En directe, el Congrés examina els candidats per a la nova cúpula de la CNMC

Amb la informació disponible a les fonts consultades no es pot determinar l'estat concret i actualitzat del procés parlamentari de renovació de la CNMC (si les compareixences ja s'han celebrat, quina comissió ha intervingut i si existeix dictamen emès). No apareixen, en els diaris i agendes revisats, compareixences recents específicament relatives a nomenaments o renovacions de la CNMC. Sí que és possible, no obstant això, explicar com funciona en termes generals el control parlamentari d'aquests nomenaments i quins tràmits solen seguir-se després de la compareixença davant la comissió competent. També es pot il·lustrar el model amb una llei recent sobre una altra autoritat administrativa independent, que fixa regles de mandat i renovació similars a les acostumades.

Situació de les compareixences sobre la CNMC

En les transcripcions oficials i agendes parlamentàries ja analitzades no s'han localitzat compareixences recents en comissió del Congrés o del Senat específicament relatives a la renovació dels consellers o de la presidència de la CNMC. En particular, s'indica que:

• No s'han trobat diaris de sessions de comissió on en el títol aparegui “CNMC” o “Comissió Nacional dels Mercats i la Competència”.
• Les cerques en agendes de sessions dels dos últims anys amb aquests termes retornen resultats no relacionats amb la CNMC.

Per tant, amb les dades disponibles no és possible afirmar si el procés de renovació ja està en fase de compareixences, si aquestes ja s'han celebrat o si els informes d'idoneïtat han estat emesos.

Per comprovar el detall més actualitzat caldria acudir directament als cercadors oficials del Congrés i del Senat, filtrant per les comissions econòmiques i pels termes relacionats amb nomenaments d'autoritats independents, a través de:

• cercador de publicacions del Congrés
• cercador de publicacions del Senat

Paper de la comissió i passos després de la compareixença

Encara que el règim concret de la CNMC ve determinat per la seva llei pròpia, el funcionament parlamentari després d'una compareixença en comissió segueix una lògica comuna a altres procediments:

• La persona proposada (per a presidència o conselleria) compareix davant la comissió competent, on exposa la seva trajectòria i el seu projecte, i respon a les preguntes dels grups.
• La comissió delibera i, si així ho preveu el procediment, elabora un informe o dictamen sobre la idoneïtat de la candidatura.
• Aquest informe es remet a l'òrgan corresponent de la Cambra (Mesa o Presidència) i, si escau, es comunica formalment al Govern com a expressió del control parlamentari.

Les fonts disponibles recorden el rol general de les comissions en la tramitació parlamentària: estudien en detall l'assumpte, permeten el debat tècnic i, quan procedeix, elaboren un dictamen que es remet després al Ple o serveix de base a la decisió final. En el cas dels nomenaments, el dictamen sol tenir caràcter polític i de control, i la seva força jurídica (vinculant o no) depèn del que estableixi la normativa específica de cada autoritat.

Exemple d'esquema de renovació en una altra autoritat independent

Com a referència de com s'està regulant la renovació en autoritats administratives independents, pot citar-se la recent Llei de creació de l'Autoritat Administrativa Independent per a la Investigació Tècnica d'Accidents i Incidents ferroviaris, marítims i d'aviació civil, aprovada definitivament el 2024 (publicació al Senat i publicació al Congrés, amb una fase prèvia descrita en aquest butlletí).

Aquesta norma preveu, a títol il·lustratiu:

• Un mandat de sis anys per als membres del consell, sense possibilitat de reelecció.
• Una renovació per meitats cada tres anys, per evitar que ningú romangui més de sis anys en el càrrec.
• Un sistema pel qual, un cop remesos els nomenaments a les Corts, si el Congrés no es pronuncia expressament en un determinat termini, s'entén acceptat el nomenament.

Encara que aquesta llei no es refereix a la CNMC, mostra la lògica de mandat prolongat, renovació escalonada i control parlamentari mitjançant un tràmit d'acceptació (expressa o tàcita) dels nomenaments d'autoritats independents.

