Enquesta | Qui ha guanyat el debat entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo? Vota aquí

Els candidats del PSOE i del PP protagonitzen l’únic cara a cara de la campanya per a les eleccions generals del 29N. Participa en l’enquesta de DEMÓCRATA i tria qui ha estat més convincent

Collage editorial de Sánchez y Feijóo

Collage editorial de Sánchez y Feijóo

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

1 minut

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 19 de noviembre de 2026 · 19 institutos

  • PP31,0 %
  • PSOE27,7 %
  • Vox19,0 %
  • Frente Amplio6,2 %
  • ERC2,6 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

A deu dies de les eleccions generals del 29 de novembre, Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo s’han enfrontat aquest dijous en un dels esdeveniments més esperats de la campanya electoral. El president del Govern i el líder del Partido Popular han defensat les seves propostes i han confrontat els seus models de país en un cara a cara moderat per María Casado, amb la intenció de convèncer els votants abans de la seva cita amb les urnes.

Durant la trobada, celebrada a l’Academia de Televisión, els dos candidats han tingut l’oportunitat d’exposar les seves posicions sobre habitatge, economia i fiscalitat, política social i serveis públics, corrupció i regeneració democràtica, migració i política exterior. El debat ha ofert als electors l’oportunitat de comparar les propostes dels dos principals aspirants a presidir el Govern.

Qui ha estat més convincent? Quin candidat ha defensat millor les seves propostes? DEMÓCRATA obre una enquesta per conèixer l’opinió dels seus lectors sobre el cara a cara entre Sánchez i Feijóo.

Enquesta: qui ha guanyat el debat entre Sánchez i Feijóo?

Participa a l’enquesta de DEMÓCRATA i vota pel candidat que, al teu parer, ha guanyat el debat electoral d’aquest dijous.

Enquesta

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

Quin és el procés parlamentari que seguirà després de les eleccions generals del 29 de novembre?

Després de les eleccions generals del 29 de novembre, el procés tindrà dos eixos: constituir les noves Càmeres i tramitar la investidura de la Presidència del Govern. No són una única votació: primer s'organitza el Parlament i després el Congrés decideix si atorga la seva confiança a una candidatura.

1. Constitució del nou Congrés

El Congrés es reunirà en la data i hora assenyalades en el reial decret de convocatòria electoral. Per tant, no s'ha de confondre el dia de les eleccions amb l'inici efectiu dels treballs de la nova Cambra.

La sessió constitutiva estarà presidida inicialment pel diputat electe de més edat present, assistit pels dos més joves. Després de llegir la convocatòria, la relació d'electes i els recursos electorals presentats, s'elegirà la Mesa, l'òrgan que organitza i dirigeix el treball parlamentari.

  • Presidència del Congrés: requereix majoria absoluta en primera votació. Si ningú no l'aconsegueix, competeixen les dues candidatures més votades i guanya qui obtingui més vots.
  • Quatre vicepresidències i quatre secretaries: s'escullen en votacions separades per a cada conjunt de llocs; resulten elegides les persones amb més vots.

Després, els diputats prestaran jurament o promesa d'acatar la Constitució. La Presidència declararà constituït el Congrés i ho comunicarà al Rei, al Senat i al Govern.

2. Grups i organització del treball

En els cinc dies hàbils següents a la sessió constitutiva s'hauran de formalitzar els grups parlamentaris. Com a regla general, calen quinze diputats; també poden constituir-se amb cinc si reuneixen els percentatges electorals exigits: el 15 % a les circumscripcions on van presentar candidatura o el 5 % nacional. Els qui no s'integrin en un grup passaran al Grup Mixt.

El Reglament estableix, a més, la constitució de les comissions permanents dins dels deu dies hàbils següents i una sessió solemne d'obertura dins dels quinze dies hàbils següents. Aquesta obertura ceremonial és diferent de la sessió constitutiva i de la investidura.

3. Debat i votació d'investidura

Rebuda la proposta de candidatura a la Presidència del Govern, la Presidència del Congrés convocarà el Ple. La persona proposada exposarà el seu programa sense límit de temps i sol·licitarà la confiança de la Cambra. Després intervindran els grups i es desenvoluparan les rèpliques.

  • Primera votació: exigeix majoria absoluta dels membres del Congrés.
  • Segona votació: si fracassa la primera, se celebra quaranta-vuit hores després. N'hi ha prou amb majoria simple: més vots favorables que contraris.

La votació serà pública per crida: cada diputat respondrà «sí», «no» o «abstenció». Si la candidatura obté la confiança, la Presidència del Congrés ho comunicarà al Rei a efectes del seu nomenament.

4. Si cap candidatura aconsegueix suports

Podran tramitar-se successives propostes mitjançant el mateix procediment. El termini decisiu és de dos mesos des de la primera votació d'investidura, no des de les eleccions ni des de la constitució del Congrés. Si cap candidatura no aconsegueix la confiança, es procedirà a dissoldre les Corts Generals i convocar eleccions.

