Els líders europeus van transformar aquest dijous a la nit la sala del Consell Europeu a Brussel·les en una mena de consulta terapèutica col·lectiva. L'objectiu era trobar un diagnòstic comú per aprendre a conviure amb una de les relacions més complexes, necessàries i contradictòries de la política econòmica internacional contemporània. “Existeix una situació de desequilibri que és insostenible”, repetien diferents responsables europeus durant els debats. “Ens costa mil milions d’euros al dia”, resumí gràficament un dels dirigents partidaris d’endurir la posició comunitària. Sobrevolant tot el sopar de treball, encara que sense a penes aparèixer en els documents oficials, hi havia una paraula que ningú necessitava pronunciar massa: Xina.
D’aquesta primera sessió d’una autèntica “teràpia de xoc” econòmica, la Comissió Europea surt amb un nou mandat polític sota el braç. Era precisament un dels objectius que perseguia l’Executiu comunitari en aquesta cimera. Els Vint-i-set van instar Brussel·les a elaborar una estratègia que permeti corregir la creixent desproporció existent en la balança comercial amb Pequín i respondre a uns desequilibris que, segons reconeixen ja pràcticament totes les capitals europees, han assolit una dimensió estructural.
Sobre el paper, l’encàrrec consisteix a reforçar els mecanismes ja existents per protegir la indústria europea i garantir una competència més equilibrada. No obstant això, fonts comunitàries reconeixen que el debat també obre la porta a explorar “eventualment” noves eines i “palancades” d’actuació. Això sí, les mateixes fonts insisteixen que qualsevol resposta haurà de mantenir-se dins del marc de les normes internacionals. “Europa no hauria de moure’s de l’Organització Mundial del Comerç”, resumeixen.
Brussel·les prepara nous instruments
Segons fonts coneixedores d’una de les negociacions més complexes de tota la cimera, la discussió no es va limitar únicament a reforçar els instruments comercials actualment disponibles. Els líders també haurien començat a explorar la possibilitat de desenvolupar un element novedós de resposta que podria veure la llum abans de finals d’any.
“Hi ha àmbits en els quals Brussel·les ja treballa activament, com la diversificació de mercats o una utilització més eficaç de les clàusules de salvaguarda per a sectors sencers”, reconeix una font diplomàtica europea. No obstant això, existeix la sensació que les eines actuals podrien resultar insuficients davant la magnitud del desafiament que planteja l'economia xinesa.
La percepció que s'ha estès als despatxos comunitaris és que la Unió ha d'avançar cap a una estratègia de reducció de riscos (de-risking) més que cap a un desacoblament complet (decoupling) de l'economia asiàtica, una possibilitat que molts consideren simplement irrealitzable en les condicions actuals.
En aquest context, alguns Estats membres van defensar durant el sopar una aproximació més pragmàtica. Entre ells va destacar Espanya. Segons fonts governamentals, Pedro Sánchez va traslladar a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que probablement una negociació ferma però oberta amb la Xina podria produir millors resultats que una escalada comercial de conseqüències imprevisibles.
El mateix president espanyol ja havia avançat aquesta posició a la seva arribada a l'edifici Europa. “Necessitem amics”, va afirmar davant els mitjans de comunicació, en una declaració que resumia la filosofia que la Moncloa pretén imprimir al debat.
La divisió europea sobre la Xina
Les diferències entre els Estats membres van quedar paleses des de l'inici de la jornada. Encara que existeix un consens cada vegada més gran sobre la necessitat de corregir els desequilibris comercials, no tots comparteixen el mateix diagnòstic ni les mateixes receptes.
Fonts de l'entorn de Sánchez sostenen que Europa ha d'evitar caure en una lògica de confrontació permanent amb Pequín. Des de Madrid es considera que una guerra comercial tindria un cost especialment elevat per a les economies europees i que la diplomàcia econòmica continua oferint marge per obtenir resultats.
Fins ara ja s'havien produït contactes entre ambdues parts, però en diferents equips diplomàtics europeus existeix la sensació que aquests esforços no han generat avenços significatius. “Hi ha marge de millora”, assenyalen fonts de la Moncloa. Precisament per això, durant el sopar s'hauria explorat la possibilitat de crear una nova plataforma o fòrum de diàleg estructurat amb la Xina que incorpori objectius concrets, calendaris definits i mecanismes de seguiment.
