Desnonament de Maricarmen per un fons voltor: 70 anys a la casa i una discapacitat del 50%

A 23 de setembre de 2026, el reial decret / decret‑llei d'habitatge promès pel Govern al juliol de 2026 encara no ha estat aprovat pel Consell de Ministres ni, per tant, convalidat al Congrés ni publicat al BOE. El text existeix a nivell polític i tècnic, però roman en fase de negociació amb els grups parlamentaris i pendent de trobar una majoria suficient.

Quin decret és i què s'havia promès al juliol

La premsa i el propi Executiu es refereixen a aquesta iniciativa com un nou decret d'habitatge destinat a:

• Prorrogar de forma extraordinària contractes de lloguer fins al 2028.
• Regular els lloguers de temporada i per habitacions i integrar aquests contractes en la intervenció de preus en zones tensionades.
• Augmentar l'IVA dels pisos turístics fins al 21% i reforçar la lluita contra el frau en aquest àmbit.
• Introduir incentius fiscals per a propietaris que congelin o redueixin rendes, així com mesures reforçades front a desnonaments.

Distintes informacions de Demócrata i del propi Govern recollien el pla de aprovar el decret‑llei en l'últim Consell de Ministres de juliol, abans de la pausa estival, fins i tot “hi hagi o no acord” tancat amb tots els socis.

Per què no va arribar al Consell de Ministres de juliol

Tanmateix, l'aprovació es va anar complicant per la negociació amb els socis parlamentaris (Podem, Junts, PNB i altres). El 26–27 de juliol, Demócrata i altres mitjans documenten dos moviments clau:

• D'una banda, es donava per fet que el 28 de juliol es portaria el text al Consell de Ministres, amb un contingut ja molt avançat (extensió de contractes, IVA de pisos turístics, reforma de la Llei del Sòl, etc.). Vegeu l'avanç en Demócrata.
• Però el 27 de juliol una altra peça de Demócrata informa que el Govern decideix ajornar l'aprovació a setembre “per falta de consens”, després de constatar que “la pressa en el calendari pot ser un obstacle per a l'acord”.

En paral·lel, veus com la diputada d'Esquerra Republicana Etna Estrems van criticar públicament el “ajornament fins a setembre del reial decret de mesures en matèria d’habitatge”, reclamant més ambició i urgència davant l'emergència habitacional (enllaç).

Situació al setembre de 2026

Ja al setembre, la ministra d'Habitatge i Agenda Urbana, Isabel Rodríguez, ha descrit de forma força clara l'estat del text:

• El 2 de setembre, Demócrata recull que la ministra “aspira” que el Consell de Ministres doni llum verda “com més aviat millor” al nou reial decret d'habitatge, però admet que encara no té els suports imprescindibles al Congrés per garantir la seva convalidació (enllaç).
• Subratlla que el text està llest i preparat i que tots els grups podrien “veure's identificats” en diferents parts del seu contingut, però que l'inici del nou període de sessions es vol aprofitar per seguir negociant els suports.
• Ja a finals de juliol, en el balanç del curs polític, Rodríguez parlava de treballar amb els grups per poder portar el reial decret‑llei al Consell de Ministres i convalidar-lo a l'inici del curs polític (nota oficial).

Diferència amb altres reials decrets d'habitatge ja aprovats

Paral·lelament sí que s'han aprovat altres normes en matèria d'habitatge, de naturalesa diferent al paquet estructural de lloguers. Per exemple, el Reial Decret 726/2026, de 9 de setembre, regula la concessió directa de subvencions en matèria d'habitatge per a 2026 i està ja publicat al BOE (text). Aquest decret, però, és un instrument d'ajudes i subvencions, no el decret de mesures àmplies sobre lloguer, pisos turístics i desnonaments que es ve negociant des de juliol.

En la recerca institucional s'ha treballat a nivell nacional (Govern d'Espanya), i no apareix encara cap reial decret o reial decret‑llei que coincideixi amb aquest paquet de mesures de lloguer i regulació anunciat al juliol com aprovat o en tramitació parlamentària. Tot apunta que el text continua sent un esborrany governamental subjecte a negociació política.

