Eleccions a Letònia: el partit de Kulbergs es dispara al 35,6% en el sondeig a peu d'urna

Segons la informació disponible fins avui, 3 d'octubre de 2026, la formació del nou govern a Letònia després de les últimes eleccions al Saeima es troba encara en la fase de negociació política prèvia a la investidura. No hi ha encara un gabinet formalment investit ni un acord de coalició plenament tancat i refrendat mitjançant una votació de confiança, però sí blocs de partits que han avançat en la definició d'una majoria i en la redacció dels documents de coalició.

Situació política després de les eleccions

Després de la crisi de la primavera de 2026 —ruptura de la coalició d'Evika Silina pel cas dels drons ucraïnesos i dimissió posterior de la primera ministra— el president Edgars Rinkevics ja havia encarregat al dirigent opositor Andris Kulbergs, de la Llista Unida (United List), intentar articular una nova majoria. Aquest encàrrec s'ha projectat ara sobre l'escenari sorgit de les eleccions parlamentàries de tardor, on cap partit aconsegueix per si sol la majoria absoluta en un Parlament de 100 escons.

El resultat ha obert pas a un joc d'aliances al voltant de Kulbergs i dels partits de centre-dreta i centristes, amb la vista posada en un govern de coalició relativament ampli que garanteixi estabilitat en un context marcat per la seguretat regional i el cost de la vida.

Possibles coalicions i partits implicats

Les fonts consultades descriuen dues configuracions principals que estructuren avui les converses:

• Una coalició ampla de centre-dreta/centrista encapçalada per Andris Kulbergs, integrada per:
  • Llista Unida (United List), força de Kulbergs.
  • Nova Unitat (Jauna Vienotība), partit de l'anterior govern.
  • La Aliança Nacional, formació conservadora.
  • La Unió de Verds i Pagesos (ZZS), partit agrarista-regional.
  Diverses informacions apunten que entre aquestes forces s'ha treballat ja sobre un acord de cooperació i sobre un esborrany de declaració del gabinet, cosa que de facto les situa com el nucli més probable de la propera majoria.
• Una fórmula més restringida, ja assajada a la legislatura anterior, que combina únicament Nova Unitat, Llista Unida i la Aliança Nacional. Aquest esquema s'ha manejat com a referència perquè en experiències prèvies va arribar a sumar al voltant de 54 dels 100 escons del Saeima, llindar suficient per sostenir un govern, si bé ara l'aritmètica exacta depèn dels resultats finals i de quins altres partits quedin fora de qualsevol pacte.

En paral·lel, les formacions situades a l'esquerra de l'espectre i els partits obertament prorussos o euroescèptics han quedat per ara fora del perímetre de negociació que es projecta com a base del proper executiu, tant per incompatibilitats programàtiques com per la pressió geopolítica derivada de la guerra a Ucraïna.

Estat de la “tramitació” dels acords

Convé subratllar que els acords de coalició a Letònia no són lleis ni es tramiten com a iniciatives legislatives, sinó pactes polítics entre partits. La seva “tramitació” segueix, a grans trets, aquest itinerari:

• Negociació de l'acord de coalició, que fixa repartiment de poder i regles internes.
• Redacció d'una declaració de govern i d'un pla d'acció amb prioritats programàtiques.
• Repartiment de carteres ministerials entre els partits signants.
• Presentació pel candidat a primer ministre del seu gabinet davant el Saeima.
• Votació de confiança al Parlament; només aleshores el govern queda formalment constituït.

A dia d'avui, segons la premsa letóna i internacional, el procés es manté en la fase prèvia a la investidura: els partits del bloc centrista-conservador estan perfilant el text de l'acord de coalició, ajustant el repartiment de ministeris i tancant la declaració de govern. És a dir, el Parlament encara no ha votat la confiança a un nou gabinet, per la qual cosa la formació de govern segueix oberta i depèn del tancament definitiu d'aquests documents.

Previsions a curt termini al Saeima

Un cop signat l'acord de coalició i completat el disseny del gabinet, el procediment previst és relativament ràpid: el candidat designat presenta el seu programa davant el Saeima, se celebra el debat d'investidura i es sotmet a votació la confiança al conjunt del govern. Si la majoria negociada es manté cohesionada, es pot esperar que l'executiu liderat per Kulbergs sigui aprovat en aquesta votació. Si sorgissin desercions o vetos d'última hora, el president hauria de reobrir consultes o fins i tot valorar altres combinacions.

En resum, els acords de coalició letònis es troben en un estadi avançat de negociació però encara no han culminat en un govern investit. El focus està ara en transformar l'aritmètica parlamentària en una majoria operativa i en un programa comú capaç de superar la votació de confiança al Saeima.

Andris Kulbergs és l'actual primer ministre de Letònia, cap del Govern i responsable de coordinar l'acció del gabinet, marcar les grans prioritats polítiques i conduir la relació quotidiana amb el Parlament (Saeima). Va arribar al càrrec al maig de 2026, en un context de crisi política vinculada a la seguretat i a incidents amb drons en territori letó, i des de llavors encapçala una coalició de quatre partits de perfil centrista i europeista.