Des de l'entorn del president espanyol consideren a més que part de l'estratègia europea ha estat excessivament centrada en els aranzels. “L'ofensiva comercial europea s'ha basat molt en l'aranzel i menys en la quota”, expliquen fonts coneixedores de la posició espanyola.
“No ens oposem als instruments en si. El que volem és que s'expliqui clarament per què s'adopta cadascun d'ells. No és convenient una retòrica anti-Xina”, sosté una font present en les converses.
Del pragmatisme espanyol a la fermesa nòrdica
La visió espanyola no va ser compartida per tots els participants. Un dels dirigents més prudents va ser el primer ministre neerlandès, Rob Jetten, qui va admetre públicament els seus dubtes sobre la possibilitat d'assolir una posició comuna entre els Vint-i-set. “No estic segur que puguem arribar a un acord, però és molt bo tenir una conversa molt oberta”, va assenyalar abans de l'inici de les reunions.
Més contundent es va mostrar el canceller austríac, Christian Stocker. El dirigent conservador va tornar a definir la Xina com un “rival sistèmic” i va reclamar una estratègia europea més coordinada per respondre a la creixent influència econòmica, industrial i tecnològica de Pequín. Encara més ferma va ser la primera ministra danesa, Mette Frederiksen. La dirigent socialdemòcrata va defensar que Europa ha d'abandonar certs complexos estratègics i respondre amb més contundència a la competència xinesa en sectors considerats sensibles per a l'economia europea.
“Cal atrevir-se a contraatacar i això també s'aplica a la Xina”, va afirmar, reflectint una visió molt més propera a les tesis dels qui defensen una política comercial més agressiva. Entre ambdós blocs es va situar Luxemburg. El seu primer ministre, Luc Frieden, va reconèixer que el desafiament econòmic plantejat per la Xina és cada vegada més gran, però va advertir contra qualsevol temptació de ruptura. “Estic molt a favor que entaurem un diàleg amb ells i els diguem que, per descomptat, ens interessen les relacions comercials, però que aquestes han de ser justes”, va explicar.
Les diferents intervencions van posar de manifest una realitat que Brussel·les coneix bé: la dificultat de construir una posició unificada quan els nivells de dependència econòmica respecte a la Xina són molt diferents entre els Estats membres i quan les prioritats estratègiques nacionals no sempre coincideixen.
Posar la casa en ordre
En realitat, segons expliquen diversos funcionaris europeus, la discussió va molt més enllà de la Xina. El debat de fons gira entorn de la capacitat d'Europa per mantenir la seva competitivitat industrial en un context internacional cada vegada més marcat per la rivalitat geoeconòmica. "Es tracta de posar la casa en ordre perquè el mercat europeu segueixi sent competitiu i atractiu per a tercers països", resumeix un alt funcionari comunitari.
Per això, a més de les mesures comercials, la conversa va incloure qüestions relacionades amb la política industrial, la innovació tecnològica, les cadenes de subministrament crítiques i l'autonomia estratègica de la Unió Europea. No és casualitat que el comissari europeu de Comerç, Maroš Šefčovič, hagi defensat recentment davant del Parlament Europeu la necessitat de reforçar l'eficàcia dels instruments de defensa comercial alhora que s'aprofundeix en l'estratègia de diversificació econòmica a través de l'àmplia xarxa d'acords comercials subscrits per la Unió.
La Comissió considera que ambdues dimensions són complementàries: protegir millor el mercat interior davant de pràctiques deslleials i, simultàniament, obrir noves oportunitats comercials amb socis alternatius.
Un debat que a penes apareix en les conclusions
Malgrat la intensitat de les discussions i la importància estratègica de l'assumpte, les conclusions oficials del Consell Europeu a penes reflecteixen una mínima part del que es va debatre durant la nit. L'única referència inclosa en el document aprovat pels líders assenyala que "el Consell Europeu va celebrar un debat estratègic sobre la qüestió dels desequilibris macroeconòmics mundials".
Una formulació deliberadament ambigua que amaga rere un llenguatge tècnic un dels debats més rellevants per al futur econòmic de la Unió Europea.
Perquè darrere de l'expressió "desequilibris macroeconòmics mundials" hi ha una preocupació cada vegada més compartida a les capitals europees: com gestionar una relació econòmica amb la Xina que continua sent imprescindible per al creixement europeu, però que alhora genera dependències, vulnerabilitats i tensions cada vegada més difícils d'ignorar. La teràpia ha començat. El diagnòstic sembla compartit per la majoria dels líders. El que encara divideix Europa és el tractament.