Conclusió

En síntesi, el “reial decret d'habitatge” promès pel Govern al juliol de 2026 no ha passat encara del pla polític i tècnic al jurídic‑formal: el Consell de Ministres no l'ha aprovat, el Congrés no l'ha convalidat ni en el seu cas tramitat com a projecte de llei, i el BOE no l'ha publicat. A dia d'avui la seva “tramitació” consisteix en una fase de pre‑aprovació, amb un text preparat i negociacions obertes amb els diferents grups per intentar assegurar una majoria suficient a l'inici del període de sessions de tardor.

La gestió dels desnonaments a Madrid està condicionada per una distribució de funcions entre tres nivells: l'Estat (que regula els contractes i el procediment judicial), la Comunitat de Madrid (competent en habitatge, serveis socials i urbanisme) i l'Ajuntament de Madrid (competent en serveis socials de base, habitatge municipal i disciplina urbanística). Ni la Comunitat ni l'Ajuntament poden “aturar” per si sols un llançament acordat per un jutjat, però sí que tenen obligacions i marges d'actuació per prevenir la pèrdua d'habitatge i atendre les persones vulnerables.

1. Marc estatal que condiciona les competències

La Constitució Espanyola reconeix el dret a un habitatge digne (article 47) i estableix que l'Estat fixa les condicions bàsiques d'igualtat i la legislació civil i processal. Sobre aquesta base:

• La Llei d'Arrendaments Urbans (Llei 29/1994) regula el contracte de lloguer i les causes de resolució.
• La Llei d'Enjudiciament Civil (Llei 1/2000) regula els judicis de desnonament i el llançament.
• La Llei 12/2023, pel dret a l'habitatge, i els successius reials decrets-llei de protecció de col·lectius vulnerables (Reial Decret-llei 11/2020, 37/2020, 8/2021, 21/2021, 20/2022, entre altres) introdueixen:
  • obligacions de comunicació dels processos de desnonament als serveis socials quan hi pugui haver vulnerabilitat;
  • possibilitats de suspensió o ajornament de llançaments en determinats supòsits de vulnerabilitat;
  • la necessitat de protocols de coordinació entre òrgans judicials i administracions competents en serveis socials i habitatge.

Aquestes normes estatals fixen el “procediment judicial” i els supòsits de suspensió, mentre que Comunitat i Ajuntament assumeixen l'atenció social, les ajudes i la gestió del parc d'habitatge, dins de les seves competències.

2. Competències de la Comunitat de Madrid

La Comunitat de Madrid, d'acord amb la Constitució i el seu Estatut d'Autonomia, assumeix competències en habitatge, serveis socials i urbanisme, desenvolupades per la seva legislació autonòmica i per la normativa estatal que li atribueix funcions (per exemple, la Llei 39/2006 de dependència i els reials decrets sobre el Pla Estatal d'Habitatge, com el Reial Decret 401/2021).

• Habitatge i parc públic autonòmic:
  • planifica i gestiona el parc autonòmic d'habitatge social, inclosos programes de reallotjament estable o temporal per a famílies desnonades;
  • aprova i executa plans autonòmics d'habitatge i adapta els plans estatals d'habitatge al seu territori.
• Serveis socials i atenció a l'exclusió residencial:
  • defineix la cartera de serveis socials i presta els serveis de nivell autonòmic (dependència, rendes mínimes, prestacions econòmiques d'especial necessitat);
  • finança i regula els programes d'emergència social i habitacional que després poden executar ajuntaments i entitats.
• Ajuts al lloguer i programes d'emergència:
  • gestiona subvencions al lloguer (incloses ajudes amb càrrec a plans estatals) i línies específiques per a víctimes de desnonaments i col·lectius vulnerables;
  • pot signar convenis amb l'Estat i amb grans tenidors per a programes d'habitatge assequible.
• Urbanisme i disciplina urbanística:
  • fixa el marc general d'ordenació del territori i urbanisme i supervisa els plans municipals;
  • pot definir reserves de sòl i criteris per a habitatge protegit, que incideixen en l'oferta per a reallotjaments.
• Coordinació amb els òrgans judicials:
  • designa i organitza els serveis socials autonòmics de referència als quals els jutjats han de comunicar processos de desnonament en supòsits de vulnerabilitat;
  • participa, juntament amb el Poder Judicial i els ajuntaments, en protocols d'actuació en llançaments (identificació de casos, valoració de vulnerabilitat, propostes d'alternativa habitacional i sol·licituds de suspensió).

