Diversos governs i líders europeus han mostrat el seu rebuig frontal a la recent incursió russa a l’espai aeri de Polònia, on aquest divendres s’han produït tres episodis diferents en què s’ha detectat almenys un míssil de creuer J-101. Les autoritats poloneses han descrit el que ha passat com una greu amenaça per a la seguretat europea i han demanat una resposta unida i contundent.
La diplomàcia alemanya ha assenyalat que aquestes accions suposen noves «provocacions constants» i ha responsabilitzat el president rus, Vladimir Putin, d’optar per l’escalada i la confrontació en lloc d’obrir la porta a la negociació. Berlín també ha reiterat el seu suport a Polònia com a veí directe i soci dins l’OTAN.
Des del Regne Unit, el ministre de Defensa, Wes Streeting, ha alertat que «l’impacte de la guerra il·legal de Rússia s’està deixant sentir a tot Ucraïna i, cada vegada més, als països veïns». El primer ministre, Andy Burnham, ha qualificat els fets d’«absolutament inacceptable». Streeting, de visita oficial a Polònia, ha traslladat el seu suport als aliats britànics i ha avançat que mantindrà una trobada propera amb representants polonesos.
En termes similars, el ministre d’Exteriors d’Estònia, Margus Tsahkna, ha condemnat «enèrgicament» la violació de l’espai aeri polonès i ha insistit que l’agressió russa «no s’atura a les fronteres d’Ucraïna», sinó que posa en risc l’estabilitat de tota Europa i posa sota examen la seva cohesió i fermesa. Ha reiterat el seu suport a Polònia i, en particular, al seu homòleg Radoslaw Sikorski.
La primera ministra de Letònia, Evika Silina, ha defensat reforçar la cooperació entre els assessors de seguretat nacional de Letònia, Lituània i Polònia per protegir millor les seves fronteres davant diferents formes d’amenaces híbrides. Ha recalcado que es tracta d un repte compartit que exigeix coordinació entre les institucions responsables i els caps d’Estat.
En paral·lel, el president lituà, Gitanas Nauseda, ha subratllat que la incursió d’aquest divendres confirma que l’ofensiva russa suposa un risc per a tot el continent. Ha remarcat que l’incident coincideix amb les primeres maniobres conjuntes de la Coalició de Voluntaris en territori polonès i ha advertit que els atacs russos no impediran al grup treballar per una pau duradora a Ucraïna. «Si el míssil rus pretenia ser una amenaça, no ha aconseguit intimidar-nos», ha afirmat, reiterant el suport de Lituània tant a Polònia com a Ucraïna.
Hongria també ha expressat la seva inquietud i, per mitjà de la seva ministra d’Exteriors, Anita Orban, ha qualificat el que ha passat com «una greu amenaça per a la seguretat europea» que no es pot acceptar, traslladant la seva «plena solidaritat» a Polònia.
El Ministeri hongarès ha reiterat igualment la seva condemna als atacs russos contra Ucraïna, inclosos els danys patits per les ambaixades dels Països Baixos i Àustria a Kíiv, i ha manifestat la seva preocupació per la possible violació de l’espai aeri polonès, mostrant el seu suport als seus socis i aliats de l’OTAN.
Aquesta allau de reaccions es produeix després que el ministre de Defensa polonès, Wladyslaw Kosiniak-Kamysz, anunciés la troballa d’un míssil J-101 en territori de Polònia, hores després que un «objecte no identificat» irrompés a primera hora d’aquest divendres en el seu espai aeri. Les autoritats investiguen també altres dos incidents similars, igualment atribuïts a Rússia, en diferents zones del país.