Fedea preveu que les CCAA acabin el 2026 amb un dèficit del 0,4% del PIB, molt per sobre de l’0,1% calculat pel Govern

Fedea preveu que les comunitats tancaran el 2026 amb un dèficit del 0,4% del PIB, superant àmpliament les previsions del Govern i la AIReF.

fotonoticia 20261120085333 1920

fotonoticia 20261120085333 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

3 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 19 de noviembre de 2026 · 19 institutos

  • PP31,0 %
  • PSOE27,7 %
  • Vox19,0 %
  • Frente Amplio6,2 %
  • ERC2,6 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

Les comunitats autònomes acabaran el 2026 amb un dèficit de l’0,4% del PIB, un desajust quatre vegades més gran que l’0,1% previst tant pel Govern com per l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF), segons les noves projeccions difoses aquest divendres per la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada (Fedea).

El darrer número de l’Observatori Fiscal i Financer de les CCAA, signat per José Ignacio Conde-Ruiz (Fedea i UCM), Manuel Díaz (Fedea) i Carmen Marín (Fedea), assenyala que aquesta bretxa es produirà malgrat l’intens avanç dels ingressos autonòmics i estarà associada a una forta expansió de la despesa pública.

Tot i que el dèficit estimat coincideix amb el previst per al tancament de 2025 (0,4% del PIB), els autors alerten que, si la resta de subsectors mantingués les previsions de l’AIReF —que situen el dèficit del conjunt de les Administracions Públiques en el 2,8% sota el supòsit d’un 0,1% autonòmic—, aquesta desviació empenyeria el dèficit global de les Administracions Públiques per sobre del 3% del PIB.

Per construir l’escenari de tancament d’exercici, l’informe utilitza les dades d’execució de la Intervenció General de l’Administració de l’Estat (IGAE) fins al juliol de 2026, mes en què les comunitats presentaven un saldo negatiu en Comptabilitat Nacional de 429 milions d’euros (-0,02% del PIB), una mica millor que el registrat al juliol de 2025 (-1.668 milions, -0,10% del PIB).

Fins a aquella data, els ingressos no financers van augmentar un 6,6% (10.235 milions d’euros), impulsats fonamentalment pels recursos del sistema de finançament autonòmic, mentre que les despeses no financeres van créixer un 5,7% (8.996 milions), per sobre de la taxa de referència del 3,5% fixada per la regla de despesa.

En particular, Fedea destaca el notable increment fins al juliol de les principals partides de consum públic, com ara la remuneració d’assalariats (7,1%), els consums intermedis (4,9%) i les transferències socials en espècie (5,3%), a més dels interessos (9,8%).

Segons els càlculs del ‘think tank’, si la despesa autonòmica hagués seguit una trajectòria més continguda i alineada amb la regla de despesa del 3,5%, el subsector hauria tancat el 2026 amb un lleuger superàvit de l’0,1% del PIB.

Per a l’últim tram de l’any (d’agost a desembre), l’estudi preveu un efecte diferencial positiu en els ingressos de 5.457 milions d’euros (0,3% del PIB) respecte al mateix període de 2025, degut sobretot a l’increment de les entregues a compte (5.155 milions) i a un efecte net de 302 milions lligat a l’evolució de l’ITP i l’AJD i, a les Canàries, de l’IGIC, la recaptació del qual disminueix.

Pel que fa a la despesa, es projecta un efecte diferencial total de 6.544 milions d’euros (0,4% del PIB), que resulta de sumar 5.832 milions per l’evolució de la despesa corrent i els interessos, detreure 118 milions per l’ajust de l’increment salarial retroactiu comptabilitzat el desembre de 2025 i afegir 830 milions per operacions extraordinàries identificades per la AIReF que afecten Andalusia, Comunitat Valenciana, Canàries i Extremadura.

Nine comunitats en números vermells i vuit amb superàvit

Per regions, les previsions mostren una gran disparitat, amb nou comunitats que tancaran el 2026 en dèficit i vuit que ho faran en superàvit.

Els majors desequilibris correspondran a la Comunitat Valenciana (-1,8% del PIB), on s’incorpora l’impacte diferencial de la DANA, i a Múrcia (-1,6%).

A continuació se situen Catalunya (-0,8%), País Basc (-0,7%), Canàries (-0,5%), La Rioja (-0,5%), Andalusia (-0,2%), Aragó (-0,2%) i Comunitat de Madrid (-0,1%).

Al pol contrari, Navarra liderarà el grup de territoris amb saldo positiu, amb un superàvit del 2,3% del PIB, seguida de Galícia (0,4%), Astúries (0,3%), Extremadura (0,2%), Cantàbria (0,2%), Castella i Lleó (0,2%), Castella-la Manxa (0,2%) i Balears (0,1%).

Finalment, els investigadors destaquen que, davant l’entrada en vigor de les noves regles fiscals europees, Espanya ha d’afrontar un exigent procés de consolidació fiscal i de reducció gradual del deute en què les comunitats autònomes s’han d’implicar mitjançant una gestió més estricta, la racionalització de polítiques i una disciplina de la despesa més ferma, advertint que l’augment dels ingressos per si sol no basta per millorar de manera sostinguda els saldos pressupostaris.