La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha assenyalat aquest dimarts que el tancament de l’estret d’Ormuz ha suposat un encariment de 127.000 milions d’euros en les importacions de combustibles fòssils de la Unió Europea. Aquesta factura addicional li ha servit per il·lustrar l’impacte econòmic de la dependència energètica del bloc i per defensar la continuïtat dels objectius climàtics comunitaris.
"Des del tancament de l’estret d’Ormuz, els combustibles fòssils importats han costat a Europa 127.000 milions d’euros addicionals, sense rebre ni una sola molècula més d’energia. 127.000 milions. Només pel tancament de l’estret d’Ormuz", ha indicat durant el seu discurs en la trobada empresarial "WinWin" celebrada a Brussel·les.
La responsable de l’Executiu comunitari ha vinculat aquest augment de la despesa amb la vulnerabilitat de l’economia europea davant de les crisis internacionals, en subratllar que, quan la UE compra petroli i gas a l’estranger, també assumeix el risc d’importar les turbulències que sacsegen els mercats energètics.
En aquest escenari, la política conservadora alemanya ha reiterat el compromís de Brussel·les amb la reducció d’emissions després de l’acord sobre l’objectiu climàtic per al 2040, que preveu un retall del 90%, i ha assegurat que la Comissió continuarà endavant amb els seus plans malgrat les dificultats que afronta la indústria europea.
"Vull deixar-ho absolutament clar. Europa mantindrà el rumb. Mantindrem els nostres objectius i donarem suport a les nostres indústries netes. Hi poden comptar", ha remarcat, en defensar que la transició energètica ha de contribuir també a disminuir la dependència de les importacions i a reforçar la competitivitat del teixit productiu.
Per apuntalar aquesta estratègia, Von der Leyen ha recordat que des del 2021 s’han canalitzat més de 1,2 bilions d’euros cap a activitats sostenibles a la UE, uns projectes que, ha insistit, requereixen estabilitat reguladora i visibilitat a llarg termini.
A més, ha posat en valor que el règim europeu de comerç de drets d’emissió (ETS, per les seves sigles en anglès) ha permès retallar al voltant d’un 50% les emissions dels sectors inclosos en el sistema, mentre l’economia ha avançat un 30%, i ha generat més de 270.000 milions d’euros en ingressos destinats a finançar inversions en innovació i tecnologies netes.
Von der Leyen ha al·ludit igualment als treballs per posar en marxa un banc de descarbonització industrial, amb el qual Brussel·les pretén mobilitzar 100.000 milions d'euros per donar suport a la transformació de les empreses europees i al desplegament de noves tecnologies de producció.