El Ministeri de Treball i Economia Social ha posat en marxa els tràmits administratius per anul·lar la Medalla al Mérit en el Treball concedida a set personalitats vinculades a la dictadura franquista i a l’Organització Sindical del Moviment, el sindicat vertical i únic autoritzat durant el règim, en aplicació de la Llei de Memòria Democràtica.
Així es recull en una resolució de la Subsecretaria difosa aquest divendres al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), on es detalla que la vicepresidenta segona del Govern i ministra de Treball, Yolanda Díaz, va signar el passat 5 de novembre l’inici dels vuit expedients per a la retirada d’aquestes distincions.
La mateixa Yolanda Díaz ha publicat un missatge al seu compte de Bluesky en què subratlla que "la memòria democràtica també es construeix amb fets" i que, per aquest motiu, no es poden "mantenir honors públics a qui van contribuir a la repressió franquista". En la mateixa línia, insisteix que s’han obert vuit procediments per suprimir medalles atorgades a figures i entitats del franquisme. "La democràcia es construeix cada dia", ha afegit.
Els expedients afecten Pedro Barrié de la Maza, Esteban de Bilbao y Eguía, Juan Antonio Suanzes y Fernández, Pilar Primo de Rivera, Francisco Bastarreche y Díez de Bulnes, José Fariña Ferreño i José María González-Llanos i Caruncho, a més de l’Organització Sindical del Moviment.
Les condecoracions qüestionades
El procediment preveu deixar sense efecte la Medalla al Mérit en el Treball atorgada a vuit persones ja mortes que van ocupar càrrecs de rellevància en l’estructura del franquisme, motiu pel qual Treball sosté que van incórrer en "conductes i circumstàncies antidemocràtiques".
Entre elles hi figura Pedro Barrié de la Maza, procurador a les Corts franquistes entre 1946 i 1971 i distingit amb la medalla el 1949. D’acord amb el departament que dirigeix Yolanda Díaz, Barrié de la Maza va mantenir una col·laboració activa amb les autoritats sorgides després del cop d’Estat de 1936 i amb el règim posterior, mitjançant aportacions econòmiques i materials al bàndol sublevat durant la Guerra Civil i la depuració de treballadors considerats propers a la República des del seu lloc al capdavant del Banc Pastor.
Un altre dels expedients es dirigeix contra la concessió a Pilar Primo de Rivera, que va rebre la Medalla d’Or al Mèrit en el Treball el 1965, va ser procuradora a les Corts en els primers anys del règim i va exercir com a delegada nacional de la Secció Femenina entre 1937 i 1977.
Segons Treball, des d’aquesta responsabilitat va impulsar un model d’adoctrinament i subordinació de les dones a través, entre altres mecanismes, del Servei Social de la Dona, obligatori i no remunerat, que condicionava el seu accés a l’ocupació, la formació i determinats drets.
La relació de guardonats inclou també Esteban Bilbao i Eguía, que va ocupar les carteres de ministre de Justícia, president de les Corts Espanyoles i president del Consell del Regne; a Juan Antonio Suanzes, ministre d’Indústria i Comerç i president de l’Institut Nacional d’Indústria, guardonat amb la medalla el 1956; i a Francisco Bastarreche i Díez de Bulnes, distingit el 1950, que va participar en l’alçament militar de 1936 i va assumir càrrecs militars i polítics durant la Guerra Civil i la posterior dictadura.
Completen la llista José Fariña Ferreño, guardonat el 1961 i promotor i responsable de la Delegació d’Informació de Residents de Madrid (DIDREM), un organisme la informació del qual sobre residents a la zona republicana va ser utilitzada amb finalitats repressives; i José María González-Llanos i Caruncho, distingit el 1945 amb la Medalla de Plata, que va donar suport al bàndol sublevat com a oficial del creuer Canarias, el principal vaixell de guerra de Franco, i va ser directiu de la Factoria Naval de Ferrol.
Juntament amb ells hi figura una entitat, l’Organización Sindical del Movimiento, que va obtenir la Medalla d’Or el 1949. Treball la descriu com una peça clau del dispositiu repressiu del franquisme, un sindicat vertical únic sotmès a Falange que va contribuir a eliminar la llibertat sindical, limitar la negociació col·lectiva i reprimir el dret de vaga.
Marc legal i antecedents
L’article 42 de la Llei de Memòria Democràtica preveu la revisió de les condecoracions atorgades abans de la seva entrada en vigor quan es demostri que la persona beneficiària, per integrar l’aparell repressor de la dictadura, va dur a terme actes o va mantenir conductes incompatibles amb els valors democràtics i els drets humans.
Treball ja va recórrer a aquest precepte el 2023 per retirar les medalles concedides a Francisco Franco i a altres vuit alts càrrecs del règim. Així mateix, va anul·lar la distinció a l’expresident de la CEOE Gerardo Díaz Ferrán i a l’expresident de Novacaixagalicia Julio Fernández Gayoso, tot i que en aquests últims casos la causa van ser condemnes penals fermes posteriors.
El Ministeri dona publicitat a l’inici dels nous expedients al BOE a causa de «l’antiguitat dels reconeixements» i de «la impossibilitat de localitzar la totalitat de les persones físiques o jurídiques» que poguessin ostentar un interès legítim o que haguessin promogut en el seu dia la concessió de la medalla.
Qui consideri que té aquest interès podrà fer-lo valer, amb la justificació deguda, en un termini de 10 dies hàbils a comptar des del primer dia hàbil posterior a la publicació, adreçant-se a la Subsecretaria de Treball. Una vegada notificat l’acord d’inici a la persona interessada, s’obrirà un nou termini de 10 dies hàbils per presentar al·legacions, d’acord amb el reglament regulador de la Medalla al Mèrit en el Treball.