Daniel Vila ha reclamat més regulació i planificació pública per afrontar el problema de l'accés a l'habitatge a Espanya. Durant una intervenció a laSexta Xplica, l'economista va sostenir que la crisi immobiliària va demostrar que el mercat i la finançació hipotecària també poden provocar greus desequilibris quan funcionen sense suficients controls.
Vila va resumir el seu argument amb una referència a la crisi del totxo: “El mercat i la hipoteca ens van col·locar la crisi”. A partir d'aquesta idea, va defensar que l'Estat ha d'intervenir mitjançant regulació i planificació. El seu plantejament no passa per eliminar el mercat privat, sinó per evitar que sigui l'únic mecanisme per organitzar l'accés a l'habitatge.
L'economista considera que el debat sol plantejar-se com una elecció entre llibertat de mercat o control públic, quan, al seu parer, totes les administracions intervenen d'una o altra manera.
La pròrroga dels lloguers
Vila també es va referir al decret que prepara el Govern per recuperar mesures relacionades amb la pròrroga de determinats contractes de lloguer. L'economista va defensar que aquest tipus d'iniciatives pot oferir un marge de protecció a les famílies vulnerables, encara que va reconèixer que no resolen per si soles els problemes estructurals del mercat.
Segons la seva anàlisi, les pròrrogues aprovades en anteriors ocasions no van provocar l'impacte econòmic que auguraven els seus detractors i van permetre que milers de llars afrontessin situacions de risc sense perdre temporalment el seu habitatge.
Protegir les famílies vulnerables
Durant la seva intervenció, Vila va situar la prevenció dels desnonaments entre les prioritats de les polítiques públiques.
Al seu parer, les administracions han d'evitar que les famílies en situació de vulnerabilitat perdin el seu habitatge sense disposar d'una alternativa habitacional.
Va defensar combinar mesures de protecció immediata amb una planificació a llarg termini que permeti augmentar el parc d'habitatge assequible i reduir la pressió sobre el mercat del lloguer.
L'exemple del Pla Vive de Madrid
L'economista va posar com a exemple la Comunitat de Madrid per defensar que la intervenció pública en matèria d'habitatge no és exclusiva de governs d'esquerres.
Citant programes com el Pla Viu i el Pla Reside, va assenyalar que fins i tot les administracions que aposten pel mercat decideixen on, com i sota quines condicions es construeixen habitatges protegits o de lloguer assequible mitjançant col·laboració publicoprivada. Per a Vila, aquests projectes evidencien que la planificació pública forma part de qualsevol política d'habitatge.
Regulació i augment de l'oferta
L'economista considera que el debat sobre l'habitatge ha de combinar diferents eines, com l'augment de la construcció, l'ampliació del parc públic, la regulació del lloguer, la limitació dels usos turístics o la millora de l'accés al finançament.
En la seva opinió, la planificació pública ha de ser present en qualsevol estratègia per facilitar l'accés a l'habitatge. Encara que no va plantejar un model únic, va insistir que l'Estat ha d'assumir un paper actiu tant en la protecció de les llars com en la creació d'una oferta d'habitatge assequible.