Cara a cara 29N: Què proposen Sánchez i Feijóo en matèria d’habitatge

Les propostes d’habitatge de Sánchez i Feijóo obren el debat electoral d’aquest dijous, 19 de novembre, a les 22.00 hores. El PSOE vol ampliar la durada dels lloguers i congelar temporalment les rendes que superin els índexs de referència. El PP planteja eliminar aquests índexs i premiar fiscalment els propietaris que renovin el contracte durant tres anys amb un increment inferior a l’IPC

fotonoticia 20261110204926 1920

fotonoticia 20261110204926 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

2 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 19 de noviembre de 2026 · 18 institutos

  • PP31,1 %
  • PSOE27,4 %
  • Vox19,1 %
  • Frente Amplio6,2 %
  • ERC2,5 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

L’habitatge s’ha convertit en l’eix principal dels diferents programes electorals. La importància temàtica és tal que serà el que obri el cara a cara televisiu entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo d’aquesta nit, a deu dies de les eleccions generals del 29N. Els dos programes dels socialistes i dels populars proposen agilitzar la construcció d’habitatge i facilitar l’accés al lloguer. La diferència principal entre ells és com frenar els augments de la renda: el PSOE vol reforçar el paper dels índexs de referència i el PP, suprimir-los.

Lloguer: congelació de rendes o incentius per renovar

El PSOE proposa ampliar la durada dels contractes de lloguer i congelar temporalment, en els mercats tensionats, les rendes que superin els índexs de referència. També planteja que el Ministeri d’Habitatge identifiqui i publiqui un mapa d’aquestes zones, actualitzi les deduccions fiscals per als llogaters i creï una garantia pública d’accés al lloguer per a joves mitjançant assegurances d’impagament.

El PP es compromet a derogar la Llei d’Habitatge i a eliminar les zones tensionades i l’índex de preus. El seu programa inclou una deducció a l’IRPF per als llogaters d’habitatge habitual, graduada segons els seus ingressos. També ofereix una deducció o un crèdit fiscal al propietari particular que, en vèncer el contracte, el renovi al mateix llogater per tres anys més amb un augment inferior a l’IPC.

Sòl: un impost als solars erms i llicències en tres mesos

El PSOE proposa una Llei de Sostenibilitat i Mobilització del Sòl per simplificar el desenvolupament urbanístic. Vol gravar els solars residencials erms i finançar a través de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) la compra de sòl i la seva urbanització per a promocions d’habitatge assequible i protegit. El seu programa preveu mobilitzar més de 25.000 milions d’euros a través de l’ICO en avals, préstecs i finançament per a habitatge assequible.

El PP fixa com a objectiu construir un milió d’habitatges. Per fer-ho, proposa una nova Llei del Sòl, publicar les parcel·les públiques destinades a habitatge i resoldre en tres mesos les llicències d’obra nova i rehabilitació, amb silenci administratiu positiu. També planteja unificar tràmits per a grans desenvolupaments residencials i facilitar la conversió d’oficines i locals en habitatge assequible. pp.es

Habitatge protegit: quin objectiu fixa cada programa

El PSOE vol que com a mínim un de cada quatre habitatges nous sigui públic o tingui protecció permanent. Proposa desplegar per a això el Pla Estatal d’Habitatge 2026-2030 i destinar l’1% de la licitació anual d’obra pública a un fons per adquirir habitatge protegit i assequible.

El milió d’habitatges que planteja el PP és un objectiu de construcció total. Entre les seves mesures per ampliar l’oferta assequible figuren permetre habitatge social en sòl dotacional i facilitar el crèdit per urbanitzar sòl i construir, amb recursos de l’ICO, del Banc Europeu d’Inversions i de fons europeus i propis.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

En quin estat parlamentari es troba la nova Llei del Sòl proposada pel PP i quins són els pròxims passos per a la seva tramitació?

