El Tribunal de Comptes ha detectat diverses irregularitats en la contractació d'Institucions Penitenciàries, especialment en l'ús dels contractes menors. Segons les seves conclusions, en el 27,4% dels expedients s'hauria realitzat un "ús inadequat" d'aquesta modalitat en recórrer a ella per cobrir "necessitats recurrents o previsibles". A més, en prop del 90% dels casos no figura constància documental de les invitacions a les empreses per presentar les seves propostes i en cap es recullen els motius del seu rebuig.
El document, al qual ha tingut accés Europa Press, revisa 168 contractes per un valor global de 124 milions d'euros, tramitat amb càrrec a dit programa pressupostari del Ministeri de l'Interior a través de la Secretaria General d'Institucions Penitenciàries i els seus entitats dependents. D'aquest total, 95 expedients corresponen a contractes menors per un import conjunt de tres milions d'euros.
Deficiències en la fixació i justificació de preus
En els contractes de quantia superior, el Tribunal aprecia deficiències en l'elaboració dels estudis previs i en la justificació del preu, "per falta de desglose dels costos directes i indirectes i absència de menció dels convenis col·lectius d'aplicació".
Igualment, l'òrgan fiscalitzador crida l'atenció sobre l'"ús de sistemes de valoració de criteris mitjançant judici de valor, emprant llindars mínims, sense que la valoració la duguin a terme organismes especialitzats o un comitè d'experts", juntament amb "deficiències en el control de l'execució".
En la major part dels expedients s'han identificat problemes tant en la formulació de les condicions especials d'execució —limitades en molts casos a reproduir obligacions legals genèriques— com en la supervisió per part dels òrgans de contractació del seu compliment efectiu, cosa que, adverteix el Tribunal, redueix de manera notable la seva utilitat.
En relació amb la contractació menor, "es posa de manifest que la raó de la seva utilització es basava en molts casos simplement en la seva quantia".
Pressupostos sense justificar i ofertes al límit del contracte menor
L'anàlisi revela que, en cap dels contractes de serveis i subministraments examinats, consta com es va calcular el pressupost de licitació. A més, en el 35,8% dels contractes menors revisats, el valor estimat es va situar molt a prop del topall legal permès (15.000 euros per a serveis i subministraments i 40.000 euros en el cas d'obres).
El Tribunal també destaca que, en el 25,3% dels contractes, els informes que acrediten la necessitat de la despesa es van redactar després d'haver rebut les ofertes de les empreses. Igualment, en el 27,4% dels casos es va recórrer de forma improcedent a la contractació menor per cobrir necessitats de caràcter recurrent i/o previsibles.
Pel que fa a la promoció de la concurrència, només en l'11,6% dels contractes menors analitzats figuren les invitacions cursades a les empreses per presentar les seves ofertes i, en cap, les raons del seu rebuig. A més, en el 23,2% dels expedients es detecta la presència d'ofertes el valor de les quals superava els límits del contracte menor, la qual cosa obligava a la seva inadmissió i reduïa o anul·lava la competència efectiva.
Recomanacions per reforçar els controls
L'informe proposa implantar una planificació anual de la contractació prevista, limitar l'ús de fases de valoració condicionades a llindars de criteris subjectes a judici de valor, i incorporar procediments de control de l'execució clars i detallats que resultin realment operatius. També suggereix establir condicions especials d'execució vinculades directament a l'objecte del contracte, així com regular els mecanismes per documentar i verificar el seu compliment i les penalitzacions a aplicar en cas d'incompliment.
Respecte als contractes menors, el Tribunal recomana restringir-ne l'ús mitjançant una millor programació de les necessitats de contractació i exigir que el pressupost quedi suficientment justificat en l'informe de necessitat. Igualment, insisteix que ha de quedar constància escrita de les invitacions remeses a les empreses per licitar, de la recepció de les mateixes i, en el seu cas, dels motius pels quals declinen presentar oferta.