Preu de la llum avui, 18 de novembre: l’hora més cara serà de 20:00 a 21:00 i la més barata de 05:00 a 06:00

L’electricitat baixarà fins als 0,074 €/kWh durant la matinada i arribarà als 0,3182 €/kWh en el tram més car de la jornada

fotonoticia 20260923111543 1920

fotonoticia 20260923111543 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

1 minut

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 18 de noviembre de 2026 · 17 institutos

  • PP31,4 %
  • PSOE27,3 %
  • Vox18,9 %
  • Frente Amplio6,2 %
  • ERC2,4 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

El preu de la llum avui, dimecres 18 de novembre de 2026, tindrà la seva hora més barata entre les 05:00 i les 06:00 hores, amb un cost de 0,074 €/kWh. El màxim diari es registrarà entre les 20:00 i les 21:00 hores, quan l’electricitat arribarà als 0,3182 €/kWh.

La jornada començarà amb preus molt reduïts durant la matinada, amb valors propers a els 0,075 €/kWh. A partir de les 07:00 hores, l’electricitat començarà a encarir-se i superarà els 0,16 €/kWh entre les 08:00 i les 09:00.

Durant les hores centrals, els preus es mantindran en nivells moderats, abans d’experimentar una nova pujada a partir de les 17:00 hores. El tram més car es concentrarà entre les 18:00 i les 22:00.

Quina és l’hora més barata de la llum avui?

El tram més econòmic serà de 05:00 a 06:00 hores, amb un preu de 0,074 €/kWh. La matinada oferirà en general tarifes molt reduïdes, amb preus de 0,075 €/kWh entre les 01:00 i les 03:00.

Quina és l’hora més cara?

El màxim diari s’assolirà entre les 20:00 i les 21:00 hores, amb un cost de 0,3182 €/kWh. També es registraran preus elevats entre les 19:00 i les 20:00, amb 0,2938 €/kWh, i entre les 21:00 i les 22:00, amb 0,3035 €/kWh.

Hora Preu
00-01h 0,0796 €/kWh
01-02h 0,075 €/kWh
02-03h 0,075 €/kWh
03-04h 0,0752 €/kWh
04-05h 0,0751 €/kWh
05-06h 0,074 €/kWh
06-07h 0,1002 €/kWh
07-08h 0,137 €/kWh
08-09h 0,1648 €/kWh
09-10h 0,1551 €/kWh
10-11h 0,1971 €/kWh
11-12h 0,1841 €/kWh
12-13h 0,181 €/kWh
13-14h 0,1717 €/kWh
14-15h 0,1223 €/kWh
15-16h 0,1457 €/kWh
16-17h 0,1764 €/kWh
17-18h 0,2146 €/kWh
18-19h 0,2907 €/kWh
19-20h 0,2938 €/kWh
20-21h 0,3182 €/kWh
21-22h 0,3035 €/kWh
22-23h 0,1969 €/kWh
23-24h 0,1651 €/kWh

Quan convé posar els electrodomèstics

La matinada serà el període més favorable per concentrar el consum dels electrodomèstics de més potència, especialment entre les 00:00 i les 07:00 hores, quan els preus es mantindran per sota dels 0,11 €/kWh.

En canvi, convé evitar, en la mesura del possible, el consum entre les 18:00 i les 22:00 hores, quan es concentraran els preus més elevats del dia.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

Com es determina el preu horari de l'electricitat al mercat majorista espanyol?

El preu horari de l'electricitat al mercat majorista espanyol (el denominat “pool”) es determina mitjançant un mecanisme de casació marginalista, comú a molts països europeus. En cada hora es fixa un únic preu per a tota l'energia casada en aquest període, a partir de les ofertes de venda dels generadors i de les previsions de demanda.

