Trump, Xi i Putin inauguren a la Xina una cimera clau entre les grans potències nuclears

Shenzhen acull una cimera inèdita entre Trump, Xi i Putin centrada en armes nuclears i la guerra d’Ucraïna, amb ecos de Yalta però sense europeus a la taula.

fotonoticia 20261118154425 1920

fotonoticia 20261118154425 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

4 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 18 de noviembre de 2026 · 17 institutos

  • PP31,4 %
  • PSOE27,4 %
  • Vox19,0 %
  • Frente Amplio6,1 %
  • ERC2,4 %
  • SALF2,0 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

La metròpoli de Shenzhen, al sud de la Xina, se situa al centre de l’atenció internacional en acollir una cimera de caràcter històric entre els presidents dels Estats Units, Donald Trump; la Xina, Xi Jinping; i Rússia, Vladimir Putin. Es tracta d’una cita inèdita que reuneix els màxims dirigents de les tres principals potències nuclears, amb l’objectiu d’abordar el final de la guerra a Ucraïna i la situació a l’Iran, evocant trobades que van marcar el rumb geopolític mundial al segle XX.

En paral·lel a les al·lusions a la conferència de Yalta de 1945, que va definir el tauler internacional en la recta final de la Segona Guerra Mundial, la reunió tindrà com a eix central el control de les armes nuclears, un dels assumptes prioritaris per a Washington. Els Estats Units han aconseguit asseure a la taula la Xina, una potència en ascens sobre la capacitat real de l’armament atòmic de la qual persisteixen dubtes, especialment després que els Estats Units i Rússia fessin expirar el tractat New START.

La diplomàcia xinesa, que actua com a organitzadora de la trobada i aprofita l’avinentesa per reforçar la seva projecció global reunit els tres mandataris, ha assenyalat que els tres caps d’Estat «mantindran un intercanvi d’opinions en profunditat sobre qüestions importants que afecten la pau mundial».

Per la seva banda, Putin ha subratllat els «grans beneficis potencials» de la cimera, defensant que els líders de les grans potències puguin «seure en una mateixa taula i intercanviar opinions, resoldre qualsevol desacord entre estats en política, economia i seguretat cercant compromisos i equilibrant interessos».

El president estatunidenc, d’altra banda, es va mostrar satisfet d’haver aconseguit implicar la Xina en una cita sobre el control d’armament, cosa que feia anys que reclamava, i aspira també a moure Rússia cap a passos concrets per posar fi a la guerra a Ucraïna. «Crec que estem molt a prop d’aconseguir-ho. Mantindrem una bona reunió sobre aquest assumpte», va afirmar abans d’iniciar el seu viatge a Àsia, que va començar a Filipines per assistir a la cimera de l’Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic (ASEAN).

Una cimera de Yalta?

José María Peredo, catedràtic de Comunicació i Política Internacional de la Universitat Europea, considera «exagerades» les analogies amb la cimera de Ialta, determinant per al futur d’Europa després de la Segona Guerra Mundial. No obstant això, recalca la rellevància que les tres grans potències nuclears s’asseguin a la mateixa taula i sosté que el millor desenllaç seria obrir una nova etapa de cooperació en matèria d’armament nuclear.

Un pacte de desnuclearització «generaria un ambient de major enteniment entre potències que rivalitzen i que en alguns casos s’enfronten», sosté l’expert, que remarca que la cita de Shenzhen podria inaugurar una fase de «competència i col·laboració entre potències» i no tant de «rivalitat i confrontació».

La premissa, compartida pels tres dirigents, és que una coordinació més gran en determinats àmbits eviti xocs geopolítics i comercials, reduint el risc que la tensió «derivi en un conflicte, una guerra, una desestabilització o una guerra híbrida».

A judici de Peredo, el principal beneficiat de la trobada és Putin, que s’asseu al costat de líders de gegants polítics i econòmics. «No és el seu lloc», afirma el catedràtic, que interpreta que Rússia s’incorpora a la cimera gràcies a la seva condició de potència nuclear i al conflicte obert a Ucraïna.

Xina, mentrestant, es projecta com una força pacificadora capaç de reunir els principals líders del planeta i propiciar consensos. L’analista de la Universitat Europea afegeix que Xi aspira també a impulsar una negociació en el terreny tecnològic i de la Intel·ligència Artificial que aprofundisca la cooperació i reduïsca les possibilitats d’una guerra comercial.

Trump arriba a Shenzhen després del cop sofert a les eleccions de mig mandat als Estats Units i busca tant avançar en compromisos sobre control d’armes nuclears com garantir un marc de competència amb les altres potències que permeti créixer l’economia estatunidenca, després de les tensions derivades de la guerra amb l’Iran. «El que li queda al president Trump és tancar els conflictes oberts», resumeix Peredo.

Començar a pensar en el final del conflicte a Ucraïna

En qualsevol cas, l’agenda està clarament condicionada per la guerra a Ucraïna, després que Washington hagi aconseguit reactivar els contactes amb Kíev i Moscou, amb els socis europeus preparats per incorporar-se a properes rondes i amb la voluntat d’impulsar una pau justa a Ucraïna que sustenti una arquitectura de seguretat europea renovada. Aquest últim punt interessa de manera especial a Rússia, que pretén assegurar les seves demandes en relació amb l’OTAN.

Les comparacions amb les històriques cites de Ialta o amb els acords d’Hèlsinki, tres dècades després, s’expliquen pel possible impacte de la cimera en el sistema de seguretat europeu. Tanmateix, Peredo rebaixa aquestes expectatives i recorda que a Shenzhen no hi haurà representació ni europea ni ucraïnesa.

En aquest sentit, evita definir la reunió com a decisiva per al futur d’Ucraïna o del continent i la interpreta més aviat com un possible impuls al procés negociador a Ucraïna. «Decisiu per al continent europeu, no serà. El caràcter d’urgència o de conseqüències per a la Unió Europea és dins de la Unió Europea», conclou.