Conclusió sobre els “següents tràmits”

Resumint, en absència de dades concretes sobre l'expedient actual de la CNMC, l'esquema general després d'una compareixença en comissió és:

• La comissió celebra la compareixença i, si el procediment ho exigeix, aprova un informe o dictamen sobre la idoneïtat.
• Aquest resultat es comunica a l'òrgan de govern de la Cambra i, si escau, al Govern.
• Transcorreguts els terminis que estableixi la normativa sectorial (amb acceptació expressa o per silenci), el procés parlamentari es considera culminat i correspon a l'Executiu formalitzar el nomenament conforme a la normativa aplicable.

No es disposa de més informació a les fonts consultades que permeti concretar, a dia d'avui, el moment exacte en què es troba la renovació de la CNMC.

Les competències del president i dels consellers de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) es fixen principalment en la Llei 3/2013 i en l'Estatut Orgànic aprovat pel Reial Decret 657/2013. El Consell és l'òrgan col·legiat de decisió, mentre que el president concentra la representació legal, la capçalera del personal i la direcció operativa de l'organisme. Tots els seus membres són alts càrrecs independents, amb dedicació exclusiva i sotmesos a un règim estricte d'incompatibilitats. A partir d'aquesta base s'articula una distribució de funcions entre decisions col·legiades (Consell/Sales) i direcció executiva (President).

Marc normatiu bàsic

La Llei 3/2013 crea la CNMC i identifica com a òrgans de govern a:

• El Consell, òrgan col·legiat de decisió en matèries resolutòries, consultives, de promoció de la competència, arbitratge i resolució de conflictes.
• El President, que ho és també del Consell.

Segons la pròpia llei, el Consell té deu membres (president, vicepresident i vuit consellers), nomenats pel Govern mitjançant reial decret, amb mandat de sis anys sense reelecció i amb renovació parcial cada dos anys. L'Estatut Orgànic del Reial Decret 657/2013 desenvolupa la composició, funcionament en Ple i Sales i les atribucions concretes.

Competències del Consell i dels consellers

La Llei 3/2013 defineix el Consell com l'òrgan col·legiat de decisió “en relació amb les funcions resolutòries, consultives, de promoció de la competència i d'arbitratge i de resolució de conflictes” atribuïdes a la CNMC. Entre les seves facultats indelegables s'inclouen:

• Aprovar l'avantprojecte de pressupostos de la CNMC, la memòria anual i els plans anuals o plurianuals d'actuació.
• Aprovar el reglament de funcionament intern.
• Nomenar i cessar el personal directiu i el secretari del Consell.
• Impugnar actes i disposicions d'altres Administracions quan afectin la competència.
• Aprovar circulars i comunicacions de caràcter general als agents de mercat.

A més, la llei atribueix al Consell la resolució de procediments sancionadors en defensa de la competència i en sectors regulats, la decisió sobre expedients de concentració, el control del compliment de les seves pròpies resolucions i l'aprovació d'informes, estudis i treballs sobre sectors econòmics.

El Consell actua en Ple i en dues Sales (Competència i Supervisió Reguladora). Els consellers participen en una o altra Sala segons l'assignació que aprova el Ple; les Sales resolen els assumptes ordinaris del seu àmbit i el Ple coneix, entre altres, els assumptes indelegables o aquells en què hi hagi divergències de criteri entre Sales. Els acords s'adopten per majoria de vots dels assistents i, en cas d'empat, decideix el vot de qui presideixi la reunió, la qual cosa atorga un vot de qualitat al president en l'òrgan col·legiat.

L'Estatut Orgànic precisa que tots els membres del Consell són alts càrrecs, exerceixen la seva funció amb dedicació exclusiva i es sotmeten al règim d'incompatibilitats previst a la Llei 3/2013 (article 22 citat), la qual cosa reforça la seva independència davant el Govern i els operadors.

