La UE incorpora Islàndia i Noruega a l’ajust de carboni per a productes importats

Islàndia i Noruega aplicaran a partir de 2027 l’ajustament de carboni de la UE a les importacions, alineant les regles i evitant la fuita d’emissions.

fotonoticia 20261118153422 1920

fotonoticia 20261118153422 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

2 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 18 de noviembre de 2026 · 17 institutos

  • PP31,4 %
  • PSOE27,4 %
  • Vox19,0 %
  • Frente Amplio6,1 %
  • ERC2,4 %
  • SALF2,0 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

La Comissió Europea ha comunicat aquest dimecres que Islàndia i Noruega passaran a formar part del Mecanisme d’Ajustament en Frontera per Carboni (CBAM, per les seves sigles en anglès), el sistema que imposa un pagament per les emissions associades a determinats béns importats des de fora de la Unió Europea. Ambdós Estats començaran a aplicar aquestes regles a partir de l’1 de gener de 2027.

L’ampliació del mecanisme, aprovada pel Comitè Mixt de l’Espai Econòmic Europeu (EEE) i en vigor des d’aquest mateix dimecres, farà que les mercaderies procedents de tercers països quedin sotmeses als mateixos requisits de carboni, tant si accedeixen al mercat europeu a través de la UE com si ho fan mitjançant Islàndia o Noruega.

Al mateix temps, els intercanvis comercials entre els Vint-i-set i Islàndia i Noruega quedaran exempts dels càrrecs addicionals del CBAM, en considerar-se una única zona d’aplicació, segons ha detallat l’Executiu comunitari en una nota.

La finalitat d’aquest instrument és frenar l’anomenada «fuga de carboni», que es produeix quan les companyies desplacen la seva producció a territoris amb normes ambientals més laxes o quan els productes europeus són substituïts per importacions fabricades amb emissions més altes.

Per fer-ho, el CBAM fixa un cost sobre el carboni incorporat en certes mercaderies procedents de l’exterior, amb la intenció d’igualar les condicions de competència amb els productors europeus, que ja abonen un preu per les seves emissions mitjançant el règim comunitari de comerç de drets d’emissió (ETS, per les seves sigles en anglès).

En aquesta línia, Brussel·les ha subratllat que l’extensió del mecanisme permetrà una aplicació «més coherent» de les normes de fixació de preus del carboni i ajudarà a assegurar «la igualtat de condicions per a la indústria» entre la Unió Europea i els seus socis de l’EEE.

La mesura manté l’abast actual del CBAM, que inclou productes de sectors com el ferro i l’acer, l’alumini, el ciment, els fertilitzants, l’electricitat i l’hidrogen, sense afegir noves categories de béns.

Aquesta ampliació arriba després que Islàndia i Noruega incorporin a l’Acord de l’Espai Econòmic Europeu la legislació comunitària pertinent, cosa que farà possible que s’apliquin les mateixes regles a les importacions als tres territoris i es reforci la transparència sobre les emissions associades als productes procedents de fora.