El ministre d'Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares, ha rebutjat que es produeixi una modificació en la relació amb Marroc després de les eleccions parlamentàries que se celebren aquest dimecres al regne alauí, subratllant que aquesta continuïtat està condicionada al respecte de la sobirania espanyola.
En una entrevista a "RNE", recollida per Europa Press, Albares ha negat rotundament que es prevegin variacions en el vincle bilateral --"en absolut", ha assenyalat-- i ha reiterat que Espanya està disposada a treballar "amb qualsevol Govern al capdavant de Marroc per tenir bones relacions amb ells".
El titular d'Exteriors ha incidit, tanmateix, que aquesta cooperació ha de desenvolupar-se "en el respecte a la nostra sobirania, a la nostra integritat territorial i als principis que vam pactar en la declaració de l'any 2022".
En coherència amb el que ha vingut defensant des de la crisi de Ceuta per l'entrada massiva de migrants a finals de juliol, ha tornat a enfatitzar el caràcter espanyol d'aquesta ciutat autònoma i de Melilla, i ha al·lusat a la fulla de ruta acordada per ambdós executius a l'abril de 2022 després de la trobada entre el president del Govern, Pedro Sánchez, i Mohamed VI, que va permetre superar la crisi diplomàtica derivada de l'acollida del líder del Polisario i del suport d'Espanya al pla d'autonomia marroquí per al Sàhara.
Aquest dimecres, Marroc ha acudit a les urnes en unes eleccions legislatives en les quals tot indica que les formacions que sostenen l'actual coalició de Govern --Agrupació Nacional Independent (RNI), Partit Autenticitat i Modernitat (PAM) i Istiqlal-- tornaran a situar-se entre les més recolzades, encara que podria produir-se un relleu en el partit més votat, del qual previsiblement sortirà el proper primer ministre.
Convé recordar que al regne alauí és Mohamed VI qui fixa les grans línies de la política exterior, una cosa que exerceix mitjançant el nomenament del ministre d'Exteriors. Així mateix, el monarca designa els responsables d'Interior i Defensa, dues carteres estratègiques que solen recaure en perfils tecnòcrates i no en dirigents de partit.