La Sala de lo Social de l'Audiència Nacional ha declarat nuls tant el control visual quotidià que portaven a terme encarregats i vigilants de seguretat sobre les bosses dels empleats de l'últim torn de H&M, com el registre aleatori de les taquilles, al entendre que constitueixen una "intromissió il·legítima" en l'esfera privada de la plantilla.
En una resolució recent, els magistrats estimen la demanda presentada per la Unió General de Treballadors (UGT), a la qual més tard es va sumar Comissions Obreres (CCOO), al concloure que ambdues pràctiques empresarials suposen una "invasió de la intimitat" dels treballadors, i condemnen la companyia tèxtil a "cessar de manera immediata" en la seva aplicació.
El fallo dóna per provat que la mercantil Hennes i Mauritz SL (H&M) imposava als empleats de l'últim torn un control obligatori i individual al terme de la seva jornada. Aquest examen s'efectuava a la porta d'accés reservada al personal, una vegada fitxada la sortida, i obligava a obrir la bossa particular davant l'encarregat o el vigilant perquè aquest la inspeccionés visualment durant uns segons. Aquesta dinàmica es diferenciava de la del resta de torns, els quals treballadors abandonaven la botiga per la porta principal dotada d'arcs de seguretat.
Paral·lelament, l'Audiència Nacional entra a valorar el sistema fixat per l'empresa per supervisar les taquilles dels empleats, consistent en una revisió mensual de caràcter aleatori i periòdic. El procediment exigia que el propi treballador obrís la seva taquilla en presència d'un comandament intermig o d'un membre de seguretat, qui realitzaven un reconeixement visual del contingut emmagatzemat a l'interior.
En la seva argumentació jurídica sobre el control de bosses, la sentència recorda que l'article 20.3 de l'Estatut dels Treballadors empara la facultat de l'empresari per establir mesures de vigilància i control encaminades a comprovar el compliment de les obligacions laborals, però subratlla que aquestes actuacions han de "respectar escrupolosament" la dignitat dels empleats i superar un rigorós examen de proporcionalitat, valorant si la mesura és idònia, equilibrada i estrictament necessària.
En aquest punt, la Sala rebutja la tesi de H&M, que defensava aquests registres per les suposades pèrdues econòmiques derivades de furts interns. La resolució descarta aquest raonament al senyalar que l'empresa no va aconseguir acreditar en el judici l'abast real d'aquestes pèrdues: únicament va presentar un document sense signatura amb taules numèriques sense valor probatori i tampoc va demostrar quina part del trencament obeïa a sostraccions de personal, admetent en l'interrogatori que no podia diferenciar entre furts externs, interns, fraus de proveïdors o errors administratius.
Els magistrats també destaquen la falta d'una situació objectiva que evidenciés un índex elevat de sostraccions comeses per empleats. La resolució posa de relleu que, en el trienni 2024-2026, només es van produir sis acomiadaments disciplinaris per furts en una plantilla aproximada de 4.600 treballadors en tot el territori nacional, sense que constin dades sobre sancions de menor entitat per fets similars, cosa que, a judici del tribunal, evidencia la debilitat de la justificació empresarial.
En conseqüència, la Sala conclou que no resulta conforme a Dret instaurar aquest tipus de controls al no existir una finalitat concreta i objectivable que els legitimi.
Per últim, la sentència incideix en què H&M no ha demostrat ni el volum de les pèrdues d'inventari ni que aquestes tinguessin el seu origen en la conducta de la plantilla o assolissin una magnitud capaç de posar en risc la viabilitat de la companyia. Per això, declara que el registre de taquilles vulnera l'article 18 de l'Estatut dels Treballadors i constitueix una "intromissió il·legítima" en la intimitat dels treballadors.