El Govern Basc destinarà l’any vinent 2.536 euros per habitant a la sanitat, 127 euros més que el 2026 i la xifra més elevada de l’Estat, amb la reducció de les llistes d’espera fins als nivells de novembre de 2025 --quan el retard mitjà per a una intervenció quirúrgica era de 54,19 dies i per a proves complementàries se situava en 42,23 dies-- i la millora de l’atenció sanitària com a eixos centrals.
El conseller de Salut, Alberto Martínez, ha defensat al Parlament Basc els comptes del seu departament per al 2027, que assoleixen 5.724,3 milions d’euros, la qual cosa suposa un augment del 7,4% respecte a aquest exercici.
Aquest reforç pressupostari s’orienta a millorar l’atenció a la ciutadania, amb una inversió sanitària pública per persona de 2.536 euros, enfront dels 2.409 euros del 2026, la més elevada d’Espanya, i a recuperar al llarg del 2027 les dades de llistes d’espera de novembre de 2025.
La partida de Salut Pública i Addiccions creixerà de 85 milions el 2026 a 97,7 milions el 2027. Des de 2024, l’increment acumulat ascendeix a 24,7 milions, un 33,8% en tres anys. La salut pública s’ocupa de la vigilància epidemiològica i de la resposta davant brots, la seguretat alimentària i ambiental, la promoció d’hàbits saludables, les vacunes, els cribratges poblacionals i el suport analític del Laboratori de Salut Pública, aplicant l’enfocament "One Health" o "Una Sola Salut", que concep la salut humana, animal i de l’entorn com un conjunt interrelacionat.
El 2027 es reservaran 52,4 milions per a vacunació, 17,9 milions més que el 2026, quan se’n van consignar 34,5 milions. Entre les novetats s’inclou la vacunació contra el VRS en persones adultes en residències, amb 3,1 milions, així com noves incorporacions com Mpox, una vacuna antineumocòccica més eficaç, triple vírica i vacuna de tètanus i diftèria per a adults. La vacunació contra l’herpes zòster passa de 5,8 a 12 milions, un 107% més, i es reforcen les partides de tos ferina i d’hepatitis B en persones en prediàlisi.
En el cribratge de càncer de mama, el 2027 es citarà les dones a partir dels 45 anys, en lloc dels 48 del 2026 i dels 50 d’abans. Més endavant es preveu estendre-ho a dones de 70 a 74 anys i utilitzar intel·ligència artificial corporativa per a la lectura de mamografies.
En el cribratge de càncer de coll uterí, s’estendrà a tot el País Basc l’autotoma vaginal de VPH per a les dones convidades l’any anterior que no hi van assistir. En el cribratge de còlon, s’actualitzaran els protocols de vigilància de lesions avançades i el seguiment després d’una colonoscòpia normal.
En l’àmbit dels cribratges no oncològics, es consoliden el prenatal —amb més de 230.000 estudis realitzats des del 2008 i una cobertura superior al 85%— i el cribratge universal de preeclàmpsia, pioner a l’Estat, amb prop de 25.000 determinacions. També es reforçarà la pulsioximetria a tots els nounats en les seves primeres 24 hores de vida per detectar cardiopaties congènites crítiques.
Així mateix, s’ampliaran els projectes pilot de detecció de risc cardiovascular i renal, amb 4.580 persones diana a Elgoibar el 2027, i el programa de cribratge de diabetis tipus 1 infantil, que ja s’ha implantat als tres territoris històrics.
Es destinaran 10,3 milions d’euros a l’atenció a les addiccions: 3,9 milions al programa d’addiccions —que incorpora una línia nova per prevenir noves substàncies i consums socials—, 5,7 milions a convenis per al tractament de persones drogodependents i 0,7 milions a prestacions farmacèutiques de metadona.
El proper any entrarà en funcionament Osasungintza, l’Institut Basc de Salut Pública, amb més de 400 professionals procedents de diferents direccions i un pressupost propi superior a 100 milions d’euros. El seu encàrrec serà reforçar la vigilància i el control de malalties, la seguretat alimentària i ambiental, la promoció de la salut, les vacunes, els cribratges i la resposta davant emergències sanitàries.