5. Continuïtat entre legislatures

Fins a la constitució del nou Congrés, la seva Diputació Permanent manté funcions limitades: vetlla pels poders de la Cambra, decideix sobre decrets llei i exerceix les competències previstes per als estats d'alarma, excepció i setge. No substitueix el Ple en tota la seva activitat ordinària. Després donarà compte al nou Congrés de les seves decisions.

Aquests passos es recolzen en els articles 1–5, 23–25, 37, 46, 56–59 i 170–172 del Reglament del Congrés.

Quines són les competències del president del Govern segons la Constitució Espanyola?

La Constitució Espanyola no conté un “catàleg tancat” únic de competències del president del Govern, però sí que defineix amb força claredat el seu paper com a cap del Govern i les principals funcions que exerceix. Aquestes facultats es desprenen sobretot dels articles 97, 98, 99, 100, 112, 113 i 115 de la Constitució, a més de les regles generals sobre el Govern.

1. Direcció política del Govern

El punt de partida està en l'article 97 CE, que estableix que “el Govern dirigeix la política interior i exterior, l'Administració civil i militar i la defensa de l'Estat”. Tot i que la competència s'atribueix al Govern com a òrgan col·legiat, la Constitució configura el president com qui dirigeix i coordina efectivament aquesta acció.

L'article 98.2 CE precisa que el president del Govern:

  • Dirigeix l'acció del Govern, és a dir, fixa les grans línies de la política governamental en tots els àmbits (econòmic, social, exterior, de defensa, etc.).
  • Coordina les funcions dels altres membres del Govern (vicepresidències i ministeris), assegurant la coherència de l'actuació governamental.

En la pràctica constitucional això significa que el president:

  • Marca les prioritats polítiques generals de l'Executiu.
  • Defineix l'orientació dels projectes de llei i dels reials decrets-llei que el Govern remet a les Corts o aprova.
  • Arbitra i resol els conflictes de criteri entre ministeris.

2. Organització interna del Govern

També l'article 98.2 CE atribueix al president del Govern un poder decisiu sobre la composició de l'Executiu. En virtut d'aquest precepte i en connexió amb l'article 100 CE, el president:

  • Proposa al Rei el nomenament i el cessament dels vicepresidents i dels ministres. Jurídicament el nomenament el fa el Rei, però la decisió política és del president.
  • Pot reestructurar el Govern (crear, suprimir o modificar ministeris i vicepresidències) mitjançant la iniciativa normativa corresponent, decidint la distribució de competències entre carteres.

D'aquesta manera, la Constitució col·loca el president al centre de la direcció de l'equip governamental: escull els seus col·laboradors principals, decideix qui entra i qui surt del Govern i organitza la seva estructura bàsica.

3. Relació amb les Corts Generals

La Constitució atorga al president diverses competències específiques en la relació Govern–Parlament:

  • Qüestió de confiança (art. 112 CE): el president pot sotmetre al Congrés dels Diputats una qüestió de confiança sobre el seu programa o sobre una declaració de política general. Si perd aquesta votació, ha de presentar la seva dimissió.
  • Intervenció en la moció de censura (art. 113 CE): tot i que la moció de censura és una iniciativa parlamentària, es dirigeix contra el president i el seu Govern. Si prospera, el president cessa i és substituït pel candidat alternatiu que proposa el Congrés.
  • Responsabilitat política del Govern (art. 108 CE): el Govern en conjunt respon solidàriament davant el Congrés, però aquesta responsabilitat es canalitza principalment a través del president, que compareix i respon en seu parlamentària.

4. Dissolució de les Càmeres i convocatòria d'eleccions

Una de les competències més rellevants del president és el seu paper en la dissolució de les Corts:

  • Segons l'article 115 CE, és el president del Govern qui proposa al Rei la dissolució del Congrés, del Senat o de les Corts Generals i la convocatòria d'eleccions generals. La decisió formal l'adopta el Rei, però només a proposta del president i sota la seva responsabilitat.
  • El mateix precepte fixa límits: no es pot plantejar la dissolució mentre estigui en tràmit una moció de censura i s'ha de respectar un termini mínim entre dissolucions.

Aquesta competència atorga al president una poderosa facultat de gestió dels temps polítics, en poder anticipar eleccions dins dels marges que fixa la Constitució.

5. Investidura i refrend

L'article 99 CE regula el procediment d'investidura del president del Govern: després de la proposta de candidat pel Rei, el Congrés li atorga o denega la seva confiança. Un cop elegit, el president:

  • És nomenat pel Rei, però es legitima democràticament per la confiança del Congrés.
  • Des d'aquest moment, passa a ser el refrendari principal dels actes del Rei relatius al Govern (per exemple, nomenament i cessament de ministres), d'acord amb l'article 64 CE, on s'estableix la regla general del refrend.

