El Butlletí Oficial de l'Estat ha difós aquest dilluns la resolució de la Secretaria d'Estat de Memòria Democràtica per la qual es reconeix com a Lloc de Memòria Democràtica l'antic camp de concentració de La Magdalena, situat a la península del mateix nom, a Santander.
La declaració afecta a l'immoble on s'instal·là el camp, les antigues Cavallerisses del Palau de La Magdalena, que actualment funcionen com a residència d'estudiants.
La resolució es comunicarà a les persones i entitats directament afectades i l'immoble quedarà inscrit en l'Inventari de Llocs de Memòria Democràtica.
La condició de Lloc de Memòria Democràtica surt efecte des d'aquest dilluns 26, data de publicació al BOE. Contra la resolució --a la qual s'oposà l'Ajuntament de Santander--, que esgotava la via administrativa, es pot presentar recurs de reposició davant el mateix òrgan en el termini d'un mes des de la seva publicació, o bé acudir directament a la via contenciosa-administrativa davant la Sala de lo Contenciós-Administratiu de l'Audiència Nacional.
En matèria de protecció, el text especifica que no s'estableixen mesures singulars diferents de les garanties generals per assegurar la conservació del lloc.
Igualment, amb un objectiu commemoratiu, d'homenatge, pedagògic i reparador, l'Administració General de l'Estat promourà l'elaboració de materials audiovisuals i digitals explicatius i fomentarà la col·locació de plaques, panells o distintius memorials interpretatius, així com la senyalització d'un punt de reconeixement de les víctimes, amb les dades necessàries per facilitar el coneixement públic del que ha succeït.
El Portal web de la Secretaria d'Estat de Memòria Democràtica recollirà la seva geolocalització i una fitxa amb fotografies i audiovisuals.
A més, la Secretaria d'Estat de Memòria Democràtica posarà en marxa mecanismes institucionals per incorporar aquest lloc de memòria a circuits internacionals vinculats a processos de construcció de memòria democràtica similars.
El camp de concentració de La Magdalena
La resolució de la Secretaria d'Estat de Memòria Democràtica recorda que el règim franquista va mantenir operatiu l'antic camp de concentració de La Magdalena des de finals d'agost de 1937 fins al novembre de 1939. Al terme de la Guerra Civil existien a Espanya 188 camps de reclusió, i un dels més rellevants va ser el de La Magdalena.
Després del col·lapse del Front Nord, aïllat de la resta de la zona republicana i sense sortida cap a França, el mar es va convertir en l'única via d'escapament. Milers de combatents republicans derrotats van quedar atrapats a Cantàbria i la magnitud de les rendicions -uns 50.000 soldats només a la província- va superar la capacitat de les forces franquistes.
Davant d'aquesta situació, les autoritats franquistes van habilitar espais d'internament als principals recintes disponibles de la capital, entre ells la Península de La Magdalena.
El camp es va organitzar a les cavallerisses del Palau de La Magdalena. Encara que la seva capacitat màxima era de 600 presos, va arribar a concentrar més de 1.600.
Les condicions de vida eren extremadament dures: els interns patien fam, fred, amuntegament i malalties com el tifus, la sarna o la tuberculosi. La mortalitat va ser elevada, i els testimonis assenyalen que molts cadàvers eren abandonats a la vora del mar perquè les corrents els arrossegaven; altres, possiblement, van ser executats dins del propi recinte.
El camp de La Magdalena va desempeñar un paper estratègic: després de la caiguda d'Euskadi, es va convertir en el principal centre d'internament per a sospitosos polítics i militars republicans, sovint sense judici ni garanties. Els presos podien romandre retinguts durant mesos abans de ser interrogats, i molts morien abans d'arribar a aquest moment.
Va ser, a més, un dels primers camps de concentració creats pel franquisme i el més fotografiat, ja que va servir de model per a la implantació d'altres recintes similars arreu del país. Des dels seus inicis, el règim el va utilitzar com a instrument de propaganda.