3. Competències de l'Ajuntament de Madrid

Sobre la base de la Llei 7/1985, Reguladora de les Bases del Règim Local, i de la normativa autonòmica, l'Ajuntament de Madrid té un paper clau de “mostrador de proximitat”:

• Serveis socials d'atenció primària:
  • els centres de serveis socials municipals solen ser la primera porta d'entrada de les famílies en risc de desnonament;
  • realitzen la valoració social inicial, dissenyen plans d'intervenció i tramiten derivacions a recursos autonòmics (rendes, dependència, etc.).
• Habitatge municipal i recursos d'emergència:
  • gestiona el parc d'habitatge municipal (empreses públiques o patronats d'habitatge, allotjaments d'emergència, hostals, etc.);
  • pot oferir allotjament temporal o solucions d'urgència a famílies que afronten un llançament imminent.
• Ajuts municipals al lloguer:
  • pot aprovar ajuts complementaris al lloguer, fons d'emergència i altres prestacions econòmiques vinculades a l'habitatge;
  • coordina aquestes ajudes amb els programes autonòmics per completar la cobertura.
• Coordinació pràctica en els llançaments:
  • participa en taules de coordinació antidesnonaments o similars amb Comunitat i Poder Judicial;
  • quan rep del jutjat o de la Comunitat un cas de vulnerabilitat, mobilitza recursos socials i habitacionals municipals i pot donar suport a la sol·licitud de suspensió davant el jutge, en els termes previstos per la legislació estatal.
• Urbanisme i disciplina urbanística:
  • aprova i gestiona el planejament urbanístic de la ciutat (pla general, llicències, inspecció);
  • la seva actuació en rehabilitació, regeneració urbana i habitatge protegit incideix en l'oferta disponible per a reallotjaments i lloguer assequible.

4. Idea clau de la distribució competencial

En síntesi, l'Estat determina el marc del contracte i del procés de desnonament, la Comunitat de Madrid dirigeix les polítiques d'habitatge i serveis socials de nivell autonòmic (incloses moltes ajudes al lloguer i reallotjaments), i l'Ajuntament de Madrid proporciona l'atenció social de proximitat, l'habitatge i ajudes municipals i la disciplina urbanística local. La gestió dels desnonaments en la pràctica descansa en la coordinació entre els tres nivells, especialment a través dels serveis socials i els programes d'habitatge públic i d'emergència.

A Espanya no existeix un dret automàtic que tota persona amb discapacitat desnonada rebi un habitatge social concret, però sí un entramat de garanties que li donen prioritat com a col·lectiu vulnerable en l'accés a solucions habitacionals i a habitatge protegit, combinant normes estatals i autonòmiques.

1. Marc estatal bàsic

• Constitució Espanyola: l'article 47 reconeix el dret a un habitatge digne i adequat i obliga els poders públics a promoure les condicions per fer-lo efectiu, especialment per a col·lectius en desavantatge.
• Llei 12/2023, de 24 de maig, pel dret a l'habitatge (BOE): reforça el caràcter de l'habitatge com a bé essencial i ordena que les polítiques d'habitatge s'orientin a col·lectius vulnerables, entre ells persones amb discapacitat i llars amb baixos ingressos, fomentant l'oferta d'habitatge social i la prevenció de desallotjaments forçosos sense alternatives.
• Text Refós de la Llei General de drets de les persones amb discapacitat, Reial Decret Legislatiu 1/2013 (BOE): garanteix la igualtat d'oportunitats, la no discriminació i l'accessibilitat universal, també en l'accés a béns i serveis com l'habitatge. Obliga a adoptar mesures d'acció positiva a favor de les persones amb discapacitat.
• Llei 15/2022, integral per a la igualtat de tracte i la no discriminació (BOE): prohibeix la discriminació per discapacitat en l'accés a serveis, inclosa l'habitatge, i permet exigir responsabilitat davant discriminacions en l'adjudicació d'habitatge públic.
• Normes d'emergència davant la vulnerabilitat residencial (Reial Decret‑llei 11/2020, Reial Decret‑llei 37/2020, després prorrogats per RDL 8/2021, 2/2022 i 20/2022: RDL 37/2020, RDL 8/2021, RDL 2/2022, RDL 20/2022): han configurat un règim en què, en procediments de desnonament d'habitatge habitual, el jutge pot:
  • Requerir un informe de serveis socials sobre la situació de vulnerabilitat (que inclou discapacitat, dependència, ingressos baixos, etc.).
  • Suspendre temporalment el llançament quan s'acredita vulnerabilitat.
  • Articular, via comunitats autònomes i ajuntaments, solucions com lloguer social o reallotjament temporal.
• Plans estatals d'habitatge (RD 106/2018, Pla 2018‑2021, i RD 42/2022, Pla 2022‑2025: RD 106/2018, RD 42/2022): regulen ajudes al lloguer, programes d'habitatge social i rehabilitació on les persones amb discapacitat i les llars desnonades poden ser beneficiaris prioritaris.
• Subvencions per a accessibilitat: RD 1100/2021 i RD 119/2023 financen projectes d'accessibilitat universal a l'habitatge de persones grans, amb discapacitat o dependència (RD 1100/2021), rellevants si l'habitatge social ha d'adaptar-se.

