Sis països, un mateix malestar: el cost de la vida, suport a les protestes i suport a gravar els milmillonaris

Una enquesta a 9.688 persones a Gran Bretanya, França, Alemanya, Espanya, Brasil i l’Argentina examina les causes de les mobilitzacions, les diferències entre països i la confiança en els actors polítics per impulsar els canvis reclamats

protestas mundo vivienda

protestas mundo vivienda

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

5 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 16 de noviembre de 2026 · 17 institutos

  • PP31,5 %
  • PSOE27,2 %
  • Vox18,9 %
  • Frente Amplio6,4 %
  • ERC2,5 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

Una onada de protestes i malestar recorre diferents racons del món en els últims temps. No són manifestacions aïllades, sinó que beuen d’un element comú, que fa temps que es va escalfant a foc lent i que ha acabat per esclatar. Tot i que amb diferents vessants, les potes fonamentals sobre les quals s’assenten les reivindicacions tenen molt a veure, com ho demostra un estudi encarregat pel Global Fund for a New Economy (GFNE) i realitzat per Convergent Opinion, que recull les respostes de 9.688 persones a Gran Bretanya, França, Alemanya, Espanya, Brasil i Argentina.

Entre el 47% i el 50% considera que les protestes registrades en diferents parts del món responen a una causa de fons comuna, en lloc de ser conflictes nacionals aïllats. A Brasil i Argentina, en canvi, hi ha entre tres i quatre punts percentuals més de persones que ho perceben com a assumptes separats.

El corol·lari és que el cost de la vida figura entre les dues primeres prioritats que la ciutadania vol que atenguin els respectius governs en tots els països analitzats. Ocupa el primer lloc a Gran Bretanya, amb un 69%; França, amb un 62%, i Alemanya, amb un 53%. En tots els casos supera la immigració com a preocupació, fins i tot al territori britànic, on aquesta darrera és assenyalada pel 43%.

Aquesta percepció no es limita a una orientació ideològica: els votants d’esquerres i de dretes mostren una propensió pràcticament igual a reconèixer una causa comuna. Jan Eichhorn, director d’Investigació de d|part i professor de la Universitat d’Edimburg, destaca el semblants que són els motius del descontentament entre països: "De Londres a Madrid i a Berlín, la gent descriu el mateix ofec sobre el cost de vida, assenyala el mateix fracàs de qui està al poder i espera una millor resposta de l’Estat", explica.

Suport a les protestes

En preguntar per la responsabilitat dels problemes, els governs i els polítics apareixen en primer lloc en els sis països. Les respostes que els assenyalen se situen entre el 35% i el 56%.

Les mesures considerades més útils varien:  l’habitatge social destaca a Espanya i Alemanya; els límits a les pujades dels preus, a França; l’educació pública, al Brasil, i els increments del salari mínim, a Argentina.

Per a Oscar Berglund, professor d’Estudis de Polítiques Públiques a la Universitat de Bristol i especialista en moviments socials, «aquesta enquesta mostra que, tot i que hi ha diferències nacionals, la gent al voltant del món està farta de salaris estancats i de l’augment dels preus de béns essencials com l’habitatge, els aliments i l’energia».

Els objectius de les protestes compten amb el suport de més de la meitat dels enquestats en cadascun dels sis països. França registra el percentatge més elevat, amb un 68%, seguida d’Alemanya (60%), Argentina (59%), Espanya (57%), Brasil (56%) i Gran Bretanya (52%).

L’acceptació de les reivindicacions no implica necessàriament estar d’acord amb les formes de mobilització. A França, el 55% dona suport als objectius, però no als mètodes; a Alemanya, aquesta posició arriba al 51%, i a Espanya, al 44%.

L’enquesta també pregunta per les alteracions de la vida quotidiana. En tots els països hi ha més persones que consideren acceptables les interrupcions breus quan serveixen perquè els governs escoltin els manifestants —entre el 48% i el 59%— que no pas les que creuen que les protestes mai no haurien de pertorbar l’activitat diària —entre el 34% i el 46%—. A Gran Bretanya, només el 13% accepta les alteracions prolongades.