La recerca i la innovació sanitària disposarà de 48,3 milions d’euros: 32 milions per a I+D+i i transformació sanitària i 16,3 milions per a alta tecnologia.
El capítol de farmàcia ascendeix a 1.105,7 milions d’euros, un 8,3% més que el 2026. D’aquests, 610,7 milions es destinen a la farmàcia comunitària, amb un increment del 0,8%, i 495 milions a la farmàcia hospitalària d’Osakidetza, que creix un 19,4% per finançar tractaments específics, teràpies avançades i teràpia gènica, inclosos els dirigits a malalties rares i leucèmies.
L’atenció sociosanitària disposarà de 50,2 milions, un 26,1% més. D’aquesta quantitat, 43,3 milions es corresponen amb convenis amb les tres diputacions forals, un 35% més que el 2026.
El pressupost d’Osakidetza per al 2027 se situa en 4.612,5 milions d’euros, 335,9 milions més que el 2026, cosa que implica un creixement del 7,9%. La despesa de personal és la principal rúbrica: 2.960 milions, el 64,2% del total, amb un augment del 7,1%. Aquest reforç persegueix consolidar la plantilla i assegurar suport econòmic per negociar amb els sindicats a la Mesa Sectorial el nou Acord de Condicions de Treball 2027-2030.
Després de l’estabilització de 11.000 places i la creació de 2.160 de noves, avancen els processos selectius de les OPE de 2023, 2024 i 2025, amb 5.425 places que es resoldran el 2027. En les dues primeres fases s’hi han registrat més de 125.000 inscripcions.
Osakidetza formarà 589 residents en la promoció 2026-2027, un 19,9% més que els 492 de la promoció 2021-2022. La fidelització de les persones residents ha passat del 77% el 2022 al 109% el 2026, 32 punts percentuals més, i supera el 100% des del 2025.
Euskadi compta —segons ha assenyalat el conseller— amb una dotació més gran de professionals sanitaris per habitant que Espanya i la Unió Europea. En Infermeria, disposa de 8,20 infermeres per cada 1.000 habitants, enfront de 8,12 a la Unió Europea i 6,45 a Espanya; un 1% més que la mitjana europea i un 27,1% més que l’espanyola. En Medicina, registra 440 metges per cada 100.000 habitants, enfront de 420 a la Unió Europea i 370 a Espanya; un 4,8% més que la mitjana europea i un 18,9% més que l’espanyola.
El 2027 se celebrarà una OPE específica per a persones amb discapacitat intel·lectual i una nova OPE de difícil cobertura que inclourà, per primera vegada, places d’Infermeria.
Per escurçar les llistes d’espera, es reforçarà la capacitat assistencial amb més activitat, tecnologia, equipaments i infraestructures. Així, es desplegarà un pla d’acció per a pacients en llista d’espera i es potenciarà la capacitat quirúrgica mitjançant el programa d’infraestructures 2025-2032, que preveu 36 nous quiròfans fins al 2032.
A més, es modificarà el sistema de cita web per facilitar l’accés a l’atenció i la comunicació amb els equips d’atenció primària. Es desplegaran psicòlegs sanitaris a tot Osakidetza i es reforçarà l’atenció al benestar emocional des dels centres de salut.
Haursare incorporarà cures pal·liatives pediàtriques per atendre al domicili els menors amb malalties greus i les seves famílies, i l’hospitalització a domicili s’estendrà a totes les organitzacions sanitàries integrades d’Euskadi amb la incorporació de l’OSI de Rioja Alavesa.
Osakidetza dedicarà 190,81 milions a inversions el 2027: 144,54 milions a obres, 25,47 milions a equipament, 16,21 milions a instal·lacions i 4,60 milions a informàtica. D’altra banda, el pressupost de concerts amb centres privats assolirà els 316 milions d’euros, 16 milions més que el 2026, per a serveis que complementen la xarxa pública.