Trajectòria política i professional

Abans de convertir-se en cap de govern, Kulbergs va desenvolupar una carrera fonamentalment en el sector privat, especialment a la indústria de l'automòbil i la gestió empresarial. Distintes biografies oficials i de premsa el descriuen com un empresari reconvertit en polític, amb experiència directiva en companyies com Lattelekom, Auto Torino, Baltic Motors, Inchcape a Letònia o VK Development. Aquesta trajectòria li ha donat un perfil de gestor econòmic i d'innovació més que de polític d'aparell.

En l'àmbit acadèmic, va cursar un grau en Economia i Empresa a la Concordia International University Estonia i posteriorment un MBA en International Business and Commerce a la Riga Business School, cosa que reforça la seva imatge de dirigent amb formació econòmica i orientació a la gestió pràctica de polítiques públiques.
La informació sobre la seva formació i la seva carrera prèvia figura a la seva fitxa oficial com a membre del Govern letó al web de la Cancelleria del primer ministre (perfil governamental).

El seu salt a la política nacional es produeix amb les eleccions al 14è Saeima (Parlament letó) el 2022, en què és elegit diputat per la United List (Apvienotais saraksts, AS), una aliança de centre que agrupa diverses formacions i actors regionals. No se'l presenta com a líder únic del bloc, sinó com una de les seves principals figures.

Durant la legislatura, Kulbergs guanya pes en matèries d'economia i sostenibilitat. Ocupa, entre altres, aquests llocs parlamentaris:

• Vicepresident de la Comissió de Despesa Pública i Auditoria.
• Membre de la Comissió d'Economia, Política Agrària, Mediambiental i Regional.
• Vicepresident de la Comissió de Desenvolupament Sostenible.
• President de la Subcomissió de Desenvolupament de l'Ecosistema d'Innovació.
• President de la Subcomissió de Medi Ambient, Clima i Energia.

Aquesta distribució de responsabilitats explica que se l'identifiqui com un polític especialment vinculat a la innovació, la política energètica i climàtica, i l'ús eficient de la despesa pública. El seu nomenament com a primer ministre arriba quan el president Edgars Rinkēvičs li encarrega formar govern després de la dimissió de l'anterior primera ministra, Evika Siliņa, i el Saeima aprova el nou gabinet encapçalat per Kulbergs a finals de maig de 2026. Diversos anàlisis internacionals i la pròpia comunicació institucional del Govern letó recullen aquest relleu (LSM, KAS).

Competències com a primer ministre

En el sistema parlamentari letó, el primer ministre és el cap del Govern i concentra les principals competències de direcció política de l'Executiu:

• Dirigir la política del gabinet, fixant les prioritats estratègiques i coordinant la feina dels ministres.
• Presidir les reunions del Consell de Ministres, ordenar els debats i decidir l'agenda governamental.
• Presentar i defensar el programa de govern davant el Saeima i respondre políticament davant la cambra, que pot retirar-li la confiança.
• Coordinar l'elaboració de lleis i pressupostos que el Govern remet al Parlament.
• Supervisar projectes estructurals clau, com la participació letóna a Rail Baltica i altres infraestructures estratègiques.

Sota el lideratge de Kulbergs, la declaració de govern i els comunicats oficials destaquen diverses prioritats de política pública:

• Seguretat i defensa: compromís de destinar al voltant del 5 % del PIB a despesa de defensa, reforç de les capacitats antidron i de la frontera oriental de l'OTAN, i desenvolupament d'indústria de defensa pròpia.
• Suport ferm a Ucraïna i alineament amb la política de sancions i dissuasió davant Rússia.
• Estabilitat fiscal i creixement: consolidar les finances públiques, contenir l'impacte del cost de la vida i afavorir la inversió i la innovació empresarial.
• Transició energètica i clima: impulsar energies netes, eficiència energètica i resiliència climàtica, en coherència amb la seva experiència prèvia a les subcomissions de medi ambient i energia.
• Sanitat i benestar: millorar la financiació i accessibilitat del sistema sanitari i reforçar les polítiques socials.
• Pes de Letònia a la UE: defensar els interessos letons en la negociació del pressupost europeu 2028-2034 i en debats sobre seguretat, migració i ampliació de la UE; així ho subratllen, per exemple, les declaracions conjuntes amb el president del Consell Europeu António Costa (Consell Europeu).

En síntesi, les competències de Kulbergs com a primer ministre són les típiques d'un cap de govern parlamentari, però la seva trajectòria i repartiment de funcions fan que el seu mandat estigui especialment enfocat en la tríada seguretat–economia–energia, amb una forta empremta proeuropea i proucrainiana.

A Letònia, el marc jurídic del procés electoral parlamentari i de la formació de Govern descansa en un nucli reduït de lleis generals, completades per normes d'organització interna del Parlament. Les peces centrals són la Constitució (Satversme), la Llei Electoral de la Saeima (Saeima Election Law), el Reglament de Procediments de la Saeima (Rules of Procedure of the Saeima) i la Llei del Consell de Ministres (Cabinet of Ministers Law).