Competències del president de la CNMC

La Llei 3/2013 detalla un catàleg ampli d'atribucions del president, entre les quals destaquen:

• Exercir les competències generals que la legislació de procediment administratiu atribueix als presidents d'òrgans col·legiats (convocar, fixar l'ordre del dia, moderar debats, assegurar l'execució d'acords).
• Convocar i presidir el Consell en Ple (i la Sala de Competència), amb vot i amb vot de qualitat en cas d'empat.
• Ostentar la representació legal i institucional de la CNMC.
• Vetllar pel correcte desenvolupament de les actuacions de la Comissió i mantenir el bon ordre i govern de l'organització.
• Impulsar l'actuació de la CNMC i proposar els plans anuals o plurianuals d'actuació.
• Exercir la capçalera del personal, dirigir, coordinar, avaluar i supervisar les unitats de la Comissió.
• Aprovar els actes d'execució del pressupost i exercir les competències de contractació.
• Rendir comptes de la CNMC i compareixer davant les Corts Generals.
• Presidir el Consell de Defensa de la Competència.

En cas de vacant, absència o malaltia, el president és substituït pel vicepresident. Moltes funcions del Consell poden delegar-se en el president, excepte les expressament declarades indelegables (pressupost, memòria, plans, reglament intern, etc.), la qual cosa reforça el seu paper executiu.

Nomenament, cessament i incompatibilitats

La Llei 3/2013 preveu que el president, el vicepresident i els consellers siguin nomenats pel Govern mitjançant reial decret, a proposta del Ministeri d'Economia, després de compareixença al Congrés. La Cambra pot vetar per majoria absoluta el nomenament en el termini d'un mes.

L'Estatut Orgànic remet a l'article 23 de la Llei 3/2013 per al règim de cessament, i insisteix que tots ells són alts càrrecs amb dedicació exclusiva i subjectes a un règim estricte d'incompatibilitats. Aquest règim inclou, entre altres, limitacions per exercir activitats privades vinculades als sectors supervisats, així com deures d'imparcialitat, confidencialitat i compliment dels terminis i procediments legals.

Altres normes relacionades

A més de la Llei 3/2013 i l'Estatut Orgànic, resulten d'interès, per la seva relació amb la CNMC o per haver estat modificades o derogades en crear-la, les següents disposicions: Llei 13/2022, Llei 7/2010, Llei 23/2007, Llei 39/2003, Llei 32/2003, Llei 13/2011, Llei 2/2011, Llei 15/2007, Resolució 9/3/2016, Ordre PRE/2516/2015, Correcció Ordre PRE/578/2015, Ordre PRE/578/2015, Resolució 13/3/2024, Resolució 9/6/2021, Resolució 29/4/2021, Resolució 13/4/2015, Resolució 15/6/2022, Resolució 15/7/2021, Circular 5/2021, Resolució 10/12/2020, Resolució 24/9/2020, Resolució 6/5/2015, Resolució 26/12/2013, Ordre ECC/1796/2013 i, en l'àmbit comparat o sectorial, Decisió 4/10/1993 i Ordre 4/8/1977.

El Govern ha proposat el catedràtic Juan José Ganuza Fernández com a nou president de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), acompanyat per tres candidats a consellers: Carmen Balsa, Joan Capdevila i Marina Echebarría. Es tracta d'una cúpula que combina perfils eminentment tècnics amb trajectòries polítiques prèvies en l'entorn del PSOE, ERC i Sumar, segons ha anat detallant el diari Demócrata i diverses notes oficials. Tots ells han de sotmetre's a la Comissió d'Economia del Congrés, que pot vetar els nomenaments per majoria absoluta, tal com recorda la nota de premsa del Congrés dels Diputats i diverses peces de Demócrata.

Juan José Ganuza Fernández: un perfil acadèmic per a la presidència

D'acord amb la informació de Demócrata i altres mitjans, Ganuza és llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat Complutense de Madrid i doctor en Economia per la Universitat Carlos III. És catedràtic d'Economia i Empresa a la Universitat Pompeu Fabra, amb gairebé tres dècades de carrera acadèmica centrada en política de competència, regulació de mercats, economia digital i contractació pública, tal com recullen diverses cròniques sobre la seva designació, entre elles la de Demócrata sobre la proposta del Govern per presidir la CNMC (Govern proposa Ganuza).