La reforma estatal coneguda com a Llei del Sòl del PP no va arribar a aprovar-se: la seva tramitació havia avançat fins a la fase d'esmenes al Congrés, però ha caducat amb la dissolució de les Corts per a les eleccions del 29 de novembre. Per tant, el següent pas ja no és tancar aquell termini d'esmenes, sinó presentar una nova iniciativa en la propera legislatura.

Quina proposta és i fins on havia arribat

La denominació formal és Proposició de Llei de mesures administratives i processals per a la seguretat jurídica de l'ordenació territorial i urbanística, l'impuls del desenvolupament urbà i l'habitatge. Convé distingir dues vies: la iniciativa registrada al Senat el 31 de gener de 2025, expedient 622/000057, i la presentada posteriorment al Congrés, expedient 122/000253. Ambdues responen a l'impuls de la reforma estatal, no al projecte autonòmic valencià que també apareix a les notícies com a Llei del Sòl (Demócrata).

La proposta presentada directament al Congrés va superar el 21 d’abril de 2026 la presa en consideració: la votació per la qual la Cambra accepta començar a tramitar una proposició de llei. Aquest acord no aprovava les seves mesures ni modificava la legislació vigent; permetia obrir el procediment d'esmenes i negociar el text (Demócrata, 21 d’abril).

Les informacions posteriors seguien situant la reforma sense aprovació definitiva. El 15 de setembre, constructores i promotores van reclamar reactivar la seva tramitació durant unes compareixences davant la Comissió d’Habitatge del Congrés. No consta a les fonts consultades que després s’aprovés un dictamen de comissió ni un text definitiu per ambdues cambres (Demócrata, 15 de setembre).

Què canvia amb la dissolució

L’article 207 del Reglament del Congrés disposa que, dissolta la Cambra, queden caducats els assumptes pendents, excepte aquells que constitucionalment corresponen a la Diputació Permanent. Aquesta proposició de llei ordinària no està entre aquestes excepcions. En conseqüència, no conserva oberta la seva fase d'esmenes ni pot reprendre’s automàticament des del punt assolit: necessita una nova presentació (Reglament del Congrés).

Això permet separar dues situacions: abans de la dissolució, la reforma estava pendent i el seu avanç s’havia endarrerit; ara, aquell procediment ha acabat sense convertir-se en llei. Les mesures proposades, per tant, no són aplicables pel simple fet d’haver superat la presa en consideració.

Quins serien els pròxims passos

Si torna a impulsar-se, el recorregut dependrà de qui presenti el nou text. Un grup parlamentari pot registrar una altra proposició de llei; el Govern pot aprovar i remetre un projecte de llei, que no necessita aquella votació inicial de presa en consideració. Després, el recorregut ordinari seria el següent:

  • Presentació i admissió. Publicació del nou text i, si és una proposició del Congrés, presa en consideració pel Ple.
  • Esmenes. Obertura del termini perquè els grups proposin canvis. El termini ordinari és de quinze dies hàbils i pot ampliar-se.
  • Ponència i comissió. Un grup reduït de parlamentaris estudia les esmenes i redacta un informe; la comissió debatrà i votarà després el seu dictamen.
  • Aprovació del Congrés. Correspon al Ple, llevat que la comissió tingui delegada competència legislativa plena, que li permet aprovar el text.
  • Senat i tancament. El Senat pot aprovar-lo sense canvis, esmenar-lo o vetar-lo. Si introdueix modificacions o un veto, decideix novament el Congrés; després segueixen la sanció, promulgació i publicació al BOE.

És un itinerari procedimental, no un calendari aprovat. No consta una data d’aprovació definitiva per a una nova iniciativa (Reglament del Congrés).

Quines són les competències i funcions principals del Ministeri d'Habitatge a Espanya segons la legislació vigent?

El Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana és responsable de proposar i executar la política del Govern en matèria d'habitatge, Agenda Urbana, qualitat de l'edificació i sòl. Les seves funcions inclouen dissenyar plans d'ajudes, impulsar la rehabilitació, desenvolupar normativa estatal i coordinar actuacions amb altres administracions, però no substitueix les competències autonòmiques i municipals.

