Sorteigs d’avui, dimarts 3 de novembre: horaris i pots d’Euromillones, Eurojackpot, Bonoloto i ONCE

A Espanya, un particular o una empresa no pot crear lliurement una loteria d'àmbit estatal: aquesta activitat està reservada a Loteries i Apostes de l'Estat i a l'ONCE, amb una excepció per a determinades entitats benèfiques. Abans d'organitzar un sorteig, cal distingir si es tracta d'una loteria, una rifa de pagament o una promoció comercial, perquè els seus requisits són diferents.

1. Identificar la modalitat i el territori

El marc estatal principal és la Llei 13/2011 de regulació del joc. La seva aplicació s'ha de diferenciar de les competències autonòmiques: si l'activitat es limita a una comunitat autònoma, cal consultar la seva legislació i tramitar els permisos que corresponguin. No s'ha de donar per fet que una autorització estatal substitueix qualsevol permís autonòmic necessari per a locals o instal·lacions.

2. Si realment vols organitzar una loteria

La disposició addicional primera de la Llei 13/2011 designa Loteries i Apostes de l'Estat i l'ONCE com a operadors de les loteries regulades per aquesta llei. Per tant, una llicència ordinària de joc no permet eludir aquesta reserva.

Existeix una excepció: es pot autoritzar la gestió i comercialització de loteries per entitats sense ànim de lucre, amb finalitat benèfica i caràcter esporàdic. Aquestes han d'acreditar els requisits reglamentaris corresponents i obtenir l'autorització excepcional prevista legalment. El caràcter solidari del projecte, per si sol, no equival a estar autoritzat.

3. Si el que vols celebrar és una rifa

Per a les activitats de joc estatals de caràcter ocasional o esporàdic, l'article 12 exigeix autorització prèvia. L'autoritat estatal reguladora és la Direcció General d'Ordenació del Joc. El procediment es desenvolupa en el Reial Decret 1614/2011.

• L'organitzador ha de reunir les condicions legals d'accés i acreditar la solvència exigible.
• No pot estar afectat per prohibicions per obtenir autoritzacions, com determinats antecedents o incompliments tributaris i de Seguretat Social.
• Ha de satisfer les taxes corresponents i complir les condicions de l'autorització, inclosos els possibles límits de premis.
• Si transcorre un mes des de la sol·licitud sense notificar-se la seva concessió, la sol·licitud s'entén desestimada: el silenci no permet celebrar el sorteig.

4. Obligacions durant l'organització

En les modalitats subjectes a la normativa de joc, s'han de respectar les prohibicions de participació, especialment les relatives a menors d'edat, i les mesures de protecció de participants que resultin aplicables. També s'han de garantir la integritat del sorteig, el pagament de premis, l'atenció de reclamacions i una informació adequada al públic.

La publicitat està sotmesa a límits específics: no pot presentar el joc com a indispensable ni suggerir que millora el reconeixement social. Si s'utilitzen sistemes tècnics de joc subjectes a homologació, s'han de complir els requisits corresponents; organitzar-lo per Internet no elimina aquestes obligacions.

5. Fiscalitat: no tots els sortejos tributen igual

L'article 48 distingeix els següents supòsits estatals:

• Loteries estatals: no estan subjectes a l'impost sobre activitats de joc.
• Rifes: el tipus general és del 20 % sobre ingressos nets; les declarades d'utilitat pública o benèfica tributen al 5 %.
• Combinacions promocionals: el tipus general és del 10 % del valor de mercat dels premis. La seva exclusió del concepte de joc no elimina aquesta obligació fiscal.

Existeixen tipus específics per a operadors realment radicats a Ceuta i Melilla. Aquests percentatges no substitueixen les regles autonòmiques quan siguin aplicables ni resolen per si sols la tributació del guanyador.

En la pràctica: defineix primer el territori, si es cobra per participar, el premi i la freqüència. Després determina el règim aplicable i obté l'autorització necessària abans de començar: organitzar joc sense ella o infringir la reserva de loteries constitueix una infracció molt greu.

A Espanya, Euromillones i Eurojackpot s'emmarquen en el règim de les loteries d'àmbit estatal, però tenen operadors i normes específiques diferents: Euromillones correspon a Loteries i Apostes de l'Estat i Eurojackpot a l'ONCE. Per conèixer el seu funcionament cal combinar la legislació general del joc amb les regles particulars de cada producte i les seves modificacions.

1. El marc comú: la Llei de regulació del joc

La norma central és la Llei 13/2011, de 27 de maig, de regulació del joc. La seva disposició addicional primera designa la Societat Estatal Loteries i Apostes de l'Estat i l'ONCE com a operadors per comercialitzar les loteries regulades per ella.

Aquesta disposició permet la seva comercialització mitjançant participacions en suport material, informàtic, telemàtic, telefònic o interactiu, directament o mitjançant les seves xarxes comercials. A més, estableix que aquests jocs no estan subjectes a les obligacions del títol III de la llei: no s'han de confondre amb el règim ordinari de llicències d'altres jocs.

La disposició addicional segona recull les particularitats de l'ONCE. Remet a la disposició addicional vintena de la Llei 46/1985, a l'Acord General entre el Govern i l'ONCE, al Reial Decret 358/1991, de 15 de març, de reordenació de l'ONCE, als seus estatuts i al Reial Decret 1336/2005, de 11 de novembre. El Consell del Protectorat exerceix les competències de control previstes per a les seves activitats reservades, excepte les corresponents al Consell de Ministres.

