El Tribunal de Comptes ha advertit que la Casa del Mediterrani, malgrat integrar-se a la Xarxa de Cases dependent del Ministeri d'Afers Exteriors, opera sense "direcció, assistència tècnica ni supervisió" per part del departament que encapçala José Manuel Albares. A més, subratlla que concentra la major part de la seva programació a Alacant, cosa que "limita el seu impacte als països que constitueixen el seu àmbit d'actuació", quan la seva missió és reforçar la imatge d'Espanya als Estats riberejos.
Aquestes conclusions es recullen en l'Informe de fiscalització del Consorci Casa del Mediterrani, relatiu als exercicis 2024 i 2025, aprovat pel òrgan que encapçala Enriqueta Chicano en el seu últim ple abans de la pausa estival.
El Consorci Casa del Mediterrani és un ens públic de caràcter interadministratiu vinculat a l'Administració General de l'Estat a través del Ministeri d'Afers Exteriors. A més del propi ministeri, en formen part l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament, la Generalitat Valenciana, la Diputació d'Alacant i els ajuntaments d'Alacant, Benidorm i Xàbia.
El seu objectiu és impulsar i reforçar les relacions entre els països de les ribes de la regió euromediterrània, contribuint a projectar una millor imatge d'Espanya en aquests territoris.
De conformitat amb l'informe del tribunal, recollit per Europa Press, el consorci intervé en la diplomàcia pública espanyola com a integrant de la Xarxa de Cases adscrita al Ministeri d'Exteriors, però l'òrgan fiscalitzador no aprecia "que hagi rebut la corresponent direcció, assistència tècnica i supervisió del ministeri per constituir un instrument eficaç en què es recolzi per al desenvolupament d'aquesta funció".
Debilitats en el control intern
El Tribunal de Comptes també crida l'atenció sobre "debilitats i mancances" en el sistema de control intern de l'entitat. En particular, apunta que la planificació és deficient, "no sent possible conèixer el grau d'assoliment dels objectius estratègics pretenguts, ni la seva vinculació amb els fins del consorci".
Igualment, ressalta que el 93,8% de les activitats de la Casa del Mediterrani es van desenvolupar a Espanya, amb un pes especial a Alacant, "cosa que limita el seu impacte als països que constitueixen el seu àmbit d'actuació".
El fiscalitzador incide igualment en que la posició econòmica del consorci "empitjora cada any", ja que els resultats negatius acumulats des de 2017 obliguen a utilitzar el remanent de tresoreria com a font de finançament habitual.
Riscos per a la viabilitat financera
Segons les seves estimacions, aquest remanent podria esgotar-se en uns cinc anys si es manté l'evolució actual, o en dos o tres exercicis en cas d'executar-se les obres d'ampliació de la seu que estan previstes.
En el capítol d'ingressos, l'informe constata que no es respecta el model de finançament fixat en els estatuts, donat que no totes les administracions consorciades aporten els recursos en els percentatges compromesos.
Amb tot, el tribunal aprecia "certa millora en el compliment de les recomanacions formulades" en fiscalitzacions anteriors, així com un "esforç de correcció d'algunes de les deficiències assenyalades".
Entre les noves recomanacions, l'òrgan presidit per Enriqueta Chicano planteja diverses propostes per corregir les mancances detectades en aquest últim informe, amb especial èmfasi en perfeccionar la planificació i en dur a terme un estudi de viabilitat exhaustiu sobre la situació financera del consorci.