El Tribunal Suprem ha estimat de forma parcial un recurs contenciós-administratiu presentat per Sacyr contra el càlcul realitzat pel Govern de les compensacions que ha d'abonar l'Estat pel rescat de dues de les nou autopistes impulsades durant l'Executiu de José María Aznar, en ple 'boom' econòmic, que van acabar trencant amb la crisi financera i van ser rescatades sota el mandat de Mariano Rajoy.
En una sentència de 2 de juny, a la qual ha tingut accés Europa Press, l'Alt Tribunal torna a recolzar-se en la mateixa línia jurisprudencial ja aplicada en nombrosos fallos anteriors sobre aquest assumpte i prem el actual Govern a revisar de nou les indemnitzacions per a abonar com més aviat millor a les concessionàries l'import corresponent a les inversions realitzades, ara integrades en el patrimoni de l'Estat.
El fallo deixa sense efecte la resolució complementària aprovada pel Consell de Ministres el 27 de desembre de 2023 per a liquidar la Responsabilitat Patrimonial de l'Administració (RPA) després de la fallida i posterior rescat de les autopistes de peatge radials R-3 i R-5 de Madrid, a més d'un tram de la M-50, que fixava una compensació de 570 milions d'euros a la concessionària.
Aquesta resolució suposava ja un segon càlcul per part del Govern, que incrementava en 451 milions d'euros la quantia inicialment determinada, després d'aplicar diverses sentències prèvies del Suprem que havien anul·lat la primera fórmula emprada per considerar-la contrària a dret.
El Suprem retreu a l'Executiu que el procediment per concretar aquesta responsabilitat ha acumulat una dilació "més que prudent", superant ja la dècada per a tancar el contracte, per la qual cosa li insta a dictar la liquidació definitiva "sense necessitat de més demora".
Paper de Sacyr i situació de la concessió
Cal recordar que Sacyr ja no explota la infraestructura, que actualment gestiona la societat pública SEITT, i que el deute financer generat per la fallida va ser assumit per fons de titulització, també personats en el procediment, de manera que la RPA no es destina de forma directa a la companyia constructora.
Tot i així, el Suprem confirma que les constructores conserven un interès legítim suficient per a recórrer el càlcul, atès que l'objectiu del procés no és reclamar el deute originari, sinó fixar de manera correcta i conforme a la llei la quantia d'aquesta responsabilitat patrimonial.
La R-3 i la R-5 integren una única concessió adjudicada el 1999 a un consorci format per ACS, OHLA, Sacyr i FCC per un termini de 50 anys. Les vies van entrar en servei el 2004, però el 2012 la concessionària es va declarar en concurs de creditors i fons com TDA, Bothar i Kommunalkredit van adquirir el deute amb l'expectativa de percebre les futures indemnitzacions de l'Estat.
Fins ara, el rescat del conjunt de les nou autopistes ha implicat desemborsaments per part de l'Estat per un total de 1.684 milions d'euros, si bé es tracta d'una xifra encara provisional, ja que la majoria de les concessions continuen en la fase de segona resolució.
En detall, per la R-4 s'han abonat 134 milions d'euros; per la A-36, 319 milions; per la A-41, 41 milions; per la AP-7 Cartagena-Vera, 278 milions; per la AP-7 Alacant, 307 milions; i per la M-12, 46 milions, mentre que en el cas de la R-2 el cost provisional es manté en zero euros.