Els demòcrates recuperarien la Cambra de Representants i Trump perdrà la majoria, segons les projeccions de NBC News

La cadena estatunidenca estima que el Partit Demòcrata assolirà al voltant de 244 escons, per sobre dels 218 necessaris per controlar la Cambra Baixa. La nova majoria podrà impulsar investigacions sobre Trump i bloquejar part de la seva agenda legislativa

fotonoticia 20261104041446 1920

fotonoticia 20261104041446 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

5 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 3 de noviembre de 2026 · 17 institutos

  • PP30,4 %
  • PSOE27,4 %
  • Vox19,2 %
  • Frente Amplio6,5 %
  • ERC2,4 %
  • Podemos2,4 %
010203040ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

El Partit Demòcrata recuperarà el control de la Cambra de Representants dels Estats Units, segons les projeccions de NBC News, que preveuen una majoria suficient per arrabassar als republicans el domini d’una de les dues cambres del Congrés. La cadena nord-americana calcula que els demòcrates aconseguiran al voltant de 244 escons, una estimació encara subjecta a variacions a mesura que avanci l’escrutini, però que supera àmpliament els 218 necessaris per assolir la majoria absoluta.

Si es confirma aquest resultat, Donald Trump perdrà el control republicà de les dues cambres del Congrés a partir del pròxim 3 de gener de 2027, quan comenci la nova legislatura. El canvi permetrà als demòcrates presidir comissions parlamentàries, investigar les actuacions de l’Administració i condicionar l’aprovació de les iniciatives legislatives de la Casa Blanca.

La projecció arriba en una nit electoral en què els demòcrates també han aconseguit arrabassar als republicans dos escons del Senat, a Carolina del Nord i Carolina del Sud, mentre que el control de la Cambra Alta continua pendent dels resultats en diversos estats.

Hakeem Jeffries es prepara per dirigir la Cambra de Representants

La victòria obre el camí perquè Hakeem Jeffries, l’actual líder dels demòcrates a la Cambra de Representants, es converteixi en el primer president negre d’aquesta institució en la història dels Estats Units.

Jeffries, congressista per Nova York, ha recorregut el país durant les últimes setmanes de campanya amb l’objectiu de recuperar una majoria que els demòcrates van perdre a les eleccions de 2022.

La seva elecció com a president de la Cambra, que haurà de ser votada pels representants quan comenci la legislatura, permetria al partit controlar l’agenda parlamentària, decidir quines iniciatives arriben al ple i presidir les principals comissions.

El resultat també suposa un revés per a Mike Johnson, l’actual president republicà de la Cambra de Representants i un dels principals aliats de Trump al Congrés. El seu futur al capdavant del grup republicà queda pendent de les decisions internes del partit després de la derrota electoral.

Els demòcrates preparen investigacions sobre Trump, l’ICE i els seus negocis

Una de les conseqüències més immediates del canvi de majoria serà la capacitat dels demòcrates per obrir investigacions parlamentàries i citar a comparèixer alts càrrecs de l’Administració Trump.

El congressista californià Robert Garcia, que aspira a presidir el Comitè de Supervisió de la Cambra, ha avançat que les investigacions se centraran en els possibles conflictes d’interessos relacionats amb els negocis de la família Trump, especialment les seves activitats vinculades a les criptomonedes.

També figuren entre les seves prioritats les actuacions del Servei d’Immigració i Control de Duanes (ICE) i del Departament de Seguretat Nacional, les relacions entre grans empreses i l’Executiu i la gestió de la documentació relacionada amb Jeffrey Epstein.

El control de les comissions permetrà als demòcrates sol·licitar documents, convocar audiències públiques i emetre citacions parlamentàries. Aquestes actuacions podrien desembocar en enfrontaments judicials amb la Casa Blanca si l’Administració es nega a facilitar determinada informació.

