El barril de petroli Brent, referència per a Europa, avançava al voltant d’un 2,5% aquest divendres i se situava al voltant dels 118 dòlars per unitat, mentre la guerra a l’Iran s’allarga més de vuit mesos des de l’inici de l’ofensiva estatunidenca-israeliana sobre el país asiàtic i amb les eleccions de mig mandat als Estats Units, les 'midterms', previstes per a aquest 3 de novembre.
El cru es mou així en cotes que no es veien des d’abril, en un context en què l’encariment energètic ha dut la inflació de l’eurozona al 3,8% al setembre, el seu nivell més alt dels últims tres anys, i ha impulsat l’Índex de Preus de Consum (IPC) dels Estats Units fins al 3,7%, amb previsions de nous increments a l’octubre.
Al mateix temps, el West Texas Intermediate (WTI), referència en el mercat estatunidenc, superava els 104 dòlars per barril, amb un avanç intradia superior al 2%.
A l’estret d’Ormuz, les tensions continuen sense remetre. El Govern iranià ha comunicat la destrucció de "un dron naval enemic", sense aportar ara com ara més informació sobre l’incident, mentre insisteix que el pas, clau per al transport mundial de cru, roman tancat.
Washington, per la seva banda, sosté que no existeix tal bloqueig a Ormuz, en considerar que manté el control militar de la zona, encara que el seu desplegament es circumscriu a l’exterior del corredor marítim. El comandant del CENTCOM, Brad Cooper, ha recalcat aquest divendres que durant una visita recent va poder observar "desenes de vaixells comercials", inclosos portacontenidors i metaners, navegant per l’estret d’Ormuz, a més d’unitats militars desplegades a l’àrea.
Dijous va transcendir que l’Iran hauria rebut una missiva del vicepresident dels Estats Units, JD Vance, el contingut de la qual no ha estat revelat, en un context marcat per la possibilitat de reprendre les converses de pau entre Washington i Teheran.
Tanmateix, el president dels Estats Units, Donald Trump, ha negat haver donat instruccions per reobrir formalment el diàleg. "Del que es tracta és que necessiten ajuda amb subministraments mèdics i diverses coses. Em va preguntar què pensava. Li vaig dir: 'Si vols fer això, està bé'", va indicar sobre aquests contactes amb Teheran.
El pròxim 3 de novembre se celebren al país nord-americà les eleccions legislatives de mig mandat, les 'midterms', en què es renovaran els 435 escons de la Cambra de Representants i 35 seients del Senat, amb la guerra d'Iran i el cost de l'energia al centre del debat polític.
L'actual inquilí de la Casa Blanca ha assenyalat a més aquests comicis com una fita clau per adoptar decisions sobre el conflicte, que supera ja els vuit mesos des que va arrencar l'ofensiva nord-americana-israeliana el 28 de febrer.
"Alguna cosa passarà relativament aviat, en un sentit o l'altre", va afirmar Trump fa una mica més d'una setmana, subratllant que "la majoria de la gent sembla pensar que serà després de les eleccions". En aquestes dates, el diari nord-americà 'The New York Times' va apuntar que tant Washington com Teheran tindrien a punt plans per a nous atacs una vegada superades les 'midterms', en un clima de creixent intercanvi d'acusacions i amenaces davant el risc d'una nova escalada a gran escala a l'Orient Pròxim.
Les petrolieres disparen els seus beneficis
El repunt del preu del cru ha impulsat amb força els resultats del tercer trimestre de les grans petrolieres nord-americanes, que registren beneficis rècord recolzats, entre altres factors, en l'encariment del petroli.
BP va elevar un 258% els seus guanys en els primers nou mesos de l'any, mentre que el seu benefici net entre juliol i agost es va disparar un 304%. Al seu torn, Chevron va incrementar els seus resultats un 154% fins al setembre i ExxonMobil va aconseguir una millora del 52% enfront del mateix període de l'exercici anterior.