1. Constitució de la República de Letònia (Satversme)

Nom en letó: Latvijas Republikas Satversme
Nom en anglès: Constitution of the Republic of Latvia
Any d'adopció: 1922

La Satversme és la norma bàsica de l'Estat letó i estableix el sistema parlamentari:

• Defineix que la Saeima (Parlament) es compon de 100 diputats elegits per un mandat de quatre anys.
• Fixe que l'elecció de la Saeima es realitza per sufragi universal, igual, directe i secret, amb un sistema de representació proporcional.
• Determina la relació entre President, Saeima i Govern: el President nomena un candidat a primer ministre; el Govern necessita la confiança de la Saeima i respon políticament davant d'ella.
• Regula les figures de moció de confiança i de censura, la responsabilitat del Govern i la possibilitat de dissoldre la Saeima en determinades circumstàncies.

En matèria electoral, la Constitució marca els principis generals (tipus de sistema, mandat, composició de la cambra) i remet a una llei específica per al detall del procediment electoral.

2. Llei Electoral de la Saeima (Saeima Election Law)

Nom en letó: Saeimas vēlēšanu likums
Nom en anglès: The Saeima Election Law / Law on the Election of the Saeima
Any d'adopció: 1995

És la llei electoral central per a les eleccions parlamentàries letònes. Segons la pròpia Saeima, el procediment per triar-la “es determina per la Saeima Election Law”. Regula, entre altres aspectes:

• La divisió del país en circumscripcions electorals i el nombre d'escons assignats a cadascuna.
• Els requisits per presentar llistes de partits i coalicions i el seu registre davant l'autoritat electoral.
• Les normes sobre campanya electoral, paperetes i votació, inclòs el caràcter secret del vot.
• El recompte i el repartiment d'escons mitjançant un sistema proporcional (amb llindar mínim de representació i regles tècniques detallades).
• Supòsits de nullitat, repetició de votació i solució de controvèrsies electorals.

Aquesta llei concreta, per tant, com es tradueix en escons la voluntat dels votants que la Satversme proclama de forma general.

3. Reglament de la Saeima (Rules of Procedure of the Saeima)

Nom en letó: Saeimas kārtības rullis
Nom en anglès: Rules of Procedure of the Saeima
Any d'adopció: 1994

Aquest reglament no és una llei electoral en sentit estricte, però és clau per entendre el desenvolupament institucional després de les eleccions:

• Organitza la sessió constitutiva de la nova Saeima, l'elecció de la seva Presidència i dels òrgans interns.
• Regula la presentació i votació d'iniciatives, mocions de confiança i censura.
• Estableix el procediment dels debats parlamentaris, inclosa la sessió en què es discuteix el programa del Govern proposat.

A la pràctica, és el reglament que articula com la majoria sortida de les urnes es converteix en una majoria operativa a la cambra i com es canalitza la relació diària amb l'Executiu.

4. Llei del Consell de Ministres (Cabinet of Ministers Law)

Nom en letó: Ministru kabineta iekārtas likums
Nom en anglès: Cabinet of Ministers Law
Any d'adopció: 1993

Aquesta llei desenvolupa l'estatut del Govern que dibuixa la Constitució:

• Defineix l'estructura i competències del Cabinet of Ministers (Consell de Ministres).
• Detalla el paper del primer ministre i dels ministres, així com les regles de funcionament col·legiat del gabinet.
• Concreta com es constituïx i cessa el Govern, en connexió amb els articles constitucionals sobre nomenament del primer ministre, concessió de confiança per la Saeima i renúncia o destitució.

En combinació amb la Satversme, aquesta llei és la referència bàsica per al procés de formació de Govern després d'unes eleccions: el President proposa un candidat a primer ministre, aquest negocia una coalició parlamentària, presenta el seu gabinet i programa i els sotmet a votació de la Saeima.

5. Conjunt normatiu i altres lleis rellevants

A més d'aquestes normes troncal, el marc jurídic letó es completa amb altres lleis que incideixen en els processos electorals i en la vida política, com les relatives a la finançament i regulació dels partits o a l'administració electoral, així com amb disposicions de desenvolupament i reglaments tècnics.

Tanmateix, si el que es busca és identificar les lleis fonamentals que regulen el procés electoral parlamentari i la formació de Govern a Letònia, el nucli està format per:

• La Constitució (Latvijas Republikas Satversme, 1922).
• La Llei Electoral de la Saeima (Saeimas vēlēšanu likums, 1995).
• Les Rules of Procedure of the Saeima (Saeimas kārtības rullis, 1994).
• La Llei del Consell de Ministres (Ministru kabineta iekārtas likums, 1993).

Conjuntament, aquestes normes regulen des de com s'escull la Saeima fins a com es tradueix aquest resultat en un Govern amb suport parlamentari efectiu.