altres òrgans ni dels drets dels afiliats. Els articles 6 i 7 de la Llei de Partits exigeixen:

• Respecte a la Constitució i les lleis en l'organització, el funcionament i l'activitat del partit.
• Funcionament democràtic, amb fórmules de participació directa dels afiliats conforme als estatuts.
• Una assemblea general com a òrgan superior de govern, integrada directament pels membres o per compromisaris, a la qual corresponen els acords més importants, inclosa la dissolució.
• Control democràtic dels dirigents elegits, mitjançant procediments previstos als estatuts.
• Regles per als òrgans col·legiats: convocatòria suficient, inclusió d'assumptes, deliberació i majories per adoptar acords.

En conseqüència, la presidència ha d'actuar dins del repartiment de competències del partit i respectar les decisions que corresponguin a l'assemblea o a altres òrgans.

3. Presidència i representació electoral són funcions diferents

La Llei Orgànica del Règim Electoral General tampoc converteix automàticament el president en representant electoral. El seu article 43 disposa que els partits designin qui els representi davant l'Administració electoral i distingeix entre representants generals i representants de les candidatures.

A més, l'article 174 atribueix la designació dels administradors generals als representants generals, mitjançant el procediment corresponent. Per tant, aquestes funcions depenen d'una designació específica, no simplement de presidir el partit. La disposició addicional sisena obliga també a mantenir actualitzada la relació d'integrants dels seus òrgans directius i de coordinació; és una obligació del partit, no una competència presidencial exclusiva.

4. Altres obligacions no són poders personals

L'article 7.6 de la Llei de Partits exigeix un pla d'igualtat intern i un protocol contra la violència masclista. Són deures de l'organització que afecten el seu funcionament, però el precepte no els atribueix exclusivament al president.

En síntesi: la legislació fixa garanties, límits i obligacions comunes; els estatuts concreten què pot fer el president de Vox. Sense examinar aquests estatuts, no procedeix atribuir-li facultats específiques de nomenament, disciplina, representació o gestió.

Les últimes eleccions generals celebrades van ser les del 23 de juliol de 2023. Entenc que preguntes pels resultats del Congrés dels Diputats a les províncies de Toledo, Àvila, Guadalajara i Màlaga, no pels municipis del mateix nom. Tanmateix, les xifres localitzades presenten inconsistències i no seria correcte oferir-te-les com a resultats exactes.

En particular, apareixen els mateixos números de vots per a PP, PSOE i Vox a Àvila i Guadalajara, acompanyats de percentatges diferents. Aquesta coincidència exigeix contrastar les xifres abans de reproduir-les. A més, no s'ha obtingut un desglossament definitiu i complet de totes les candidatures per a les quatre províncies.

Què puc confirmar i què falta

• Toledo: s'ha localitzat un desglossament de vots, percentatges i diputats per candidatura, però no s'ha pogut contrastar íntegrament amb la proclamació oficial de resultats. Per això, no el presento com una relació definitiva.
• Àvila: els vots atribuïts a les tres primeres candidatures coincideixen exactament amb els que una altra relació atribueix a Guadalajara. No hi ha una comprovació suficient per decidir quins són correctes.
• Guadalajara: presenta la mateixa inconsistència. Publicar aquests números com a exactes traslladaria un dubte important a l'ensemble de la comparació.
• Màlaga: s'han localitzat xifres de les principals candidatures, però no un resultat complet i contrastat que permeti respondre amb la precisió que sol·licites.

La referència oficial per resoldre-ho

La font que ha de prevaldre és la publicació oficial del BOE, corresponent a la resolució de la Junta Electoral Central sobre els resultats de les eleccions del 23 de juliol. També està disponible en format PDF. És la referència localitzada per comprovar la proclamació i l'atribució d'escons, enfront dels resums periodístics.

Per consultar visualment els resultats, també s'han identificat l'especial d'El País i l'especial de Público. Són vies complementàries de consulta; no substitueixen la comprovació del resultat oficial quan la petició exigeix xifres exactes.

Com ha de quedar una comparació completa

Una resposta precisa hauria de recollir, per a cadascuna de les quatre províncies, els vots de Totes les candidatures, el seu percentatge i els diputats obtinguts. No n'hi hauria prou amb enumerar només els partits que van aconseguir representació: també han d'aparèixer les llistes sense escó, perquè formen part del resultat electoral.

A més, hauria d'indicar expressament si els percentatges corresponen al resultat definitiu o a l'escrutini difós durant la nit electoral. Barrejar xifres de moments diferents pot produir una comparació aparentment exacta, però incorrecta. El mateix passa si es combina el resultat d'una capital amb el de tota la seva província.

Si per “eleccions generals” vols incloure també el Senat, els seus resultats s'han de presentar a part, identificant els candidats elegits i els seus vots, en lloc de barrejar-los amb el repartiment de diputats al Congrés.

En conclusió: puc identificar la convocatòria i assenyalar-te la referència oficial, però no donar-te ara els quatre desglossaments exactes amb suficient suport. Prefereixo deixar clara aquesta manca de comprovació abans que atribuir vots o escons incorrectes a una candidatura.