La XXX Cimera Iberoamericana de Caps d’Estat i de Govern reunirà els dies 4 i 5 de novembre a Madrid representants dels 22 països membres, amb Felipe VI com a amfitrió i Pedro Sánchez a menys de quatre setmanes de les eleccions generals del 29N. Espanya confiava que la cita servís per recuperar la participació dels presidents iberoamericans, cada vegada més escassa en les últimes edicions. No obstant això, la cita finalment ha quedat lluny del que desitjava Espanya.
Els dirigents debatran sobre intel·ligència artificial, cooperació davant desastres naturals i polítiques socials, entre altres assumptes, en una cimera que coincidirà amb les conseqüències polítiques de l’accident ferroviari d’Urda (Toledo) i que comptarà amb la presència de Javier Milei, enfrontat des de fa mesos amb Sánchez. El Teatro Real, el Palacio Real i la Galería de las Colecciones Reales acolliran els principals actes institucionals.
Què és la Cimera Iberoamericana i per què se celebra a Madrid
Les cimeres iberoamericanes van començar a celebrar-se el 1991, quan els dirigents de 19 països americans, Espanya i Portugal es van reunir a Guadalajara (Mèxic) per obrir un canal permanent de diàleg polític i cooperació. Andorra s’hi va incorporar posteriorment, fins a completar els 22 membres actuals de la Comunitat Iberoamericana, els governs dels quals es reuneixen cada dos anys.
Els acords requereixen el consens de tots els participants i no són jurídicament vinculants, de manera que cada Executiu conserva la capacitat de decidir com aplica els compromisos adquirits. Entre una edició i la següent, la Secretaria General Iberoamericana (SEGIB) coordina els programes de cooperació i supervisa el desenvolupament de les iniciatives aprovades.
Madrid va ser elegida seu de la trentena cimera durant la trobada de Cuenca (Equador) de 2024, en què Espanya va rebre també l’encàrrec d’exercir la Secretaria Pro Tempore. Serà la quarta ocasió en què el nostre país organitzi aquestes reunions, després de Madrid el 1992, Salamanca el 2005 i Cadis el 2012.
La cita se celebra sota el lema “Iberoamèrica. Junts construïm la nostra Comunitat. Junts la projectem cap al futur i cap al món”.
Intel·ligència artificial, desastres naturals i drets socials: els acords sobre la taula
La transformació tecnològica ocuparà una part destacada de les converses, especialment a través dels treballs de l'Aliança Digital Iberoamericana, amb els quals els governs busquen ampliar la cooperació en intel·ligència artificial, drets digitals i protecció dels menors a internet. Aquestes qüestions també protagonitzen el Fòrum Digital Iberoamericà, organitzat el 3 de novembre com a avantsala de la cimera.
Juntament amb els desafiaments tecnològics, les delegacions examinaran mecanismes per millorar la resposta compartida davant fenòmens naturals extrems. La Xarxa Iberoamericana de Reducció del Risc de Desastres pretén facilitar l'intercanvi d'informació i experiències entre administracions, a més d'afavorir la coordinació dels serveis responsables de la prevenció i l'atenció d'emergències.
La vessant social de l'agenda inclou la Carta Iberoamericana de Cures i Suports, concebuda per orientar polítiques públiques adreçades a les persones que necessiten assistència i a les que s'encarreguen de proporcionar-la. Els governs també estudiaran mesures per facilitar el reconeixement de títols universitaris, una de les principals dificultats per a la mobilitat acadèmica i professional entre països iberoamericans.
Els treballs es completen amb iniciatives de cooperació mediambiental i la preparació dels programes corresponents al període 2027-2030. L'aprovació dels documents dependrà del consens entre les delegacions, per la qual cosa l'abast definitiu dels compromisos no es coneixerà fins a la conclusió de les sessions.
Sánchez participa en la cimera a menys d'un mes de les eleccions generals
Pedro Sánchez rebrà els mandatarios iberoamericans a menys de quatre setmanes de les eleccions generals del 29 de novembre i mentre l'oposició reclama responsabilitats polítiques al Govern per l'accident ferroviari del 28 d'octubre a Urda (Toledo), que ha obert una nova controvèrsia sobre la seguretat de la xarxa ferroviària espanyola.
Les crítiques es dirigeixen especialment contra el ministre de Transports, Óscar Puente, la dimissió del qual exigeixen diferents partits sense esperar que concloguin les investigacions sobre el sinistre. L'actuació dels responsables de la infraestructura i les decisions adoptades abans de la col·lisió centren bona part dels retrets a l'Executiu.
Entre els assistents hi haurà Javier Milei, que manté un enfrontament públic amb Sánchez i ha expressat reiteradament el seu suport a Santiago Abascal i Isabel Díaz Ayuso. Durant la seva visita a Espanya del passat 20 d’octubre, el president argentí va tornar a carregar contra el cap de l’Executiu amb desqualificacions personals.
Tots dos coincidiran en els actes institucionals, tot i que els seus respectius governs no han anunciat cap reunió bilateral. La seva presència a Madrid es produeix després de diversos episodis de tensió diplomàtica entre Espanya i l’Argentina, originats per les declaracions del mandatari argentí contra Sánchez i el seu entorn polític.
