La ciutadania marroquina acude aquest dimecres a les urnes per renovar el seu Parlament en uns comicis legislatius condicionats per la incògnita sobre la participació, en especial entre els votants més joves, cada cop més desil·lusionats amb la situació política i econòmica del país. A aquest malestar s'hi sumen les tensions diplomàtiques amb Espanya derivades de la crisi de finals de juliol, quan es va produir l'entrada irregular de desenes de milers de persones a Ceuta.
En aquestes eleccions competeixen 27 formacions polítiques pels 395 seients de la Cambra de Representants, la Cambra Baixa del Parlament. D'ells, 305 s'elegeixen en circumscripcions locals, mentre que els 90 restants es reparteixen entre les dotze regions del país, amb un horitzó d'entre tres i dotze escons per regió.
La Cambra de Representants és l'única institució parlamentària els membres de la qual s'elegeixen per sufragi universal directe. L'altra cambra, la de Consellers, amb 120 llocs, està integrada per representants escollits de forma indirecta mitjançant col·legis electorals formats per autoritats territorials, associacions professionals i organitzacions de treballadors i empresaris.
Per aquest motiu, la votació d'aquest dimecres s'interpreta com un termòmetre clau de l'estat d'ànim de la societat marroquina. Arriba després de les protestes antigovernamentals de 2025 contra el deteriorament i la falta de serveis públics, les més multitudinàries des de les mobilitzacions que van sacsejar la regió del Rif entre 2016 i 2017.
Les marxes, impulsades pels col·lectius GenZ 212 i Morocco Youth Voice a través de xarxes com Instagram, TikTok i Discord, van treure al carrer desenes de milers de persones per denunciar la corrupció i qüestionar la despesa de l'Executiu en grans esdeveniments esportius --entre ells l'organització del Mundial de Futbol de 2030 juntament amb Espanya i Portugal-- malgrat la debilitat dels sistemes educatiu i sanitari i a una elevada taxa d'atur.
El desencant es percep amb més intensitat entre les generacions més joves, un fet visible tant en aquestes protestes, protagonitzades per la anomenada Generació Z, com en l'entrada massiva i irregular de persones a Ceuta, que va deixar prop de 140 morts a ambdós costats de la frontera i va deteriorar les relacions bilaterals. El Govern espanyol ha subratllat en diverses ocasions que no considera que Rabat estigués darrere d'aquests fets.
En aquest context, Miguel Hernando de Larramendi, catedràtic d'Estudis Àrabs i Islàmics de la Universitat de Castella La Manxa (UCLM) i membre del consell acadèmic del Centre d'Estudis Àrabs Contemporanis (CEARC), ha destacat en declaracions a Europa Press la importància d'aquesta "desafecció" entre la joventut i ha subratllat que "el que va ocórrer a Ceuta és una esmena al discurs de la Festa del Trono".
L'expert recorda que el rei Mohamed VI, en el seu missatge per la Festa del Trono pronunciat hores abans dels successos a la frontera ceutí, havia posat en valor els avenços econòmics i de desenvolupament, tractant de projectar una imatge d'estabilitat que contrasta amb les denúncies de diversos col·lectius d'activistes i organitzacions socials marroquines.
Les dades de l'Afrobaròmetre, un institut panafricà d'enquestes socials, publicades al març, mostren que el 60% de la població marroquina assenyala l'atur com una de les tres prioritats que hauria d'abordar el Govern. Al mateix temps, encara que el 71% opina que el país va "en la bona direcció", només el 44% qualifica la situació econòmica actual com a "bona".
"Serà interessant veure quina participació hi ha", ha indicat Hernando de Larramendi, que adverteix que "el percentatge dels joves inscrits al cens electoral és molt baix", ja que la majoria de qui figuren a les llistes són "majors de 35 anys", amb un pes especialment alt dels majors de 65.
Competència entre els principals partits
La campanya ha girat en bona mesura al voltant de la pugna de les diferents formacions per captar el vot juvenil i reforçar així les seves opcions a les urnes. L'islamista Partit Justícia i Desenvolupament (PJD) intenta recuperar-se del descalabro de 2021, quan va passar de liderar el Govern amb 125 diputats a quedar-se amb només tretze.
Aquell revés del PJD, que havia arribat al poder una dècada abans després de les reformes constitucionals impulsades al calor de la 'Primavera Àrab', va obrir la porta a una coalició de tres partits encapçalada per l'Agrupació Nacional Independent (RNI), liderada pel actual primer ministre, Aziz Ajanuch.
La RNI ha articulat la seva campanya al voltant del lema "dignitat i oportunitat per a tots" per al proper quinquenni, en el qual promet la creació d'un milió d'ocupacions, un augment del salari mínim interprofessional i la protecció del poder adquisitiu mitjançant una "xarxa de seguretat social", amb la qual busca neutralitzar les crítiques a la seva gestió.
El Partit Autenticitat i Modernitat (PAM), segona força de l'actual coalició, concorre sota l'eslògan "Canviar de rumb", malgrat el seu paper central en l'Executiu. La seva proposta es basa en una agenda de "creixement sostenible" que inclou incrementar les pensions, generar un milió de llocs de treball i reduir l'atur fins al 7% per al 2031.
El històric Partit Istiqlal --Independència, en àrab-- centra la seva oferta en reforçar el poder adquisitiu, combatre la corrupció i defensar un model conservador de valors, situant la protecció de la família en el nucli del seu programa, resumit en el lema "La meva pàtria, el meu futur".
Mentre tant, el PJD intenta reconnectar amb l'electorat amb un "programa de dignitat" i "restauració de confiança" basat en la defensa de la identitat i els valors musulmans, una reforma política i democràtica, el reforç dels serveis públics i una economia productiva orientada a resoldre els principals problemes socials.
En aquest escenari, Riccardo Fabiani, director per al nord d'Àfrica del 'think tank' International Crisis Group, ha assenyalat a Europa Press que és "improbable" que es produeixin "grans canvis" en la coalició governant, al no existir forces opositores capaces de desbancar-la, excepte un PJD que "no sembla tenir la força suficient per entrar en una nova coalició de Govern".
"És més probable que els mateixos partits formin una coalició similar. El més interessant serà veure quin dels partits governants aconsegueix quedar en primer lloc, ja que el rei escollirà el proper primer ministre entre les seves files", ha explicat. Aquesta visió és compartida per Daniel Hernández, investigador sènior no resident per a Orient Pròxim i Nord d'Àfrica del Reial Institut Elcano.
Hernández sosté que l'escena política continua "dominada" per "els partits més pròxims al Palau" i apunta que les dues grans "variables" en joc són "l'ordre dels principals partits polítics per al repartiment institucional" i el nivell de participació, que "s'intueix que serà baix i pot reflectir el descontentament i la desafecció d'una part de la ciutadania".
El dada de participació es perfila així com un indicador especialment revelador de la situació del país, en un sistema en el qual el monarca conserva un pes decisiu en les grans decisions polítiques. Servirà per mesurar fins a quin punt la població avala la direcció actual i si els èxits econòmics que reivindiquen les autoritats s'estan traduint realment en més oportunitats i millores tangibles per a la societat.