Marc normatiu principal

L’atribució general procedeix de l’article 14 del Reial Decret 829/2023, de 20 de novembre, de reestructuració ministerial. La distribució detallada de funcions entre els òrgans del departament s’estableix en el Reial Decret 208/2024, de 27 de febrer. Aquest marc es completa amb la legislació sectorial, especialment la Llei 12/2023, de 24 de maig, pel dret a l’habitatge, i la normativa sobre sòl, rehabilitació i edificació.

Funcions principals

  • Accés a l’habitatge i ajudes estatals. Dissenya i executa la política estatal d’accés a l’habitatge. Elabora propostes normatives i plans estatals d’ajudes a l’habitatge, rehabilitació, regeneració i renovació urbana i rural. Gestiona els seus aspectes econòmics i financers dins de les competències del departament i estableix convenis amb administracions territorials i entitats financeres per aplicar-los. Aquestes funcions apareixen als articles 2 i 5 del Reial Decret 208/2024.
  • Rehabilitació i sostenibilitat. Formula, revisa i segueix la planificació estratègica per rehabilitar el parc edificat. Impulsa actuacions que millorin l’eficiència energètica, la sostenibilitat i la reutilització d’edificis. També promou investigació, innovació, digitalització i qualitat constructiva, conforme a l’article 4.
  • Normativa tècnica d’edificació. Desenvolupa les competències estatals vinculades a la Llei d’Ordenació de l’Edificació i manté actualitzat i difon el Codi Tècnic de l’Edificació, que recull exigències tècniques per als edificis. Així mateix, prepara propostes per incorporar al dret espanyol les directives europees relacionades amb aquesta matèria.
  • Sòl i polítiques urbanes. Elabora propostes sobre el règim del sòl, les seves valoracions i les condicions bàsiques d’igualtat en l’accés a l’habitatge. Exercita les competències estatals amb incidència urbanística, incloses les previstes per a Ceuta i Melilla, i concert actuacions de promoció de sòl públic amb les administracions territorials.
  • Agenda Urbana Espanyola. Desenvolupa, aplica, difon, actualitza i avalua aquesta política nacional de desenvolupament urbà sostenible. Dona suport als plans d’acció d’altres administracions, manté informació urbana, realitza estudis i difon bones pràctiques, en connexió amb l’Agenda 2030 i les agendes urbanes internacionals.
  • Arquitectura i patrimoni. Fomenta l’arquitectura mitjançant investigació, premis, biennals i activitats divulgatives. Executa actuacions d’especial interès arquitectònic o patrimonial i participa en el finançament de treballs de conservació o enriquiment del patrimoni històric, dins de les atribucions que li corresponen.
  • Informació i avaluació. Recull i analitza dades per planificar les polítiques d’habitatge i mesurar-ne els resultats. L’article 6 contempla l’inventari del parc públic, informació sobre habitatge social i pressupostos, i dades de contractes de lloguer per desenvolupar el sistema de referència de preus.

Coordinació i límits

El Ministeri coopera amb comunitats autònomes i entitats locals mitjançant convenis, assistència tècnica i finançament. També representa el departament davant organismes europeus i internacionals i coordina les seves actuacions amb altres ministeris. La Subsecretaria i la Secretaria General Tècnica atenen els serveis comuns, l’assessorament jurídic, la tramitació normativa i la transparència.

En definitiva, el seu paper combina regulació estatal, planificació, finançament i cooperació. No té una competència general per aprovar el planejament municipal ni per assumir tota la gestió autonòmica d’habitatge: cada actuació ha de respectar la distribució constitucional i legal de competències.

Quins requisits s'exigeixen perquè un contracte de lloguer pugui beneficiar-se de la pròrroga extraordinària prevista en el Reial Decret-llei 29/2026?

Per beneficiar-se de la pròrroga extraordinària de fins a dos anys del Reial Decret-llei 29/2026, el contracte ha de ser d’habitatge habitual, estar vigent en entrar en vigor la norma i trobar-se en algun dels supòsits de finalització previstos. A més, l’inquilí ha de sol·licitar-la i estar al corrent del lloguer, també durant els vuit mesos anteriors. La regulació està a la disposició final cinquena del text publicat al BOE.

