El president de Vox, Santiago Abascal, ha comunicat aquest dijous que els serveis jurídics del partit estaven valorant emprendre accions legals contra l’Executiu per "comprar la legislatura" a Junts i, pocs minuts després, la formació ha registrat una denúncia davant la Fiscalia del Tribunal Suprem. En aquesta reclama que s’indagui si van existir "contraprestacions" que impliquessin "algun avantatge personal o patrimonial per a algun dels qui hi van intervenir".
La reacció de Vox arriba després de l’entrevista concedida pel líder de Junts, Carles Puigdemont, a 'El Mundo', en què afirma que "va aprofitar l’ambició desmesurada de Sánchez per derrotar Espanya" i relata que el PSOE "va acceptar força fàcilment" l’amnistia per als encausats pel 'procés'. "Pensava que la lluitarien una mica més, però per a mi va ser una sorpresa que no", sosté en aquesta conversa.
Des de Benavente (Zamora), en declaracions a la premsa, Abascal ha qualificat de "greu" el contingut de l’entrevista i ha subratllat "la facilitat" amb què, segons ell, Sánchez hauria tancat acords amb l’expresident català. Tanmateix, ha puntualitzat que "res" li ha sorprès realment i que les manifestacions de Puigdemont "confirmen les sospites i denúncies" que Vox venia mantenint.
"Sánchez ha venut Espanya, ha pagat el seu poder amb els diners, la dignitat i el futur dels espanyols que ho estan passant malament", ha retret el dirigent de Vox, i ha recordat també que el cap de l’Executiu, "després d’haver dit que la governabilitat d’Espanya no descansaria en el suport de partits separatistes, que la Llei d’Amnistia era inconstitucional", hauria acabat pactant amb Junts.
En aquest context, Abascal ha avançat que l’equip jurídic de Vox, dirigit per Jorge Buxadé i Marta Castro, ja analitza en detall l’entrevista per determinar si, en tancar-se aquests acords, es van poder cometre delictes. L’objectiu, ha explicat, és que "el pròfug de la Justícia", en referència a Puigdemont, hagi d’explicar davant un jutge el mateix que ha explicat a 'El Mundo', de manera que els ciutadans coneguin "absolutament clar fins on ha arribat la traïció d’aquest Govern".
Vuit possibles delictes en la denúncia
Tal com es desprèn de l’escrit presentat, al qual ha tingut accés Europa Press, Vox reclama a la Fiscalia que investigui si els fets relatats per l’expresident català podrien encaixar en presumptes delictes de suborn, tràfic d’influències, malversació, prevaricació, coaccions, obstrucció a la Justícia, organització criminal i traïció.
En la denúncia es sosté que "s’ha d’investigar si l’oferiment de 'solucions personals' per part d’un càrrec públic a una persona que llavors era reclamada per la justícia (fet cinquè), o alguna de les contraprestacions descrites, anava aparellada amb algun avantatge personal o patrimonial per a algun dels intervinents".
Vox recorda igualment que el Tribunal Suprem va inadmetre en el seu moment la querella que la formació va presentar contra Sánchez i Puigdemont pels pactes d’investidura de 2023. No obstant això, insisteix que "els fets ara denunciats són posteriors i diferents", i se centren en "continguts no publicats de l’acord" d’investidura, com "la participació dels beneficiaris en l’elaboració tècnica de la llei" d’amnistia o "l’oferta personal d’indult per part d’un càrrec no identificat".
El partit d’Abascal sol·licita que es prengui declaració a Puigdemont perquè, entre altres extrems, "aprofundisca en la informació oferida i indiqui les peticions concretes formulades i acceptades", detalle "l’abast de la participació de Junts en l’elaboració de la llei d’Amnistia" i precise la "identitat del càrrec que va oferir l’indult" a l’expresident català, així com "les dates de les seues tres visites".
A més, Vox demana que compareguin com a testimonis el president del Govern, Pedro Sánchez, l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero, l’exministre de Transports José Luis Ábalos i l’exsecretari d’Organització del PSOE Santos Cerdán.
Crítiques de Vox a la 'llei de néts'
Paral·lelament, Abascal ha avançat que els serveis jurídics de Vox estan examinant l’auto difós pel Tribunal Suprem en la jornada anterior, en el qual l’Alt Tribunal conclou que l’Administració General de l’Estat no va actuar amb la diligència deguda per excloure del cens els fills dels nacionalitzats en virtut de l’anomenada 'llei de néts'.
En l’esmentat auto, el Suprem desestima el recurs presentat per Vox contra la decisió dels magistrats de no suspendre el dret de vot dels fills dels nacionalitzats per la 'llei de néts' davant la proximitat de les eleccions generals del 29 de novembre.
Durant la seva intervenció, Abascal ha insistit en les seves acusacions a l’Executiu per, segons ell, haver teixit un frau electoral aprofitant la «llei de néts». Al seu entendre, el Govern pretén «substituir els espanyols que no li agraden i se senten traïts per Sánchez» mitjançant les nacionalitzacions derivades d’aquesta instrucció i a través de la regularització de milers de migrants.