El Front Popular per a la Lliberació de Tigray (TPLF) va comunicar aquest dimecres que ha posat en marxa una "guerra defensiva" contra les tropes federals d'Etiòpia, després que s'hagin reanudat intensos combats a la regió de Tigray, al nord del país. Entre els incidents confirmats figura la captura de l'aeroport de la capital regional, Mekelle, per part de les forces tigrenyes, mentre que el Govern central encara no ha ofert una versió oficial sobre el que ha ocorregut.
En un missatge difós a les xarxes socials, el TPLF i la Presidència de Tigray van difondre un text en el qual sostenen que "després de la intensificació de la invasió a través de diversos mètodes per part del règim autocràtic i genocida del Partit de la Prosperitat (PP) de (el primer ministre etíop) Abiy (Ahmed) contra el poble de Tigray (...) les forces tigrenyes han rebut ordre de fer front a l'atac i han entrat en una guerra defensiva".
El comunicat responsabilitza les forces federals d'"intensificar els actes de genocidi" i d'executar bombardejos en diferents punts de Tigray. Assenyala a més que, malgrat que inicialment les forces del TPLF van optar per la "contenció", finalment han decidit respondre als "atacs amb drons i artilleria" procedents d'Adís Abeba, la qual cosa obre la porta a un nou conflicte a gran escala a Etiòpia.
El document afirma igualment que les forces del Govern "van llançar una invasió" de Tigray en les últimes hores i subratlla que les unitats tigrenyes "combatran en una nova ronda de la invasió genocida per part d'Abiy". Es tracta dels primers xocs de gran intensitat des de la signatura, el 2022, de l'acord de pau que va posar fi a dos anys de guerra al nord del país.
En paral·lel, Getachew Reda, assessor d'Abiy i antic dirigent destacat del TPLF, va assegurar que el grup armat tigreny "va llançar aquesta matinada una ofensiva a gran escala contra posicions governamentals a Afar i Amhara". "El grup ha pres el control d'aeroports sota jurisdicció federal a Tigray, la qual cosa ha provocat la suspensió dels vols amb origen i destinació en aquesta regió", va afegir en el seu missatge.
"És evident que la direcció polític-militar del TPLF ha portat la irresponsabilitat a nivells sense precedents", va afirmar igualment Getachew a les xarxes socials, qualificant de "veritablement desolador" que "els esforços de molts, incloent la comunitat internacional" no hagin aconseguit "evitar una nova escalada bèl·lica a Tigray".
En aquest escenari, la companyia aèria Ethiopian Airlines va informar de la "suspensió temporal" de les operacions cap als aeroports de Mekelle, Axum i Shire "degut a la situació actual a la regió de Tigray". "Demano disculpes als nostres clients per les molèsties que aquesta suspensió de vols pugui ocasionar-los", va indicar la companyia en un comunicat publicat a les xarxes.
Fonts de seguretat citades pel diari etíop 'Addis Standard' van confirmar que les forces tigrenyes "han pres el control" de l'Aeroport Internacional d'Alula Aba Nega, a Mekelle. Aquests enfrontaments es produeixen només tres dies després que s'anunciés la creació d'una aliança integrada per set grups opositors i armats —entre ells el TPLF— enfrontats a l'Executiu federal.
Tensions sobre l'acord de pau
L'Executiu d'Etiòpia va donar per acabat al juliol l'acord de pau signat el 2022 a Sud-àfrica amb el TPLF, després de la guerra iniciada el 2020 i que va deixar entre 100.000 i 600.000 morts, segons diferents estimacions. En virtut d'aquell pacte, Tigray va quedar sota l'administració d'un govern provisional acceptat per les autoritats federals.
No obstant això, a principis de maig el TPLF va recuperar el control de les institucions regionals, cosa que va desencadenar noves friccions i acusacions mútues de violar el pactat a Pretoria. El grup va denunciar que Adís Abeba mantenia la regió en una situació de marginació, en contra de l'esperit de l'acord.
El Govern federal, per la seva banda, s'ha negat a reconèixer l'administració reinstaurada pel TPLF i sosté que l'única autoritat legítima a Tigray és l'Administració Regional Provisional de Tigray, creada sota el paraigua de l'Acord de Pretoria. No obstant això, aquest òrgan manca de poder efectiu sobre el terreny des del retorn al comandament del influent moviment tigreny.
La guerra de 2020 va començar després d'un atac del TPLF contra la principal base de l'Exèrcit etíop a Mekelle, que va portar Abiy a ordenar una àmplia ofensiva militar després de mesos de tensions polítiques i administratives. Entre els detonants figuraven la negativa del TPLF a acceptar l'aplaçament de les eleccions nacionals i la seva decisió d'organitzar comicis regionals al marge de les autoritats d'Adís Abeba.
El TPLF ha acusat Abiy d'alimentar el conflicte des de la seva arribada al poder a l'abril de 2018, quan es va convertir en el primer dirigent oromo a ocupar la capçalera del Govern. Fins aleshores, el TPLF havia estat la força predominant dins de la coalició que va dirigir Etiòpia des de 1991, el Front Democràtic Revolucionari del Poble Etíop (EPRDF), articulat al voltant de les principals ètnies del país. El grup va rebutjar les reformes impulsades per Abiy, que va interpretar com un intent de reduir dràsticament el seu pes polític.