En l'àmbit de la formació de postgrau, ha dirigit durant deu anys el Màster en Competència i Regulació de Mercats de la Barcelona School of Economics, considerat un programa de referència en matèria regulatòria a Espanya, com destaquen diverses peces de Demócrata (examen en Comissió, qui són i què votarà la Comissió). Des del 2014 dirigeix la Divisió de Competència i Regulació de Mercats a Funcas, des d'on ha impulsat projectes de recerca aplicada amb impacte en el disseny de polítiques públiques, i actualment és president de l'Àrea d'Economia de l'Agència Estatal de Recerca (AEI), segons detallen tant Demócrata com altres capçaleres citades en la investigació.

La seva relació amb la CNMC és prèvia al nomenament: ha col·laborat de forma habitual en seminaris i publicacions especialitzades del regulador, la qual cosa reforça el seu perfil tècnic i d'especialista, tal com subratllen diverses informacions de Demócrata sobre l'examen parlamentari dels candidats (crònica política; edició Castella i Lleó).

En el pla estrictament polític, les fonts consultades no recullen càrrecs orgànics ni executius previs en partits o governs. El propi diari Demócrata emfatitza que l'Executiu aposta per un “perfil tècnic per a la presidència”, allunyant-se de noms més polítics que havien circulat, en una peça explicativa sobre el sistema de nomenaments a la CNMC (Fren respon sobre consellers de la CNMC).

Els tres consellers proposats: Balsa, Capdevila i Echebarría

Carmen Balsa

Segons el diari Demócrata, Carmen Balsa és economista i pertany al Cos Superior de Tècnics Comercials i Economistes de l'Estat. Entre 2018 i 2021 va ser directora de Gabinet de l'aleshores ministra d'Economia i posteriorment vicepresidenta primera, Nadia Calviño, la qual cosa la situa clarament en l'entorn de confiança del Govern socialista de la passada legislatura (perfil a Demócrata). Aquesta trajectòria reforça un perfil d'alta funcionària econòmica amb experiència en la coordinació política i tècnica del Ministeri.

Joan Capdevila

Joan Capdevila és veterinari de formació i va ser diputat d'ERC al Congrés, d'acord amb diverses notícies de Demócrata sobre la renovació de l'òrgan regulador (examen als candidats; Agenda Demócrata). Durant la seva etapa parlamentària va ser una de les veus de referència en matèria econòmica i de competència en el grup republicà. La seva designació com a conseller arriba a proposta d'ERC, segons assenyala Demócrata en la crònica sobre el Consell de Ministres del 23 de juny de 2026 (acords del Consell de Ministres), la qual cosa introdueix un perfil amb experiència política directa a la cúpula del regulador.

Marina Echebarría

Marina Echebarría és catedràtica de Dret Mercantil i està reconeguda com la primera dona transsexual catedràtica d'Espanya en aquesta disciplina, segons subratllen diverses informacions de Demócrata sobre la seva candidatura a la CNMC (perfil en política; perfil territorial). Va ser número dos per Valladolid en la candidatura IU–Sumar a les eleccions autonòmiques de Castella i Lleó, la qual cosa revela una vinculació política explícita amb l'espai de Sumar. La seva trajectòria combina especialització jurídica en mercats i societats amb activisme en matèria de drets LGTBI, trets que Demócrata destaca per explicar el simbolisme del seu nomenament.

Procediment parlamentari i context polític

El disseny d'aquesta nova cúpula s'emmarca en un procés més ampli de renovació escalonada de la CNMC regulat per la Llei 3/2013. Segons explica el diari Demócrata en diverses peces sobre el xoc polític entre Govern i oposició (crítiques del PP; alerta sobre la independència), el PP retreu a l'Executiu la manca de negociació i adverteix del risc de politització de l'òrgan, mentre el Govern defensa la idoneïtat tècnica dels candidats.

La Comissió d'Economia, Comerç i Transformació Digital del Congrés examina avui, 14 de juliol de 2026, la idoneïtat de Ganuza i dels tres consellers, conforme a la nota oficial de la Cambra baixa (nota de premsa del Congrés). Si en el termini d'un mes la Comissió no vetés algun d'ells per majoria absoluta, els nomenaments quedarien validades i es formalitzarien mitjançant Reial Decret, d'acord amb l'explicació sistematitzada que ofereix el propi Demócrata en la seva peça divulgativa sobre els consellers de la CNMC (Fren respon).