L’anomenat Tercer Acte de les protestes socials a França, celebrat aquest dissabte, ha tornat a omplir els carrers del país. Segons el recompte de les autoritats, han participat més de 320.000 persones, mentre que les organitzacions convocants —estudiants, sindicats i 'armilles grogues'— eleven la xifra fins a les 500.000 a tot el territori. La mobilització s’ha desenvolupat en general de manera pacífica, tot i que s’han produït incidents i enfrontaments amb les forces de l’ordre que han acabat amb 296 detencions.
La Intersindical Juvenil ha calculat una assistència propera al mig milió de manifestants, per sota dels 800.000 que, segons els convocants, van sortir al carrer el dissabte anterior. El passat 24 d’octubre, les autoritats van xifrar en 410.000 les persones que van participar en les marxes.
"Malgrat les estacions de metro tancades, d’una setmana de campanya dels mitjans oficials destinada a sembrar el pànic i d’un canvi en el lloc de la concentració, la multitud ha estat igual de nombrosa aquesta setmana. I igual de disciplinada", ha defensat el líder de La França Insubmisa, Jean-Luc Mélenchon.
El candidat presidencial d’esquerres ha criticat que es rebaixin les xifres de participació, cosa que, al seu parer, "incita a (el president Emmanuel) Macron a perllongar l’estira-i-arronsa". "Com més alt sigui, més dura serà la caiguda. Haurà de cedir o marxar-se’n", ha afegit.
Els estudiants, que han estat a l’origen de l’actual onada de mobilitzacions, també han adreçat els seus retrets a l’Executiu. El secretari general del Sindicat Nacional Força Obrera-Liceus i Col·legis (SNFOLC), François Pozzo di Borgo, ha recalcat que, malgrat els compromisos anunciats, el Govern no ha "respost a totes les demandes".
"De moment, el que el govern proposa són principalment ajustos", però que "en l’essencial", "no ha respost a les demandes", com la derogació del sistema d’accés Parcoursup o la darrera reforma legal per a batxillerat i educació secundària, ha indicat en declaracions al canal BFMTV.
L’encariment del cost de la vida constitueix l’altre gran eix de les protestes. "Ens privem de tot", ha lamentat una manifestant, Emilie, mestressa de casa i mare de cinc fills. "Tinc dos fills a l’institut, en centres diferents, i les seves condicions són similars (...). No hi ha professors, ni material per a les pràctiques, ni portes als lavabos, un sostre que s’ensorra sobre un alumne (...) és inacceptable", ha afegit, abans de denunciar la violència policial.
296 detencions i fort desplegament de seguretat
El Ministeri de l’Interior ha informat que, fins a les 18.00 hores, s’havien practicat 296 detencions a tot el país relacionades amb les protestes, de les quals 61 s’han produït a París. A la capital, a més, s’han dut a terme 5.114 controls d’identitat i de seguretat.
El departament ha alertat de la presència de "elements radicals" "en diverses ciutats", citant expressament Bordeus, Tolosa, Rennes, Lilla, Nantes, Marsella o Lió. "Al final de la manifestació entren als centres urbans amb el propòsit de causar danys i saquejos", ha indicat. "Les intervencions sistemàtiques de la policia els ho han impedit", encara que "els enfrontaments encara continuen".
Els dispositius de control a estacions ferroviàries, carreteres i peatges han permès interceptar persones que portaven armes improvisades, segons Interior. Aquest ampli operatiu es mantindrà actiu durant tota la nit, amb especial vigilància a París, on s’està aplicant amb particular rigor.
En qualsevol cas, i especialment fins al migdia, la situació ha estat "generalment tranquil·la, sense incidents destacables". "Les mesures de seguretat continuen adaptades a la situació, especialment al final del dia, en previsió de la nit de Halloween", ha precisat el Ministeri. "La postura del ministre de l’Interior (Laurent Núñez) es manté inalterable: la policia actuarà amb la màxima fermesa contra els responsables de la violència i dels danys", ha advertit.
Càrregues i aldarulls a París i altres ciutats
A París, les unitats antidisturbis han dut a terme càrregues contra grups de manifestants i s’han registrat llançaments d’objectes després de la dissolució oficial de la marxa, que s’ha prolongat fins a la Porta de Charenton.
Els agents han recorregut al gas lacrimogen contra desenes d’individus encaputxats i vestits de negre que utilitzaven martells per aixecar llambordes i llançar-les contra la Policia. Segons les autoritats, també s’ha llançat almenys un artefacte incendiari.
La Prefectura ha explicat que un grup de diversos centenars de persones situat a la cua de la manifestació va atacar els agents llançant objectes, entre ells un còctel Molotov.
Així mateix, s’han produït protestes i episodis de tensió en altres localitats com Niça, Tolosa, Marsella i Rennes. A Marsella, unes 10.000 persones han sortit al carrer, mentre que a Grenoble s’han comptabilitzat 7.300 assistents, inclosos al voltant de 200 integrants del denominat 'black block'.
A Bordeus, la Policia ha xifrat en 11.000 els manifestants, sempre segons dades oficials, i a Lió la Prefectura ha comptabilitzat 19.000 participants.
Davant d’aquest escenari, les autoritats franceses han reforçat el dispositiu de seguretat a tot el país, amb prop de 70.000 policies i efectius desplegats per prevenir disturbis, saquejos i actes vandàlics.