El ministre d’Afers Exteriors de la República Dominicana, Víctor Bisonó, ha criticat la «falta de continuïtat» i l’escassa eficàcia de les iniciatives internacionals per fer front a la crisi de seguretat a Haití, reclamant una reacció més ràpida davant una situació que, ha subratllat, té un fort impacte en el seu país.
«La República Dominicana potser és el primer baluard (...) les fronteres són com una ona expansiva i aquesta ona expansiva del problema de Haití, del primer que arriba és a la República Dominicana», ha destacat aquest dimarts en una entrevista amb Europa Press durant la seva visita a Madrid amb motiu de la XXX Cimera Iberoamericana.
Més enllà del suport que la comunitat internacional pugui oferir a la República Dominicana com aquest mur de contenció, Bisonó ha recalcat que la prioritat ha de ser assistir directament l’Estat haità. «Haití ha de resoldre el seu problema amb la seva gent, amb la seva iniciativa i donant-los suport a ells», ha insistit.
En aquesta línia, ha lamentat que «fata continuïtat» en la posada en marxa d’aquests programes de suport i ha citat com a exemple el desplegament encara incomplet de les forces internacionals de l’ONU creades per estabilitzar el país, frenat principalment per traves burocràtiques i retards en els pagaments de les grans potències.
Segons el conseller, aquest desplegament «s’ha allargat durant molt de temps» i, mentrestant, la República Dominicana està actuant en la mesura de les seves possibilitats. «Hem aportat 20 milions de dòlars al fons i hem aportat en logística (...) és impossible que nosaltres participem directament, però indirectament en tot el que hem pogut donar, hi hem estat presents», ha recordat.
«Indubtablement voldríem que les coses fossin més ràpides, més eficients i que tinguessin més èxit», ha afegit, recalcant que l’estabilitat dominicana i la haitiana estan estretament interrelacionades.
Al seu parer, un Haití en calma també redundaria en benefici de l’economia dominicana. «Si Haití tingués tranquil·litat, on es quedarien els haitians? A Haití. I si tinguessin tranquil·litat, tinguessin capacitat de progrés, diners també a la butxaca, què farien? Els comprarien més productes a la República Dominicana, que té un intercanvi comercial important amb ells», ha assenyalat.
D’altra banda, Bisonó ha donat suport a la presència d’efectius salvadorencs a Haití per recuperar els seus homes, en comptar amb l’aval de les autoritats locals. «Mai en la vida apostaríem per la intervenció d’un altre país (...) Entenem que les tropes d’El Salvador van amb el consentiment del Govern haitiano i van a ajudar les forces policials a combatre les bandes», ha precisat.
El ministre ha evitat pronunciar-se sobre la sort dels quatre militars salvadorencs emboscats per bandes armades fa unes setmanes. «Nosaltres voldríem que estiguessin vius, hi apostem. Però la veritat és que es viu un ambient d’inseguretat total, de control de les bandes», ha reconegut.
«El que nosaltres voldríem sempre és apostar pel suport de les autoritats haitianes, que amb les forces que té Haití, que són poques i estan començant a entrenar-se i equipar-se, es puguin combatre les bandes i que Haití recuperi la seva estabilitat i la seva institucionalitat», ha defensat.
El cap de la diplomàcia dominicana ha advertit que aquesta «ona expansiva» de la violència a Haití està tensant els serveis públics del seu país i ha relacionat, per exemple, la saturació del sistema sanitari amb l’arribada irregular de haitians que fugen de la crisi.
Segons les seves dades, la forta presència de migrants irregulars procedents del país veí ha disparat al voltant d’un 30% la demanda d’atenció mèdica. «Persones que estan a República Dominicana i que no aporten al sistema per sostenir-lo», ha assenyalat, insistint en la necessitat de generar condicions de desenvolupament i estabilitat institucional a Haití per evitar que la seva població es vegi forçada a emigrar.
«Apostem perquè la democràcia, la llibertat, la igualtat d’oportunitats, que els recursos s’aprofitin de la millor manera perquè les persones no hagin de pensar a immigrar, sinó que tinguin oportunitats on viuen i compleixin amb les aportacions que han de fer en la mesura de les seves possibilitats», ha aprofundit.
Cimera Iberoamericana i model dominicà
Bisonó es troba a Madrid per participar a la Cimera Iberoamericana que se celebra aquest dimecres i dijous, on el Govern dominicà pretén exposar la seva experiència de creixement econòmic i estabilitat social, que ha permès al país mantenir un avanç proper al 5% durant l’última dècada.
El canceller ha explicat que «semblaria que el món fa un canvi» cap a posicions més conservadores, favorables al lliure mercat i a una major eficiència econòmica, un context en què la trajectòria dominicana pot resultar útil per a la resta de socis iberoamericans.
«Pensem que tenim una gran responsabilitat perquè podem transmetre l’experiència que hem pogut mantenir amb la tranquil·litat social, econòmica i política que es posa de manifest a la República Dominicana i que és la base d’aquest creixement d’un 5% per dècada i d’una inflació més o menys acceptable», ha indicat.
Ha destacat també que el país «seguim rebent inversió estrangera directa de manera important, 5.500 milions l’any passat. Aquesta la sobrepassarem i creixen les nostres exportacions. Aquest és l’ànim d’estar aquí, de transcendir, de poder presentar quin ha estat el nostre creixement i veure com podem irradiar-lo a Iberoamèrica», ha explicat.
Relació estratègica amb els Estats Units
Bisonó també ha abordat la dimensió comercial i geopolítica del vincle amb els Estats Units i ha lloat la «interessant» figura del seu homòleg nord-americà, Marco Rubio, a qui ha atribuït el mèrit d’haver tornat Amèrica Llatina al centre de l’agenda internacional «per primera vegada en molt de temps».
«Per primera vegada en molt de temps es posa atenció a Amèrica Llatina i això també es deu al secretari Marco Rubio», ha ressaltat, subratllant la importància de la República Dominicana com a soci clau de Washington i com a «frontera important» davant de les economies il·lícites i el crim organitzat.
El ministre també s’ha referit a l’efecte de les mesures aranzelàries impulsades pel president dels Estats Units, Donald Trump, i als reptes que suposa adaptar-se a aquestes restriccions i a altres compromisos, com l’enfortiment en matèria de seguretat associat al seu paper en l’anomenat «escut de les Amèriques» promogut per Washington.
De cara al futur del diàleg regional en marcs multilaterals com l’Organització dels Estats Americans (OEA) o una eventual Cimera de les Amèriques, Bisonó s’ha mostrat confiat que aquests espais contribuiran a coordinar els països amb agendes convergents.
«Seria una bona ocasió perquè el president Trump o el govern dels Estats Units (...) puguin unir allò que estem més o menys alineats en els millors interessos de la democràcia i la llibertat», ha conclòs.