6. Síntesi

En conjunt, la Constitució configura el president del Govern com a:

  • Cap del poder executiu, que dirigeix l'acció del Govern i fixa l'orientació política general.
  • Coordinador dels ministres i responsable de la cohesió de l'equip governamental.
  • Interlocutor principal davant les Corts, amb capacitat per plantejar la qüestió de confiança i sotmès a la possible moció de censura.
  • Protagonista en la dissolució de les Càmeres i en la convocatòria d'eleccions generals, mitjançant la proposta al Rei prevista en l'article 115.
  • Figura central del sistema parlamentari, en concentrar la responsabilitat política del Govern i encarnar el vincle entre majoria parlamentària i Executiu.

Totes aquestes competències s'exerceixen sempre dins del marc general del Govern com a òrgan col·legiat i sota el control polític del Congrés dels Diputats.

Quines diferències hi ha entre les competències del president del Govern i les del Rei segons la Constitució? Com es desenvolupa en la pràctica la relació entre el president del Govern i les Corts Generals? Quins límits i controls existeixen sobre l'ús de la facultat de dissoldre les Corts Generals?

Quina ha estat la trajectòria política de Pedro Sánchez abans de ser president del Govern?

Abans d'arribar a la Presidència del Govern al juny de 2018, Pedro Sánchez havia treballat com a assessor en l'àmbit internacional, havia estat regidor a Madrid i diputat al Congrés, i havia dirigit el PSOE en dues etapes. La seva trajectòria no va ser contínua: va perdre el seu escó el 2011, va deixar la direcció socialista el 2016 i va recuperar el lideratge del partit el 2017.

Primers passos: militància i experiència internacional

Sánchez es va afiliar al PSOE el 1993. Abans d'ocupar càrrecs electes, va desenvolupar una etapa professional vinculada a institucions internacionals: entre 1998 i 1999 va treballar al Parlament Europeu com a assessor de l'eurodiputada socialista Bárbara Dührkop. Convé distingir aquesta funció d'un càrrec representatiu: no va ser eurodiputat. Posteriorment, el 1999, es va incorporar al gabinet de Carlos Westendorp, alt representant internacional per a Bòsnia-Hercegovina. Aquestes van ser les seves primeres experiències de treball polític fora d'Espanya (biografia de La Moncloa).

Després de tornar a Espanya, va treballar com a director de Relacions Internacionals de l'Organització de Consumidors i Usuaris i com a assessor econòmic de la Comissió Executiva Federal del PSOE. La seva activitat va combinar així responsabilitats professionals amb tasques d'assessorament dins del partit, abans de fer el salt a la representació municipal (semblança d'ABC).

2004-2009: regidor a Madrid

El 2004 va accedir a l'Ajuntament de Madrid per substituir una regidora socialista que havia deixat el seu lloc. Hi va romandre com a edil fins al 2009, en el grup municipal del PSOE. Va ser la seva primera etapa com a representant públic electe i va precedir la seva entrada en la política parlamentària nacional. Durant aquests anys també va ser membre de l'Assemblea General de Caixa Madrid, a proposta del grup socialista, responsabilitat que va exercir entre 2004 i 2010 (Arxiu del PSOE).

2009-2013: entrada, sortida i retorn al Congrés

El setembre de 2009 va arribar al Congrés com a diputat per Madrid, en cobrir la vacant de Pedro Solbes. La seva primera etapa parlamentària va acabar el 2011: va concórrer a les eleccions generals d'aquell any, però la seva posició a la candidatura socialista no li va permetre obtenir escó. Va tornar el gener de 2013 per substituir Cristina Narbona, que va deixar la Cambra després de ser nomenada consellera del Consell de Seguretat Nuclear (Arxiu del PSOE).

2014-2016: lideratge socialista i candidatures nacionals

El salt a la primera línia va arribar al juliol de 2014, quan va guanyar les primàries socialistes i va ser elegit secretari general del PSOE, succeint Alfredo Pérez Rubalcaba. Des d'aquesta responsabilitat va exercir com a líder de l'oposició al Govern de Mariano Rajoy i va encapçalar les candidatures socialistes a les eleccions generals de desembre de 2015 i juny de 2016 (Arxiu del PSOE).

La crisi interna socialista de 2016 va suposar una altra interrupció en la seva carrera. Sánchez va dimitir com a secretari general l'1 d'octubre de 2016 i, aquell mateix mes, va renunciar també al seu escó. Tancava així temporalment tant la seva etapa al capdavant del partit com la seva activitat al Congrés (Arxiu del PSOE).

2017-2018: recuperació del lideratge i arribada al Govern

El 2017 va guanyar unes noves primàries davant Susana Díaz i Patxi López i va tornar a ocupar formalment la Secretaria General el 18 de juny. Un any després, el Congrés va aprovar, l'1 de juny de 2018, la moció de censura contra Mariano Rajoy. Sánchez va prendre possessió com a president el 2 de juny: culminava una trajectòria que havia passat per l'assessorament internacional, l'Ajuntament, el Congrés i la direcció del PSOE (Arxiu del PSOE).

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Qui va participar en el debat televisat a deu dies de les eleccions generals del 29 de novembre?

Pregunta" 1 de 3

Qui va moderar el debat entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo?

Pregunta" 2 de 3

Quins temes es van tractar durant el debat entre Sánchez i Feijóo?

Pregunta" 3 de 3