Requisits del contracte i de l’inquilí
  • Habitatge habitual subjecte a la LAU. Ha de tractar-se d’un arrendament d’habitatge habitual sotmès a la Llei 29/1994, d’Arrendaments Urbans. Aquesta disposició no inclou els lloguers de temporada ni els contractes de locals.
  • Contracte vigent. Ha d’estar vigent en la data d’entrada en vigor del reial decret-llei. La disposició no estableix una data de signatura concreta addicional: el determinant és aquesta vigència i la finalització del període corresponent.
  • Finalització d’una de les etapes previstes. Ha de finalitzar la pròrroga obligatòria de l’article 9.1 de la LAU abans del 31 de desembre de 2028; o finalitzar la pròrroga tàcita dels articles 10.1 i 10.2; o acabar la tàcita reconducció de l’article 1566 del Codi Civil, és a dir, la continuació del lloguer després del seu venciment en les condicions previstes legalment.
  • Pagaments al dia. L’arrendatari ha de trobar-se al corrent del lloguer i haver-ho estat mensualment durant els vuit mesos anteriors. No n’hi ha prou, per tant, amb atendre només la situació de pagament del moment de sol·licitar-la.
  • Sol·licitud de l’arrendatari. L’extensió no opera automàticament: exigeix una petició de l’inquilí. La disposició final cinquena no fixa un formulari ni un termini específic de preavís per a aquesta sol·licitud.

Convé llegir amb precisió el requisit temporal: el text vincula expressament la data anterior al 31 de desembre de 2028 a la finalització de la pròrroga obligatòria de l’article 9.1. En mencionar després les altres modalitats de continuació contractual, no repeteix expressament aquest límit.

Què no s’exigeix i quant dura

Aquesta pròrroga no exigeix acreditar vulnerabilitat econòmica o social, ni que el propietari sigui un gran tenidor. Tampoc condiciona la seva aplicació a què l’habitatge estigui en una zona de mercat residencial tensionat, ni estableix un màxim de renda per accedir-hi. No s’ha de confondre amb altres pròrrogues regulades a la LAU que sí tenen requisits propis.

L’extensió es concedeix per períodes anuals, fins a dos anys addicionals. Durant aquest temps es mantenen els termes i condicions del contracte vigent. Aquesta continuïtat contractual no s’ha de confondre amb la regulació específica de l’actualització anual de la renda, recollida separadament a la disposició final sisena.

Quan pot no aplicar-se

L’arrendador ha d’acceptar la sol·licitud si es compleixen els requisits, llevat que les parts hagin acordat altres condicions, hagin subscrit un nou contracte o s’hagi comunicat la necessitat de recuperar l’habitatge per al propietari o els seus familiars conforme a l’article 9.3 de la LAU.

En aquest últim supòsit ha d’existir una necessitat real i acreditada. El decret-llei permet invocar-la encara que la recuperació anticipada per necessitat no estigués expressament prevista en el contracte, mantenint la remissió als terminis i condicions de l’esmentat article.

A més, la pròrroga no s’aplica si ambdues parts acorden renovar o celebrar un nou contracte amb una renda almenys un 5 % inferior. És incompatible amb la pròrroga de l’article 10.3 de la LAU, que té preferència quan correspongui.

Finalment, la disposició transitòria primera conserva, sense nova comunicació, les sol·licituds formulades vàlidament durant la vigència del Reial Decret-llei 8/2026. Una nova pròrroga posterior haurà d’ajustar-se al règim del Reial Decret-llei 29/2026.

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Què proposa el PSOE per frenar la pujada dels preus del lloguer?

Pregunta" 1 de 3

Quin és l'objectiu de construcció d'habitatges que fixa el PP en el seu programa?

Pregunta" 2 de 3

Quin Reial Decret-llei relacionat amb l'habitatge segueix actualment en vigor després de la votació a la Diputació Permanent del Congrés?

Pregunta" 3 de 3