2. Paper de les comunitats autònomes

La competència ordinària en habitatge i serveis socials és autonòmica. Cada comunitat autònoma té la seva pròpia llei d'habitatge i normativa de parcs públics i registres de demandants. De manera general:

• Les persones amb discapacitat consten com a col·lectiu de protecció especial o de prioritat en els barems d'accés a habitatge social.
• També es prioritza a qui es troba en situació de vulnerabilitat residencial després d'un desnonament del seu habitatge habitual.

Els requisits concrets per accedir a habitatge social després d'un desnonament varien segons la comunitat, però solen incloure:

• Ingressos màxims: estar per sota d'un límit (habitualment un múltiple de l'IPREM), ajustat a la mida de la unitat de convivència i al grau de discapacitat.
• Empadronament i residència: un temps mínim d'empadronament al municipi o comunitat autònoma.
• Discapacitat acreditada: certificat oficial de discapacitat (normalment ≥33 %) o situació de dependència reconeguda.
• Situació de vulnerabilitat residencial: resolució de desnonament, llançament o pèrdua d'habitatge habitual, acreditada amb documents judicials i informe de serveis socials.
• No disposar d'un altre habitatge adequat en propietat o usufructe.
• Estar inscrit en el registre autonòmic o municipal de demandants d'habitatge protegit i actualitzar la sol·licitud després del desnonament.

3. Dret subjectiu vs. discrecionalitat

En el pla estatal, l'article 47 CE i la Llei 12/2023 configuren el dret a l'habitatge com un principi rector: orienta l'actuació dels poders públics, però no garanteix a cada persona un habitatge concret exigible sempre davant els tribunals.

Diverses lleis autonòmiques han proclamat formes de “dret subjectiu” a l'habitatge o a l'atenció en cas d'exclusió residencial, però la seva efectivitat real depèn del desenvolupament reglamentari i, sobretot, de la disponibilitat de parc públic. En la pràctica:

• Existeix un dret a ser valorat com a vulnerable, a la no discriminació per discapacitat i a que s'apliquin els criteris de prioritat establerts.
• L'adjudicació concreta d'un habitatge social o d'un reallotjament d'emergència està condicionada pels recursos disponibles i deixa un marge d'apreciació a l'administració.

4. Coordinació després del desnonament

Els canvis legislatius recents han reforçat la coordinació entre jutjats, serveis socials i administracions d'habitatge:

• En procediments sobre habitatge habitual, els tribunals han de donar opció que serveis socials emetin informe de vulnerabilitat abans del llançament, incloent discapacitat, dependència, menors, etc.
• Amb aquest informe, el jutge pot suspendre temporalment el llançament mentre els serveis socials i l'administració d'habitatge busquen una solució habitacional adequada (lloguer social, allotjament temporal, etc.).
• La Llei 12/2023 obliga a reforçar la comunicació de procediments d'habitatge habitual quan el demandant sigui gran tenidor, per facilitar la intervenció de serveis socials.

En resum, després d'un desnonament una persona amb discapacitat té dret que la seva situació de vulnerabilitat es reconegui i prioritzi en l'accés a habitatge social o alternatives habitacionals, encara que l'obtenció efectiva d'un habitatge concret depèn de la normativa autonòmica i de la disponibilitat real d'habitatges.