El Ple del Congrés ha acordat aquest dimecres, sense cap vot en contra, el suplicatori sol·licitat respecte al diputat de Sumar Félix Alonso Cantorné, de manera que el Tribunal Suprem podrà investigar-lo per un presumpte delicte de prevaricació administrativa relacionat amb l'adjudicació de contractes durant la seva etapa com a alcalde.
Segons detalla el Alt Tribunal, aprecia "indicis que durant el període" en què l'ara parlamentari va exercir com a primer edil d'Altafulla (Tarragona), "i amb la seva participació", es van dur a terme adjudicacions públiques mitjançant contractes menors, un mecanisme que, d'acord amb l'auto, s'hauria utilitzat per "realitzar contractes sense subjectar-se a la legislació específica en la matèria de contractació pública".
Félix Alonso va comparèixer de forma voluntària davant el Suprem el passat 15 de juny, on va defensar "la legitimitat de les contractacions" i va negar haver incorregut en irregularitats. Un mes després, el 14 de juliol, el tribunal va remetre el suplicatori al Congrés perquè es procedís a suspendre la seva immunitat parlamentària.
Tràmit a la Cambra Baixa i votació a porta tancada
La Taula del Congrés va donar curs a la petició i la va traslladar a la Comissió de l'Estatut del Diputat, òrgan encarregat d'efectuar un primer examen. Amb l'inici del període ordinari de sessions, la comissió va obrir un termini perquè Alonso presentés les seves al·legacions, però el diputat va optar per no exercir aquest dret i va renunciar a formular-les.
La comissió, presidida pel dirigent del PP Manuel Cobo, va acordar la passada setmana proposar la suspensió de la immunitat d'Alonso Cantorné i va elevar el seu informe al Ple, que aquest dimecres ha confirmat per unanimitat la concessió del suplicatori. Tal com fixa el Reglament de la Cambra, la votació s'ha desenvolupat a porta tancada, sense publicitat.
A partir d'ara, la presidenta del Congrés, Francina Armengol, disposa d'un màxim de vuit dies per comunicar formalment la resolució a l'autoritat judicial competent, recordant-li l'obligació de remetre a la Cambra els autos i sentències que es dictin i que afectin personalment al diputat investigat.
Suport polític del seu grup i matisos sobre el cas
En Comuns ha reiterat la seva confiança en la integritat d'Alonso Cantorné i en que aconseguirà acreditar que sempre va actuar "al servei de l'interès general". Fonts de la coalició subratllen que el diputat ha col·laborat amb la Justícia "des del primer moment", acudint a declarar de forma voluntària davant el Suprem el passat mes de juny. Insisteixen així mateix que el procediment que l'afecta no s'emmarca en un cas de corrupció, sinó en una controvèrsia de caràcter estrictament administratiu.
Segon suplicatori de la legislatura i antecedents
El d'Alonso Cantorné es converteix en el segon suplicatori tramitat en la present legislatura. L'anterior es va aprovar al gener de 2025 i va afectar a l'exministre i exsecretari d'Organització del PSOE José Luis Ábalos, a qui el Tribunal Suprem pretenia investigar per suposades irregularitats en l'adquisició de material sanitari durant la pandèmia. Finalment, el Alt Tribunal li va imposar una condemna de 24 anys de presó per la seva participació en el denominat "caso mascarillas".
Fins a la data, el Congrés ha autoritzat 34 suplicatoris i ha rebutjat 14, dos d'ells relatius al mateix parlamentari. L'última negativa de la Cambra es remunta a 1988 i es referia a un conflicte sobre el dret a l'honor en què estaven implicats l'exministre socialista José Barrionuevo i el germà d'un etarra (l'ara penedit Soares Gamboa), a raó de la inclusió de les seves fotografies en cartells del Ministeri de l'Interior.
En la legislatura anterior, el Congrés va donar via lliure al Suprem per investigar l'exdiputat del PP Alberto Casero per presumptes delictes de prevaricació i malversació vinculats a contractes signats quan era alcalde de Trujillo (Cáceres); a l'expresidenta de Junts Laura Borrás, posteriorment condemnada per fraccionar contractes en favor d'un amic durant la seva etapa al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC); i a Alberto Rodríguez, que aleshores ocupava un escó per Podemos.
El Suprem va condemnar a Rodríguez per haver donat una puntada de peu a un agent de policia en una manifestació prèvia a la seva etapa com a diputat. Se li va imposar una multa i la inhabilitació per concórrer a eleccions, la qual cosa va suposar la pèrdua del seu escó. Anys després, el Tribunal Constitucional va anul·lar la condemna, tot i que el parlamentari ja no va poder recuperar el seu acta.
En legislatures anteriors, la Cambra va autoritzar el judici de tres diputats del PP —Vicente Ferrer, Arsenio Pacheco i Nacho Uriarte— per haver donat positiu en controls d'alcoholèmia al volant, i també va permetre investigar al 'popular' Jesús Merino en el marc del "cas Gürtel". En canvi, el suplicatori de l'exconseller socialista José Antonio Viera, investigat pels ERE, va quedar sense completar al produir-se la seva dimissió.
Entre els suplicatoris concedits figuren així mateix els de l'exministre socialista José Barrionuevo pel "cas GAL" i els dels diputats de Herri Batasuna Jon Idígoras, Francisco Letamendía i Antxón Ibarguren, a raó dels incidents registrats el 1981 a la Casa de Juntes de Guernica, on diversos membres d'aquesta coalició van protagonitzar protestes durant un acte presidit pels Reis.