1. Qui participa i què ofereix cadascun

Al mercat diari i els intradiaris participen principalment:

  • Generadors: centrals hidroelèctriques, nuclears, cicles combinats de gas, eòlica, solar, cogeneració, residus, etc. Presenten ofertes de venda d'energia (MWh) per a cada hora del dia següent, indicant quanta energia volen vendre i a quin preu mínim estan disposats a fer-ho.
  • Comercialitzadores i grans consumidors: presenten ofertes de compra, és a dir, quanta energia estimen que necessitaran els seus clients en cada hora i el preu màxim que estan disposats a pagar.
  • L'operador del mercat (OMIE a la península Ibèrica): rep totes les ofertes de compra i venda i realitza la casació per fixar el preu horari.

El sistema elèctric ha d'estar sempre equilibrat: en cada hora, l'energia produïda ha d'igualar l'energia demandada, tenint en compte també les importacions i exportacions amb altres països.

2. Corba d'oferta i corba de demanda

El procés de determinació del preu es pot entendre així:

  • Les ofertes de venda dels generadors s'ordenen de menor a major preu, formant la corba d'oferta. Tecnologies de baix cost variable (com nuclear, hidràulica fluint o part de les renovables) solen aparèixer primer, i tecnologies més cares (com cicles combinats de gas o fuel) al final.
  • Les ofertes de compra es representen com una corba de demanda, que indica quanta energia es desitja adquirir a cada nivell de preu. Atès que el subministrament als consumidors finals és essencial, la demanda és relativament inelàstica a curt termini.

OMIE creua ambdues corbes per a cada hora: va sumant ofertes de generació, des de la més barata cap amunt, fins a cobrir la demanda prevista per a aquesta hora. La central “marginal”, és a dir, l'última necessària per cobrir tota la demanda, és la que determina el preu marginal d'aquesta hora.

3. El preu marginal i el pagament a tots els generadors

La característica clau del model marginalista és que:

  • Totes les unitats d'energia casades en una hora es paguen al mateix preu: el preu ofertat per la tecnologia marginal.
  • Generadors amb costos variables inferiors al preu marginal obtenen un marge (ingressos de mercat majors que els seus costos variables); els més cars, que marquen el preu, solen tenir costos propers a aquest nivell.

Per exemple, si per a una determinada hora es necessiten diverses tecnologies i l'última necessària per cobrir la demanda és un cicle combinat que oferta a 90 €/MWh, llavors:

  • El preu horari del mercat majorista serà de 90 €/MWh per a aquesta hora.
  • Totes les tecnologies casades (nuclear, hidràulica, eòlica, solar, altres cicles combinats, etc.) cobraran 90 €/MWh per l'energia venuda en aquesta hora, independentment de la seva oferta o del seu cost.

4. Mercats diari, intradiaris i serveis d'ajust

El mercat diari fixa una primera programació de producció i consums per a les 24 hores del dia següent. Després, existeixen:

  • Mercats intradiaris, on agents corregeixen previsions (per exemple, si la producció eòlica serà menor o major del previst) i es tornen a casar ofertes per a determinades franges horàries.
  • Serveis d'ajust i balanç, gestionats per l'operador del sistema (REE), que s'utilitzen per assegurar en temps real l'equilibri i la seguretat del sistema (reserva de potència, regulació de freqüència, etc.), amb els seus propis pagaments addicionals.

El preu final que suporten comercialitzadores i grans consumidors es compon així no només del preu del mercat diari, sinó també dels resultats dels intradiaris i dels pagaments per serveis d'ajust i altres càrrecs i peatges regulats.

5. Factors que influeixen en el preu horari

Encara que el mecanisme de casació sempre és el mateix, el preu horari resulta molt sensible a:

  • Demanda elèctrica (més demanda sol implicar necessitat d'activar tecnologies més cares).
  • Disponibilitat de renovables (eòlica, solar, hidràulica): quan aporten molta energia, desplacen cap a fora tecnologies més cares i solen abaratir el preu marginal.
  • Cost dels combustibles fòssils (gas, carbó) i dels drets d'emissió de CO₂, que encareixen les ofertes de les centrals tèrmiques.
  • Capacitat d'interconnexió i fluxos amb altres països, que permeten importar o exportar electricitat segons els preus relatius.