Veronika Dinter, portaveu de GenZ regelt, moviment vinculat a diverses protestes juvenils a Alemanya, resumeix el malestar de la seva organització amb dues paraules: «Estem furiosos». Dinter fa referència als retalls socials, a l’estat de les escoles i universitats, a les exigències laborals i a la despesa militar. L’organització va anunciar una vaga per al 20 de novembre juntament amb joves de diferents països europeus.

Un impost global als grans patrimonis

La proposta d’establir un impost mínim global anual del 2% sobre les aproximadament 3.000 persones el patrimoni de les quals supera els 1.000 milions de dòlars obté una majoria favorable als sis països. El percentatge de suport oscil·la entre el 57% i el 65%, mentre que les persones que s’hi oposen representen entre el 7% i el 12%.

La mesura també troba aval dins de l’electorat de dretes: com a mínim la meitat dels seus votants la recolza en cadascun dels països inclosos a l’estudi. A Alemanya, el percentatge arriba al 64%, i a França, al 65%.

En paraules de Berglund, "és interessant veure el creixent suport transversal a un impost sobre la riquesa com a forma d’abordar la desigualtat. Els moviments socials molt rarament compten amb el suport de la majoria mentre succeeixen, però són reivindicats en la memòria col·lectiva anys després. Aquestes són, de fet, xifres molt altes de suport a les protestes".

Alex Cobham, director executiu de Tax Justice Network, sosté que, "a Europa i més enllà, la riquesa extrema està ofegant les economies, empobrint la gent i debilitant les democràcies. Però tenim una oportunitat històrica de gravar i frenar la riquesa extrema mitjançant una nova convenció tributària de l’ONU que ja compta amb el suport de la majoria dels països".

Per la seva banda, Gabriel Zucman, director de l’Observatori Fiscal Internacional, també es refereix a l’acceptació internacional de la mesura i la descriu com una de les propostes de política pública "més populars a tot el món". A parer seu, endarrerir-ne l’aplicació pot aprofundir la desconfiança en els governs i afavorir el progrés de l’autoritarisme d’extrema dreta.

La confiança en els governs no arriba a una majoria

L’enquesta detecta una falta de confiança majoritària en els actors que podrien impulsar els canvis reclamats. Els governs nacionals actuals són assenyalats com l’opció en què més es confia per percentatges que van del 12% al 37%, segons el país.

França i Alemanya presenten una particularitat: els principals partits de l’oposició generen més confiança que els seus respectius governs. A França, el 24% assenyala Reagrupació Nacional, enfront del 12% que tria l’Executiu. A Alemanya, Alternativa per a Alemanya obté un 23%, enfront del 14% del Govern. Les formacions d’esquerra, considerades conjuntament, se situen a prop d’aquests resultats: La França Insubmisa, el Partit Socialista i Els Ecologistes sumen un 21% a França, mentre que La Izquierda i Els Verds assoleixen el 18% a Alemanya.

A Espanya, el Govern de coalició de PSOE i Sumar encapçala les respostes, amb un 32%, per davant del Partit Popular (20%) i Vox (17%). A Gran Bretanya, l’Executiu obté un 23% i Reform UK, un 19%. Els governs també ocupen el primer lloc al Brasil, amb un 37%, i a l’Argentina, amb un 35%.

La distribució entre els més joves s’allunya de la tendència general a França i Alemanya. Entre les persones de 18 a 24 anys, Esquerra obté un 29% a Alemanya, davant el 18% d’Alternativa per a Alemanya; a França, La França Insubmisa arriba al 34%, davant el 21% de Reagrupació Nacional. A Espanya, la diferència és menor: Vox registra un 26% entre aquest grup d’edat i el Govern, un 29%.