El Ple extraordinari del Congrés que se celebrarà aquest dimarts, 14 de juliol, abordarà el primer debat i la votació de la senda de dèficit i dels objectius d'estabilitat pressupostària dissenyats per als Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) de 2027.
Aquests paràmetres de dèficit per al conjunt de les administracions i les metes d'estabilitat constitueixen el tràmit previ imprescindible perquè el Govern pugui registrar a la Cambra Baixa el projecte de Pressupostos, cosa que l'Executiu situa per després de l'estiu.
No obstant això, la convalidació d'aquesta senda està en entredit, donada la ferma oposició de PP, Vox i Junts, que sumen majoria absoluta al Congrés i han manifestat en repetides ocasions durant aquesta legislatura el seu rebuig als objectius plantejats.
En cas que la senda quedi tombada aquest dimarts, el Reglament preveu una segona votació en un altre Ple extraordinari, programat per al 23 de juliol. Si també fos rebutjada en aquesta sessió, el Govern manté la seva intenció de continuar amb la tramitació dels comptes públics, però recolzant-se en una senda de dèficit alternativa que s'ajusti als marges fiscals fixats per la Unió Europea, una via que compta amb l'aval de l'Advocacia de l'Estat.
Davant aquest escenari de bloqueig, el ministre d'Hisenda, Arcadi España, ha apel·lat a la "reflexió" dels grups parlamentaris perquè aparquin "els interessos partidistes i mirin cap al bé comú". "Que mirin cap als Pressupostos que presentarem i que seran els Pressupostos que necessita el nostre país", va insistir durant la presentació de la senda de dèficit al Consell de Ministres.
Senda d'estabilitat 2027-2029
La proposta de l'Executiu situa el dèficit del conjunt de les administracions públiques a l'1,8% del PIB el 2027, a l'1,6% el 2028 i a l'1,5% el 2029. L'Administració Central absorbirà la major part d'aquest desequilibri, amb objectius de l'1,5%, 1,4% i 1,3% per al període 2027-2029.
Per a les comunitats autònomes es fixa un dèficit del 0,1%, que es tradueix en un marge fiscal d'uns 5.849 milions d'euros, rebutjat de forma unànime pels governs autonòmics del PP. Hisenda va arribar a plantejar que aquest percentatge pogués modular-se segons la situació de cada territori, cosa que també va ser criticada pels 'populars'.
En el subsector de les entitats locals, el Ministeri d'Hisenda estableix que els ajuntaments hauran d'assolir l'equilibri pressupostari en els tres exercicis contemplats. Per la seva banda, la Seguretat Social tindrà un objectiu de dèficit del 0,2% del PIB el 2027 i del 0,1% tant el 2028 com el 2029.
Senda descendent de deute i regla de despesa
Respecte al deute públic, les previsions del Govern apunten a una trajectòria descendent en els propers anys, des del 97,6% del PIB el 2027 al 96,4% el 2028 i al 95,3% el 2029.
L'Administració Central i la Seguretat Social hauran de reduir el seu endeutament fins al 77,6% el 2027. Per al 2028, aquest nivell haurà de situar-se en el 77% del PIB i, el 2029, en el 76,6%.
En el cas de les comunitats autònomes, l'objectiu de deute es fixa en el 18,9% el 2027, en línia amb el 19,7% marcat per al 2026. La ràtio haurà de baixar al 18,3% el 2028 i al 17,7% el 2029. Per a les entitats locals, la meta de deute serà de l'1,1% el 2027 i 2028, i de l'1% el 2029.
A més, el Ministeri d'Hisenda ha comunicat que la regla de despesa se situa en el 4% el 2027, en el 3,8% el 2028 i en el 3,6% el 2029. Quant al límit de despesa no financera, o 'sostre de despesa', es fixa en la xifra "rècord" de 226.032 milions d'euros, cosa que implica un augment del 6,6% respecte a la despesa nacional prevista per al 2026.