La cimera tampoc no comptarà amb Luiz Inácio Lula da Silva ni Claudia Sheinbaum, presidents del Brasil i Mèxic, respectivament, els dos països més poblats de la comunitat iberoamericana i dos dels governs amb què Sánchez ha mantingut una major sintonia política. El Brasil enviarà el ministre de Relacions Exteriors, Mauro Vieira, mentre que Mèxic estarà representat pel secretari de Relacions Exteriors, Roberto Velasco.
Quins presidents i representants iberoamericans assisteixen a Madrid
L’assistència dels dirigents serà un dels principals indicadors per valorar el resultat polític de la reunió. Malgrat els esforços diplomàtics d’Espanya durant la seva presidència temporal, només deu dels 22 països estaran representats al màxim nivell, segons les dades anunciades pel Govern.
La xifra supera considerablement la de la cimera celebrada a Cuenca el 2024, a la qual van acudir únicament quatre caps d’Estat i de Govern. Tanmateix, encara queda lluny dels 17 mandatàries que van participar a Santo Domingo el 2023 i d’altres etapes en què les cimeres reunien habitualment una part molt més gran dels líders iberoamericans.
Madrid recupera, per tant, part de la capacitat de convocatòria perduda en les darreres edicions, tot i que les absències de presidents rellevants demostren que el fòrum encara té dificultats per atreure els principals mandataris. Els acords que assoleixin les delegacions també seran determinants per valorar els resultats de la cimera, més enllà del nombre de dirigents presents.
Entre els caps d’Estat i de Govern que acudiran a Madrid figuren Javier Milei (Argentina), Rodrigo Paz (Bolívia), José Antonio Kast (Xile), Laura Fernández (Costa Rica), Bernardo Arévalo (Guatemala), Nasry Asfura (Hondures) i Luis Abinader (República Dominicana). Portugal estarà representat pel seu primer ministre, Luís Montenegro, i Andorra pel seu cap de Govern, Xavier Espot.
La relació completa de delegacions, ordenada per rang institucional, és la següent:
| País | Dirigent | Càrrec / categoria |
|---|---|---|
| Espanya | Felipe VI y Pedro Sánchez | Rey y presidente del Gobierno |
| Argentina | Javier Milei | Presidente |
| Bolívia | Rodrigo Paz | Presidente |
| Xile | José Antonio Kast | Presidente |
| Costa Rica | Laura Fernández | Presidenta |
| Guatemala | Bernardo Arévalo | Presidente |
| Hondures | Nasry Asfura | Presidente |
| República Dominicana | Luis Abinader | Presidente |
| Portugal | Luís Montenegro | Primer ministre |
| Andorra | Xavier Espot | Cap de Govern |
| Colòmbia | José Manuel Restrepo Abondano | Vicepresident |
| El Salvador | Félix Ulloa | Vicepresident |
| Brasil | Mauro Vieira | Ministre d’Exteriors |
| Cuba | Bruno Rodríguez Parrilla | Ministre d’Exteriors |
| Equador | Roberto Kury* | Ministre d’Exteriors |
| Mèxic | Roberto Velasco | Secretari de Relacions Exteriors |
| Nicaragua | Pendent de confirmació nominal* | Cocanceller |
| Panamà | Javier Martínez-Acha Vásquez | Ministre d’Exteriors |
| Paraguai | Rubén Ramírez Lezcano | Ministre d’Exteriors |
| Perú | Carlos Espá Garcés-Alvear* | Ministre d’Exteriors |
| Uruguai | Mario Lubetkin* | Ministre d’Exteriors |
| Veneçuela | Oliver Blanco | Ministre d’Exteriors |
Nota: l’Equador va anunciar la participació de Roberto Kury, encara que la informació espanyola va atribuir inicialment la direcció de la seva delegació a la Vicepresidència. Nicaragua no ha identificat públicament a quin dels seus cocancellers hi enviarà.
Paraguai estarà representat pel seu ministre de Relacions Exteriors, Rubén Ramírez Lezcano, després que el president Santiago Peña cancel·lés el 2 de novembre el seu desplaçament a Madrid. La Presidència paraguaya va confirmar que el canceller encapçalaria la delegació.
L’agenda de la Cimera Iberoamericana: del Teatro Real al Palacio Real
Les trobades preparatòries i les primeres reunions institucionals començaran el dimarts 3 de novembre, quan Felipe VI rebrà els presidents de Xile, Hondures, Guatemala i Costa Rica. La jornada inclou també el Fòrum Digital Iberoamericà i la XVI Trobada Empresarial Iberoamericana, dues cites vinculades als treballs de la cimera.
Dimecres 4 de novembre, el Teatro Real acollirà la inauguració oficial, mentre que Las Ventas serà escenari de la clausura de la trobada empresarial. A la nit, Felipe VI oferirà un sopar al Palacio Real als dirigents i delegacions participants.
La sessió principal se celebrarà el dijous 5 de novembre a la Galeria de las Colecciones Reales, on els representants dels països membres examinaran els documents preparats durant les trobades ministerials i tècniques. Aquell mateix dia està prevista una reunió del rei amb el secretari general de Nacions Unides, António Guterres.
L'agenda d'algunes delegacions continuarà el divendres 6 de novembre, amb actes com el lliurament del Premi Fórum Europa 2026 i una reunió bilateral de Felipe VI amb el president bolivià, Rodrigo Paz.
Per garantir la seguretat dels assistents i de les seus oficials, les autoritats han preparat un dispositiu de més de 3.200 agents, acompanyat de mesures especials de protecció durant els desplaçaments de les delegacions.