Bolívia i Xile impulsen el seu acostament amb nous acords en comerç i energia

Bolívia i Xile reactiven el seu diàleg polític amb nous acords en comerç, energia i seguretat per avançar cap a la normalització de les seves relacions.

fotonoticia 20261122073444 1920

fotonoticia 20261122073444 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

2 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 22 de noviembre de 2026 · 20 institutos

  • PP31,0 %
  • PSOE28,3 %
  • Vox18,7 %
  • Frente Amplio6,0 %
  • ERC2,6 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

Bolívia i Xile han donat un nou impuls al restabliment de les seves relacions a nivell d’ambaixadors —interrompudes des de 1978— a través d’una sèrie de projectes en integració digital, comerç, energia, seguretat i accés als ports del Pacífic, amb els quals els dos Executius aspiren a avançar cap a la «normalització de les relacions diplomàtiques».

Aquestes noves iniciatives van quedar recollides en un comunicat conjunt després de la XXIII Reunió del Mecanisme de Consultes Polítiques, celebrada el passat divendres a Santiago de Xile, la primera en 16 anys. A la cita van assistir els viceministres d’Exteriors, el bolivià Carlos Paz i el xilè Patricio Torres, segons va informar el diari bolivià «El Deber».

El text reconeix l’existència de «diferències històriques», però proposa abordar-les amb una «visió de futur, pragmatisme i gradualitat». Tot i que encara no contempla el retorn immediat de l’intercanvi d’ambaixadors ni fixa dates per a això, sí que defineix vuit eixos de treball per ordenar l’agenda comuna.

Les delegacions van revisar el conjunt d’assumptes bilaterals. En el capítol d’integració física i connectivitat, es va abordar l’aplicació del règim de lliure trànsit, la reserva del Oleoducte Sica Sica-Arica, l’accés de Bolívia a la fibra òptica, la interconnexió elèctrica i la gestió integral de recursos hídrics transfronterers. En l’àmbit econòmic, es va tractar l’inici de les negociacions per modernitzar l’Acord de Complementació Econòmica (ACE 22), juntament amb la cooperació en inversions, comerç bilateral, mineria i turisme.

A més, els dos països van reiterar també el seu compromís amb la cooperació en seguretat fronterera i amb la lluita contra el tràfic de persones i la delinqüència organitzada transnacional, en el marc del Compromís Regional de Santiago. També van passar revista als avenços en cooperació consular i migratòria, gestió del risc de desastres, salut i cultura.

Aquest acostament s’emmarca en el mandat dels presidents Rodrigo Paz i José Antonio Kast, acordat durant la visita oficial del mandatari xilè a La Paz el passat 16 d’octubre. En aquella ocasió, Kast es va convertir en el primer cap d’Estat de Xile que fa una visita oficial a Bolívia en 71 anys. Ambdós governs van signar llavors acords en comerç, connectivitat, mineria i energia.

La manca d’ambaixadors es remunta a la ruptura diplomàtica de 1962, interrompuda només per un breu restabliment entre 1975 i 1978. La reivindicació marítima de Bolívia continua sent el principal punt de fricció entre els dos països, malgrat que la Cort Internacional de Justícia va determinar que Xile no té l’obligació jurídica de negociar una sortida sobirana al mar.