La possibilitat d’un nou judici polític contra Trump

El canvi de majoria també reobre el debat sobre la possibilitat d’impulsar un tercer procediment de destitució contra Donald Trump, després dels dos judicis polítics als quals va ser sotmès durant el seu primer mandat.

Alguns congressistes demòcrates han defensat aquesta possibilitat, tot i que la direcció del partit no ha adoptat una decisió definitiva. Jeffries ha evitat descartar expressament aquesta via i ha insistit que qualsevol actuació s’haurà de basar en els fets i en les facultats constitucionals del Congrés.

La Cambra de Representants té capacitat per aprovar una acusació formal contra el president per majoria simple. Tanmateix, una eventual destitució requeriria posteriorment el suport de dos terços del Senat, una majoria molt més difícil d’assolir.

Per tant, recuperar la Cambra Baixa permetria als demòcrates iniciar un procediment de judici polític, però no en garantaria el desenllaç.

Medicaid, aranzels i la guerra d’Iran, entre les prioritats de la nova majoria

Més enllà de les investigacions parlamentàries, els demòcrates pretenen utilitzar la seva majoria per modificar algunes de les polítiques més controvertides del segon mandat de Trump.

Jeffries ha identificat quatre grans prioritats: revertir els retalls a Medicaid, ampliar els crèdits fiscals de la Llei d’Atenció Sanitària Assequible, recuperar les competències del Congrés sobre els aranzels i frenar la guerra contra Iran.

La nova majoria podrà aprovar iniciatives legislatives a la Cambra de Representants, tot i que la seva entrada en vigor dependrà de la posició del Senat i, en última instància, de la signatura presidencial o de les majories necessàries per superar un eventual veto de Trump.

Els demòcrates també podran utilitzar la seva capacitat de negociació pressupostària per condicionar determinades partides de despesa i exigir canvis en les polítiques de l’Executiu.

El descontentament amb Trump i la batalla pels districtes electorals

La recuperació de la Cambra de Representants arriba en un context de descontentament amb la gestió del president estatunidenc, especialment pel que fa a l’encariment dels productes bàsics, la política migratòria, els aranzels i la intervenció militar a l’Iran.

Els primers sondejos a peu d’urna reflecteixen que el 62% dels votants desaprova la gestió de Trump, mentre que més de tres quartes parts expressen el seu descontentament amb el funcionament del Congrés.

La campanya també ha estat condicionada per una intensa disputa sobre la delimitació dels districtes electorals. Durant 2025 i 2026, els republicans van impulsar modificacions dels mapes en diferents estats, començant per Texas, amb l’objectiu de millorar les seves opcions d’obtenir escons addicionals.

Els demòcrates van respondre a Califòrnia mitjançant la Proposició 50, que va permetre aprovar una nova distribució de districtes dissenyada per contrarestar part dels avantatges republicans.

La batalla pels mapes electorals ha acabat influint en la composició de la Cambra, tot i que el resultat global també reflecteix canvis en el comportament dels votants en districtes competitius.

Trump perd el control total del Congrés per primera vegada en el seu segon mandat

Des del seu retorn a la Casa Blanca el gener de 2025, Donald Trump ha comptat amb majories republicanes tant al Senat com a la Cambra de Representants, una circumstància que ha facilitat la tramitació de part de les seves iniciatives legislatives.

La victòria demòcrata projectada trenca aquest escenari i obre una nova etapa de negociació i enfrontament institucional entre l’Executiu i el Congrés.

Tot i que el control del Senat continua pendent dels resultats en diversos estats, la projecció de NBC News anticipa que Trump ja no disposarà d’una majoria republicana a ambdues cambres a partir del gener de 2027.

El president haurà de negociar amb una oposició que podrà bloquejar projectes legislatius, exigir responsabilitats als seus alts càrrecs i sotmetre les decisions de la Casa Blanca a un escrutini parlamentari molt més intens.

La composició definitiva del Senat determinarà fins on arriba aquest canvi d’equilibri, però la recuperació de la Cambra Baixa ja anticipa un gir a la segona meitat del mandat presidencial.