La crisi migratòria de Ceuta ha tornat a col·locar les fronteres, els retorns i la coordinació entre Estats membres al centre del debat europeu. Però, de moment, el president del Consell Europeu António Costa no vol anticipar una gran reforma ni donar per fet el contingut de la discussió que arribarà a la cimera dels caps d'Estat i de Govern prevista a l'octubre. El dirigent portuguès pretén primer mesurar fins a on volen arribar realment les capitals.
Això serà la feina de les properes setmanes. Després de la carta remesa per fins a Vint-i-dos Estats membres liderats per Itàlia i Dinamarca, en la qual assenyalaven la política migratòria d'Espanya, i la reunió extraordinària de ministres d'Interior celebrada el 4 d'agost, la Presidència del Consell vol ara concretar què hi ha darrere de les demandes llançades en ple impacte de la crisi.
Notícia destacada
Sánchez respon a Itàlia i subratlla que allí arriben més immigrants irregulars que a Espanya
2 minuts
Fonts de la Presidència del Consell Europeu expliquen que la carta dels Estats reclamava, sobretot, "respostes clares", però deixava encara obertes moltes incògnites sobre les mesures concretes que els Estats membres esperen de Brussel·les. La reunió d'Interior celebrada a principis d'agost va ser el primer pas. Hi haurà un altre encontre dels ministres al setembre, abans de la cita dels líders, i la Presidència mantindrà a més contactes amb les capitals per conèixer les seves posicions. En l'entorn de Costa insisteixen que aquest procés serà clau per preparar la cimera.
El president pretén "prendre el pols" als Estats membres, mitjançant reunions bilaterals, abans de definir l'abast real del debat d'octubre i comprovar si la crisi de Ceuta ha generat noves exigències concretes o si bona part de la discussió pot canalitzar-se a través d'instruments que la Unió ja té sobre la taula.
De la "resposta immediata" al sosieg
La seqüència política ha estat ràpida. Primer va arribar la carta dels Vint-i-dos Estats membres. Després, el 4 d'agost, els ministres d'Interior van celebrar una reunió per videoconferència que va servir per escenificar el suport europeu a Espanya i reconèixer la resposta de les autoritats espanyoles. Des de llavors, la intensitat pública del debat ha disminuït.
Les mateixes fonts admeten ara que la crisi de Ceuta va crear una "atmòsfera política i mediàtica particularment tensa", però subratllen que ara la qüestió és una altra: determinar què esperen exactament els Estats membres del Consell Europeu d'octubre.
Costa, segons aquestes fonts, ha valorat especialment les mostres de solidaritat amb Espanya i el suport expressat per les institucions comunitàries. La Comissió Europea, a més, ha traslladat que la situació es troba estabilitzada. No obstant això, aquesta estabilització sobre el terreny no resol per si sola el debat polític que la crisi ha obert entre els Vint-i-set. El president del Consell Europeu vol evitar que la cimera es converteixi en una discussió genèrica sobre immigració. La intenció és arribar a octubre amb més claredat sobre les propostes, les posicions nacionals i els possibles punts de consens.
Regularitzacions: competència nacional, però coordinació europea
Un dels assumptes que ha generat més confusió és el de la regularització de migrants portada a terme pel Govern de Pedro Sánchez. Aquí, la posició traslladada des de Brussel·les és clara: no hi ha sobre la taula un canvi en la distribució de competències. L'última vegada que el president Pedro Sánchez i la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, es van veure les cares a Brussel·les al mes de juny, ella ja li va replicar aquesta mesura davant la resta de caps d'Estat dels Vint-i-set.
"La regularització continua sent una competència nacional", assenyalen veus en l'entorn de Costa. Alguns Estats membres han plantejat la necessitat d'una major coordinació, però no han demanat transferir aquesta competència a la capital europea ni establir un sistema d'autorització prèvia per part de les institucions europees.
La diferència és rellevant. La discussió no gira, per tant, al voltant d'una centralització de la política de regularitzacions, sinó a la forma en què els Estats membres coordinen les seves decisions quan aquestes poden tenir conseqüències més enllà de les seves pròpies fronteres. El gabinet del portuguès considera que el debat ha de centrar-se precisament en aquesta coordinació. Costa pretén escoltar quins mecanismes concrets reclamen les capitals i fins on existeix una demanda real d'avançar en aquest terreny abans de portar la qüestió a la taula dels líders.
Els "centres de retorn" divideixen els Estats membres
La política de retorns serà un altre dels punts delicats. Sobre la taula hi ha la possibilitat que alguns Estats membres experimentin amb els denominats return hubs o "centres de retorn". Les posicions estan lluny de ser homogènies. El punt de partida per a Costa és que el Pacte d'Asil i Migració ja ofereix un marc per avançar en aquesta direcció. Els Estats membres que vulguin explorar aquests models poden fer-ho dins d'aquest marc, en coordinació amb la Comissió Europea i amb l'adequada avaluació jurídica de l'Executiu comunitari.
Per això, en el seu equip es pregunten què hi hauria realment de nou en una eventual iniciativa política sobre aquesta matèria. El Pacte ja està en fase d'aplicació i la prioritat, segons traslladen aquestes fonts, és determinar si existeix una demanda concreta per anar més enllà del que ja està previst. "La qüestió ara és saber exactament què és nou i quin és el propòsit de portar aquest debat més lluny", resumeixen.
Costa vol saber què queda de la crisi quan arribi octubre
La cautela de la Presidència té també una explicació política. Les dades globals no reflecteixen, segons les fonts consultades, un canvi de tendència en les entrades irregulars a través de les fronteres exteriors de la Unió. Aquestes vénen descendint de forma sostinguda des de 2023 i la crisi puntual de Ceuta no ha alterat aquesta evolució general. Però les xifres no ho expliquen tot.
L'episodi viscut a la frontera espanyola va tenir un enorme impacte polític i mediàtic i va tornar a activar un debat que afecta qüestions especialment sensibles per als Estats membres: el control de les fronteres, els retorns, la solidaritat i la sobirania nacional sobre determinades decisions migratòries. Per això, Costa no dóna per tancat l'assumpte malgrat l'estabilització de la situació. La Presidència vol comprovar com evoluciona el clima polític durant les pròximes setmanes i, sobretot, quines demandes mantenen les capitals un cop superat el moment de major tensió.
En l'entorn de Costa eviten anticipar conclusions. El president pretén escoltar primer les capitals. La gran incògnita és si, quan els líders se seure a la taula, quedarà una agenda concreta de noves mesures o si la resposta europea passarà, principalment, per aplicar i coordinar millor les eines que ja existeixen.