L'ONG Amnistia Internacional ha exigit aquest dijous que s'investigui com a "crims de guerra" la mort de menors i la "aniquilació de famílies senceres" al Líban, en el context dels bombardejos duts a terme per l'Exèrcit israelià malgrat l'alt el foc pactat amb el partit-milícia libanès Hezbol·là.
"Tres atacs aeris perpetrats per Israel al sud del Líban el març del 2026 que van matar 24 civils --dotze d'ells, menors-- aniquilant famílies senceres han de ser investigats com a crims de guerra", ha declarat Amnistia en un comunicat en què ha indicat que, després d'una sèrie d'investigacions, ha trobat "motius raonables per concloure que en cadascun d'aquests atacs aeris les forces israelianes van violar el Dret Internacional en no distingir entre objectius civils i militars".
En aquesta línia, l'organització ha acusat Israel de "perpetrar atacs dirigits contra civils o béns de caràcter civil o no prendre totes les precaucions possibles per reduir al mínim el dany a la població civil". "En tan sols una setmana, l'Exèrcit israelià va aniquilar famílies senceres al Líban, demostrant un cruel menyspreu cap a les vides civils", ha recalcat Kristine Beckerle, directora regional adjunta de l'ONG per a l'Orient Mitjà i el nord d'Àfrica.
"Quantes famílies més hauran de treure dels enderrocs les restes dels cossos dels seus fills i filles abans que s'aturi aquest devastador cicle de crims de guerra? La comunitat internacional ha d'actuar ja: els Estats han d'imposar un embargament d'armes integral i immediat a Israel i utilitzar la jurisdicció universal i extraterritorial per investigar i enjudiciar els responsables", ha afirmat.
"Creix el temor que l'acord més recent, propiciat pels Estats Units, entre Israel i el Líban pugui convertir-se en un altre obstacle més per a la justícia i negui a les víctimes una via a la rendició de comptes. Els esquinçadors testimonis de supervivents i testimonis d'aquests atacs ofereixen una esgarrifosa visió del que significa en la pràctica la impunitat total dels atacs il·legítims d'Israel", ha lamentat.
Així, ha recalcat que les autoritats libaneses "han d'actuar amb decisió i donar al Tribunal Penal Internacional (TPI) jurisdicció sobre els crims que es cometen al seu territori i donar suport a les iniciatives de justícia internacional iniciant unes investigacions nacionals creïbles i independents sobre aquests crims". "Sense una acció coordinada --nacional i internacionalment-- el cicle de crims de guerra i impunitat continuarà sense un final a la vista", ha dit.
Segons el Govern libanès, entre el 2 de març, quan el conflicte es va intensificar, i el 29 de juny, van perdre la vida al Líban 4.257 persones, de les quals més de 250 són nens i nenes.
L'organització ha explicat que a mitjans de juny va escriure a les autoritats israelianes per sol·licitar informació sobre nou atacs perpetrats al Líban, inclosos els tres nomenats anteriorment, i demanant aclariments sobre els objectius militars seleccionats i les mesures adoptades per evitar, reduir al mínim, investigar o reparar els danys a la població civil.
En la seva resposta del 22 de juny, les autoritats israelianes van afirmar que havien "revisat les denúncies presentades" i que alguns atacs "es van efectuar contra objectius militars de Hezbol·là", mentre que altres havien estat "remesos per ser examinats".
Així mateix, van dir estar "compromesos amb mitigar els danys a la població civil durant les activitats operatives" i van subratllar que Hezbol·là "aprofita sistemàticament infraestructura civil per a fins militars". Malgrat aquesta resposta, l'Exèrcit israelià "no va facilitar informació concreta sobre els tres atacs que es documenten o quins van ser els seus objectius", recull el text.
DISTINCIÓ ENTRE OBJECTIUS MILITARS I CIVILS
Amnistia ha fet èmfasi així en què el Dret Internacional "exigeix que les parts distingeixin en tot moment entre objectius militars i població civil o béns de caràcter civil, i que dirigeixin els seus atacs únicament contra objectius militars". "A més de prohibir els atacs directes contra la població civil o béns de caràcter civil, el Dret Internacional prohibeix els atacs indiscriminats que no distingeixen entre objectius militars i població civil o béns de caràcter civil", ha sostingut.
"Les parts en un conflicte han d'assegurar-se així mateix d'evitar causar danys a la població civil i als béns de caràcter civil, cosa que inclou prendre totes les precaucions possibles per reduir al mínim els danys a la població civil i els danys a béns de caràcter civil. Això inclou fer tot el que sigui possible per verificar que els objectius que es preveu atacar són objectius militars i aturar els atacs si es fa palesa que estan dirigits contra objectius equivocats o que són desproporcionats", ha manifestat.
A més, ha abordat les ordres d'evacuació d'Israel davant possibles atacs i ha aclarit que "aquestes ordres, excessivament generals i mancades d'informació clara sobre rutes segures (...) no constitueixen avisos efectius per endavant". "Emetre aquestes ordres no dóna a les Forces Armades israelianes el dret a tractar aquestes zones com a àrees de foc lliure ni les eximeix de les seves obligacions de respectar el Dret Internacional, distingir entre objectius militars i civils i adoptar totes les precaucions possibles per reduir al mínim el dany a la població civil", ha apuntat.
L'organització, que no ha trobat proves que apuntin a la presència d'objectius militars en els atacs investigats, ha aclarit que són "part d'un patró documentat d'atacs il·legítims en un context d'absència total de rendició de comptes".
"La impunitat persistent dels atacs il·legítims corre el risc de normalitzar violacions greus del Dret Internacional i transmet el perillós missatge que les forces israelianes poden continuar matant i ferint il·legítimament civils sense que ningú les detingui i sense cap perspectiva de justícia ni de reparació", ha asseverat Beckerle.