En síntesi, el preu horari al mercat majorista espanyol és el resultat d'un mecanisme competitiu d'oferta i demanda basat en el cost marginal de l'última tecnologia necessària per cobrir la demanda en cada hora, dins d'un marc regulat i supervisat que garanteix l'equilibri físic del sistema elèctric.

Com es trasllada el preu del mercat majorista a la meva factura elèctrica domèstica? Quin paper juguen les energies renovables a l'hora de reduir el preu marginal de l'electricitat? Quins tipus de mercats elèctrics existeixen a més del mercat diari i com es coordinen entre si?

Quines competències té la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència en la vigilància del mercat elèctric?

La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) vigila que el mercat elèctric funcioni amb transparència, competència i respecte a les normes. Les seves facultats no es limiten a observar preus: també pot regular determinades condicions del mercat i de les xarxes, inspeccionar empreses, resoldre conflictes i sancionar incompliments dins de les seves competències.

La base principal és l'article 7 de la Llei 3/2013, juntament amb la Llei del Sector Elèctric. El Reial Decret-llei 1/2019 va reforçar les seves atribucions reguladores i la seva independència.

1. Supervisió de preus i competència

La CNMC supervisa tant el mercat majorista, on els agents compren i venen electricitat, com el minorista, on les comercialitzadores subministren a llars i empreses. Examina la formació de preus, l'obertura del mercat i la competència efectiva, incloses les subhastes regulades de contractació a termini.

També comprova la transparència de les empreses i la separació funcional i comptable entre generació, transport, distribució i subministrament. Amb això busca evitar discriminacions i subvencions creuades: que els recursos d'una activitat regulada afavoreixin indegudament una altra activitat del mateix grup.

2. Prevenció de la manipulació del mercat

En aplicació del Reglament europeu REMIT, vigila la integritat dels mercats majoristes elèctrics. Això comprèn detectar operacions amb informació privilegiada, manipulacions de preus i intents de manipulació, així com supervisar les obligacions de publicació d'informació rellevant.

Per a això coopera amb ACER, l'agència europea de cooperació dels reguladors energètics, i amb altres supervisors nacionals. Aquesta coordinació resulta especialment important en les operacions transfrontereres i en mercats elèctrics interconnectats.

3. Control de xarxes i funcionament del sistema

Supervisa l'assignació de capacitat a les interconnexions, la gestió de congestions —quan la xarxa no pot transportar tota l'electricitat sol·licitada— i els temps emprats en connexions i reparacions. També controla les condicions de connexió de nous productors i les mesures de les distribuïdores per impedir tractes discriminatoris.

A més, vigila el compliment de les normes de seguretat i fiabilitat de les xarxes, supervisa els plans d'inversió del transportista i certifica que el gestor de la xarxa de transport compleix els requisits de separació d'activitats. Supervisar no equival a operar el sistema: la gestió tècnica correspon a l'operador del sistema.

4. Regulació econòmica i resolució de conflictes

La CNMC aprova metodologies i valors dels peatges d'accés, destinats a finançar transport i distribució, i determina la retribució d'aquestes activitats conforme al marc legal. Els càrrecs, que financen altres costos del sistema, corresponen al Govern i al ministeri competent, no a la CNMC.

També estableix metodologies d'accés i connexió i de serveis de balanç, que mantenen equilibrades producció i consum. Regula determinats aspectes dels mercats organitzats i resol els conflictes energètics que la llei li atribueix.

5. Consumidors, inspecció i sancions

Controla els canvis de subministrador, l'adequació de preus i condicions de subministrament a la normativa i l'accés comprensible a les dades de consum. Té en compte les reclamacions per avaluar el mercat i pot identificar responsables de deficiències i proposar mesures correctores; això no suposa resoldre qualsevol reclamació individual.

Finalment, pot requerir informació, realitzar inspeccions i tramitar procediments sancionadors per infraccions elèctriques de la seva competència o per pràctiques anticompetitives. En definitiva, vigila com es formen els preus i com actuen les empreses, però no fixa lliurement tots els preus de l'electricitat ni substitueix els altres responsables del sistema.