2. Euromillones: normes pròpies del joc

El seu desenvolupament normatiu parteix del Reial Decret 208/2004, de 6 de febrer, que modifica el Reial Decret 1360/1985, d'1 d'agost, sobre explotació de la Loteria Primitiva o Loteria de Nombres.

• La Resolució de 6 de febrer de 2004 va aprovar les normes dels concursos de pronòstics del joc comú europeu Euromillones com a modalitat de Loteria Primitiva o de Nombres.
• Després de successives modificacions, la Resolució de 21 de gener de 2009 va reunir les regles en un text i va incorporar la validació per internet, a més de modificar l'acumulació de premis.

Aquestes normes distingeixen entre les regles comunes acordades per les loteries participants —estructura del joc i premis— i les aplicables a Espanya: validació, cancel·lació, reclamacions, pagament i caducitat. També regulen la participació i la Junta Superior de Control. Són antecedents normatius rellevants, però els seus paràmetres econòmics històrics no s'han d'utilitzar com a condicions actuals sense comprovar les modificacions posteriors.

3. Eurojackpot: el reglament del Joc Actiu de l'ONCE

La referència específica és el Reglament regulador dels productes de la modalitat de loteria denominada «Joc Actiu de l'ONCE», que inclou Eurojackpot. La Resolució de 4 d'abril de 2023, de la Secretaria d'Estat de Drets Socials, va publicar l'aprovació d'un nou reglament.

Cal llegir-lo juntament amb la Resolució de 22 de juny de 2026, que publica modificacions dels reglaments del Cupó i del Joc Actiu. Per tant, no n'hi ha prou amb acudir als textos anteriors de 2012 o 2016.

4. Desenvolupament reglamentari i conclusió

Completa el marc el Reial Decret 1614/2011, de 14 de novembre, sobre llicències, autoritzacions i registres del joc, que contempla específicament les autoritzacions de comercialització de loteries reservades. En definitiva, per resoldre una qüestió concreta sobre apostes, premis o reclamacions cal aplicar la Llei 13/2011 i les regles específiques actualitzades del producte, respectant les particularitats de cada operador.

L'ONCE té facultats per organitzar, gestionar, explotar i distribuir les seves loteries autoritzades a tot el territori espanyol. Aquesta autonomia no equival a una potestat general per regular el joc: actua com a operador subjecte a autoritzacions estatals, límits econòmics i comercials, i supervisió del Consell de Protectorat.

1. Organitzar els sortejos i definir els seus productes

L'article 7 del Reial Decret 358/1991 permet al seu Consell General adoptar les decisions sobre el règim de sortejos del cupó i altres modalitats autoritzades que responguin a raons organitzatives, econòmiques o comercials, sempre dins dels límits de l'autorització.

Segons els Estatuts de l'ONCE, la distribució interna de funcions és la següent:

• Consell General: aprova el llançament, modificació o supressió de productes; els seus reglaments; i els acords sobre canals i suports de venda. Pot delegar competències en el Director General.
• Director General: organitza i gestiona l'explotació i comercialització. Fixa calendaris, horaris i nombre de sortejos, determina emissions, disposa els mitjans de venda i organitza la producció o adquisició de cupons i bitllets, sota la supervisió corresponent.

Els reglaments determinen preus, premis, funcionament i garanties per als participants. Els sortejos s'han de desenvolupar amb seguretat, transparència i publicitat.

2. Distribuir i comercialitzar els bitllets

L'ONCE pot triar i organitzar els seus canals de distribució, dins de les autoritzacions i reglaments aplicables. Els seus Estatuts contemplen:

• Xarxa pròpia: agents venedors i establiments físics de l'organització.
• Xarxa comercial externa: persones o entitats amb establiments autoritzats per l'ONCE, la seva activitat principal pot ser diferent de la venda de loteria.
• Venda a distància: Internet i altres canals informàtics, telemàtics, telefònics o interactius previstos en la regulació corresponent.

Pot utilitzar bitllets preimpressos, emesos per terminals de venda o adquirits per Internet. La xarxa externa pot realitzar vendes, distribució i pagament de premis en els termes reglamentaris. El Reglament del Cupó exigeix acords de comercialització amb aquesta xarxa i estableix la venda per Internet mitjançant JuegosONCE.es.

3. Gestionar premis i protegir els participants

La gestió comprèn aplicar els programes de premis, organitzar la seva validació i pagament i practicar les retencions fiscals corresponents. A Internet ha de verificar la identitat i edat del client i comprovar les prohibicions de participació. A més, ha de prevenir el joc de menors, el joc excessiu, el frau i el blanqueig de capitals.

Per a la loteria instantània, el Reial Decret 1336/2005 atribueix expressament a l'ONCE la seva direcció, organització i explotació. També exigeix que la venda electrònica no redueixi la plantilla d'agents venedors i que es mantingui la xifra global de llocs de treball.

4. Límits i control estatal

L'ONCE no pot ampliar unilateralment les seves autoritzacions. El Consell de Ministres fixa el seu abast, durada i límits: emissions, vendes, preus, premis i sortejos extraordinaris. Superar-los requereix autorització prèvia i expressa.

El Consell de Protectorat verifica els reglaments i les seves modificacions, disposa la seva publicació al BOE i controla emissions, recaptació, premis i compliment de les autoritzacions. Els acords per comercialitzar loteries conjuntament amb operadors estrangers també requereixen verificació i, en determinats supòsits, autorització específica del Consell de Ministres.

Finalment, l'explotació serveix per finançar els seus fins socials. En la loteria instantània, la norma disposa que els ingressos, descomptats premis, retribucions comercials i despeses de gestió, es destinin als mateixos fins i obligacions que les altres modalitats autoritzades.