El Tribunal de Comptes europeu denuncia "numeroses llacunes" en la defensa de la UE davant dels PFAS

El Tribunal de Comptes Europeu denuncia fallades greus en els controls i els límits de la UE davant de les substàncies químiques eternes PFAS.

fotonoticia 20261118173842 1920

fotonoticia 20261118173842 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

2 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 18 de noviembre de 2026 · 17 institutos

  • PP31,4 %
  • PSOE27,4 %
  • Vox19,0 %
  • Frente Amplio6,1 %
  • ERC2,4 %
  • SALF2,0 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

El Tribunal de Comptes Europeu ha advertit aquest dimecres que la protecció de la Unió Europea davant de les conegudes com a «substàncies químiques eternes» (PFAS, per les sigles en anglès) presenta «nombrosos buits» i que els límits fixats per a la seva presència en els aliments i en l’aigua de consum humà podrien no ser suficients per salvaguardar la salut dels ciutadans.

Els auditors comunitaris assenyalen, a més, que la resposta de la UE «té dificultats per seguir el ritme» d’aquestes substàncies, que «segueixen acumulant-se en les persones i en el medi ambient», i subratllen que un de cada tres estats membres no va dur a terme cap control específic entre 2020 i 2025 per verificar el compliment de les restriccions previstes en la legislació europea.

«La UE ha d’abordar aquest problema amb fermesa i sense demora per desactivar aquesta bomba de rellotgeria abans que sigui massa tard», ha recalcat Joelle Elvinger, membre del Tribunal responsable de l’auditoria, que ha remarcat que, tot i que aquests compostos poden durar «per sempre», hi ha vies per contenir els seus efectes perjudicials sobre la població i els ecosistemes.

Brussel·les ha fixat concentracions màximes per a quatre tipus de PFAS en productes com ara ous, carn, peix i marisc, però els auditors recorden que aquests llindars responen a un compromís entre la protecció de la salut i la necessitat de garantir el subministrament d’aliments al mercat, per la qual cosa «no garanteixen necessàriament que el consum habitual sigui segur al llarg del temps».

Els experts del Tribunal afegeixen que la normativa de la UE no marca un nombre mínim d’inspeccions per comprovar el respecte d’aquests límits i que alguns estats ni tan sols no van dur a terme controls específics, tot i que la Comissió disposa de dades de seguiment que encara no ha utilitzat per revisar els valors en vigor.

Pel que fa a l’aigua potable, el Tribunal de Comptes constata que, en general, es compleixen les concentracions màximes fixades per la UE, però qüestiona que continuïn recolzant-se en evidència científica de 2017, sense haver estat actualitzada des que es va aprovar el 2020.

Retards i mancances en les restriccions als PFAS

Més enllà dels riscos vinculats al consum, l’auditoria posa en dubte l’eficàcia de les normes europees per frenar la fabricació i la comercialització d’aquests compostos, en comprovar que els procediments per restringir-los s’allarguen de mitjana durant cinc anys i que moltes de les substàncies utilitzades ni tan sols consten registrades al sistema comunitari de control de productes químics.

Segons el Tribunal, aquesta manca d’informació impedeix conèixer adequadament els seus possibles riscos i facilita que determinats compostos continuïn al mercat sense haver passat les proves necessàries per avaluar-ne la seguretat.

Els auditors també alerten que les restriccions no sempre aconsegueixen disminuir els perills, ja que els fabricants poden substituir una substància prohibida per una altra amb propietats similars i potencialment igual de perjudicials, una pràctica que el Tribunal defineix com a "substitució desafortunada".

Davant d’aquest escenari, el Tribunal reclama a la Comissió Europea que acceleri els procediments per limitar aquestes substàncies, simplifiqui els tràmits per aprovar noves restriccions i reforci la vigilància en cooperació amb els Estats membres.

També insta a revisar abans de 2028 els límits aplicables als aliments i a analitzar si els fixats per a l’aigua potable continuen sent adequats a la llum dels estudis científics més recents, amb la finalitat d’evitar que la normativa continuï quedant-se enrere respecte als riscos identificats.