Google aixeca un Internet tancat per entrenar els seus agents d’IA sense posar en risc el món real

Google crea un Internet sintètic i aïllat per entrenar els seus agents d’IA, provant-ne la seguretat davant ciberatacs sense afectar el món real.

fotonoticia 20261120111350 1920

fotonoticia 20261120111350 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

2 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 19 de noviembre de 2026 · 19 institutos

  • PP31,0 %
  • PSOE27,7 %
  • Vox19,0 %
  • Frente Amplio6,2 %
  • ERC2,6 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

Google ha posat en marxa un internet completament aïllat per assajar i perfeccionar la navegació web dels seus agents d’intel·ligència artificial, evitant que aquestes proves suposin un perill de seguretat per a l’entorn real.

La companyia tecnològica ha construït una rèplica sintètica i desconnectada de la xarxa global, una mena de 'sandbox', amb la qual pot entrenar i avaluar amb garanties els agents que exploren pàgines web. Per aconseguir-ho, ha hagut de resoldre complexos reptes d’enginyeria relacionats amb l’encaminament de la xarxa i amb la creació automatitzada de llocs.

Un dels problemes que aborda aquest sistema és que, si un agent detecta que una pàgina pot ser falsa —per exemple, en trobar-se amb un lloc estàtic on els botons no responen— pot deduir que està sent sotmès a proves. En aquests casos, tendeix a alterar la seva conducta i a executar accions que no faria en un context natural.

A més, és clau generar en l’agent la sensació que es mou per la web autèntica. Per fer-ho, Google ha dissenyat una versió sense interfície de Chrome que s’executa dins d’un contenidor aïllat (gVisor), el qual bloqueja completament qualsevol connexió cap a Internet públic.

Quan l’agent intenta accedir a una adreça concreta, com YouTube (https://www.youtube.com), el sistema intercepta la sol·licitud de xarxa i la redirigeix a un servidor local que allotja la versió simulada d’aquesta web. Per impedir que Chrome interpreti aquesta redirecció com un error de seguretat, el proxy emet certificats TLS vàlids en temps real, vinculats a una Autoritat de Certificació arrel personalitzada que s’ha instal·lat prèviament al navegador del sandbox. D’aquesta manera, Chrome accepta la connexió HTTPS com si fos legítima.

Els llocs web simulats es generen mitjançant un sistema compost per tres subagents. El primer defineix els requisits funcionals (com carrets de compra persistents, filtres o formularis) i produeix els elements visuals bàsics; el segon escriu el codi real (HTML, CSS i JavaScript) per aixecar aplicacions de diverses pàgines plenament operatives; i el tercer audita la web per localitzar errors de JavaScript, problemes de disseny responsive o fallades d’accessibilitat (per exemple, a les etiquetes ARIA).

"La creació d’agents segurs i alineats requereix proporcionar-los un espai on puguin ser supervisats mentre duen a terme fluxos de treball més llargs i prenen decisions en escenaris nous fora del seu entrenament", ha explicat Google en un comunicat compartit a la seva web.

Gràcies a aquest entorn controlat, l’empresa pot executar milers de proves diàries de seguretat i de resistència davant de ciberatacs sense exposar sistemes o dades reals. Així s’impedeix que els agents puguin esborrar informació, efectuar compres per error o quedar exposats a atacs externs.

Aquest marc de proves també blinda els agents davant la injecció indirecta d’instruccions malicioses ('prompts') ocultes en una pàgina, que tracten d’alterar les ordres originals de l’agent per induir-lo a realitzar accions no autoritzades, així com davant la injecció invisible a través de capçaleres HTTP.