Quins requisits han de complir els consumidors per accedir a la tarifa regulada PVPC a Espanya?

Per accedir al Preu Voluntari per al Petit Consumidor (PVPC), la tarifa regulada d'electricitat a Espanya, el titular ha de ser una persona física o una microempresa, tenir un subministrament en baixa tensió i una potència contractada de fins a 10 kW en cada període horari. A més, ha de contractar amb una comercialitzadora de referència. No és necessari tenir ingressos baixos: aquest requisit correspon al bo social, no a l'accés general al PVPC.

Els requisits d'accés

  • Tipus de titular. El contracte ha d'estar a nom d'una persona física o una microempresa. Per tant, poden accedir les llars i els autònoms que contractin com a persones físiques, sempre que compleixin també les condicions tècniques del subministrament.
  • Baixa tensió. La tensió del subministrament no pot superar 1 kV, equivalent a 1.000 volts. Els subministraments en alta tensió queden fora d'aquesta modalitat.
  • Potència màxima de 10 kW. El límit ha de respectar-se en cada període horari contractat. No n'hi ha prou que la potència mitjana sigui inferior: si algun dels períodes supera els 10 kW, el contracte no reuneix aquesta condició.
  • Comercialitzadora de referència. El PVPC només pot contractar-se amb aquestes empreses autoritzades, no mitjançant una oferta del mercat lliure. La contractació es realitza amb la comercialitzadora, no amb la distribuïdora que manté la xarxa.

Aquestes condicions es recullen a la informació del Ministeri per a la Transició Ecològica. Han de complir-se conjuntament: tenir poca potència contractada no n'hi ha prou si el titular no pertany a les categories admeses.

Quines empreses poden contractar-lo

No totes les petites i mitjanes empreses poden accedir-hi. A aquests efectes, una microempresa és la que ocupa menys de deu persones i el seu volum de negoci anual o balanç general anual no supera els dos milions d'euros.

La condició de microempresa s'acredita mitjançant una declaració responsable. Aquest requisit i la delimitació de l'accés a persones físiques i microempreses s'apliquen des de l'1 de gener de 2024, segons explica AELEC sobre la reforma. Si un negoci està contractat a nom d'una societat, haurà de complir aquesta definició, a més dels límits de tensió i potència.

Com sol·licitar el canvi al PVPC

Estar actualment al mercat lliure no impedeix accedir al PVPC. Si es compleixen els requisits, cal sol·licitar el canvi a una comercialitzadora de referència i demanar expressament aquesta modalitat.

Per tramitar-ho, convé disposar d'una factura recent i facilitar les dades del titular, DNI o NIF, adreça del subministrament, potència contractada, compte bancari i CUPS, el codi que identifica el punt de subministrament. El canvi de modalitat comercial no exigeix per si mateix substituir el comptador ni canviar de distribuïdora.

La relació oficial de comercialitzadores permet comprovar les empreses disponibles. Abans d'abandonar el mercat lliure, revisa les condicions del teu contracte i els possibles serveis addicionals.

PVPC i bo social no són el mateix

El PVPC és una modalitat de contractació; el bo social és un descompte per a consumidors que compleixen requisits addicionals. Per a aquest últim, el sol·licitant ha de ser una persona física, titular del subministrament de la seva vivenda habitual, tenir PVPC i acreditar les condicions econòmiques, familiars o personals previstes.

Per tant, contractar PVPC no concedeix automàticament el bo social. Tampoc no és necessari acreditar vulnerabilitat per accedir només a la tarifa regulada. La CNMC explica aquesta diferència i les condicions de l'ajuda.

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

En quin tram horari es registrarà el preu més alt de l'electricitat el 18 de novembre de 2026?

Pregunta" 1 de 3

Quin serà el preu de la llum a l'hora més barata del dia?

Pregunta" 2 de 3

Quin és el tram horari recomanat per utilitzar electrodomèstics d'alt consum per estalviar a la factura segons el preu de la llum?

Pregunta" 3 de 3