L’OIM adverteix de rutes cap a Canàries cada vegada més arriscades en desplaçar-se les sortides més al sud

L’OIM adverteix de rutes cap a les Canàries més llargues i perilloses pel desplaçament cap al sud de les sortides i reclama més vies segures i cooperació.

fotonoticia 20261118180147 1920

fotonoticia 20261118180147 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

4 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 18 de noviembre de 2026 · 17 institutos

  • PP31,4 %
  • PSOE27,4 %
  • Vox19,0 %
  • Frente Amplio6,1 %
  • ERC2,4 %
  • SALF2,0 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

El progressiu desplaçament cap al sud dels punts de sortida a les costes de l’Àfrica Occidental en direcció a les illes Canàries, unit a la persistent pressió migratòria a la regió i al bon temps habitual per a la navegació en aquestes dates, fa preveure travessies encara més arriscades els propers mesos, segons alerta l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM).

La forta concentració d’arribades recents a l’arxipèlag per l’anomenada ruta atlàntica de l’Àfrica Occidental "pot explicar-se plausiblement per la interacció entre les persistents pressions migratòries i les condicions favorables per a les sortides", indica a Europa Press un portaveu d’aquesta agència de l’ONU.

Segons els pronòstics de la mateixa OIM, a l’octubre s’esperaven vents febles davant de Senegal, Gàmbia i Guinea Bissau, països als quals s’han anat traslladant en els últims temps els punts de sortida de les embarcacions amb destinació a Canàries, en comparació amb els mesos posteriors. "En general, el vent escàs afavoreix onades més baixes, el que potencialment crea oportunitats per a les persones que ja consideren o es disposen a creuar perquè surtin en un període relativament curt de temps", detalla aquest portaveu.

D’acord amb les últimes dades del Ministeri de l’Interior, fins al 15 de novembre havien arribat a les costes canàries 24.346 migrants, fet que suposa un augment del 65,9% respecte al mateix període de 2025, repartits en un total de 30 embarcacions.

L’OIM confirma que, tot i que a la primera meitat de l’any les arribades a l’arxipèlag es van reduir, al segon semestre s’hi aprecia un repunt, especialment des de setembre, i recorda que tradicionalment l’últim trimestre sol concentrar més arribades —tot i que el 2025 va ser una excepció—. "Al contrari del que passa al Mediterrani, els vents i les condicions meteorològiques als països costaners de l’Àfrica Occidental són, en general, més favorables en els mesos d’hivern", puntualitza el portaveu.

Travessies més llargues i perilloses

En aquest context, l’agència de l’ONU preveu que en els propers mesos "les condicions climàtiques empitjoraran i les travessies es tornaran més perilloses", a la qual cosa s’hi suma que els punts de sortida "s’han anat traslladant de manera sostinguda més al sud cap a Guinea, Guinea-Bissau i Gàmbia en resposta a la intensificació dels controls fronterers en els anteriors països d’origen", en al·lusió a Marroc, Mauritània i, més recentment, Senegal, des d’on tradicionalment sortien moltes embarcacions.

"En conjunt, aquestes dinàmiques podrien contribuir a un sistema de migració menys visible a l’Atlàntic en els propers mesos, caracteritzat per viatges més llargs, una major immobilitat als llocs de trànsit i un risc més elevat d’incidents no detectats al mar", adverteix el portaveu, en al·lusió tant a possibles naufragis com a vaixells que no aconsegueixin arribar a Canàries i quedin a la deriva en alta mar.

Les persones que intenten arribar des de les costes africanes a l’arxipèlag afronten ara "distàncies més llargues per arribar a Canàries i més temps al mar", cosa que "incrementa la seva exposició a condicions perilloses i el risc que els vaixells quedin a la deriva, cosa que converteix en encara més perillosos viatges que ja de per si ho eren", subratlla el representant de l’OIM.

Per això, l’agència insisteix en l’urgència de protegir els migrants al llarg de tot el trajecte i en la necessitat de "ampliar l’accés a vies segures i regulars per migrar".

Cooperació al llarg de tota la ruta

En la mateixa línia, recalca que "per salvar vides cal una cooperació més gran entre els països d’origen, trànsit i destinació, no només acció al punt d’arribada", en al·lusió a Canàries, on la capacitat d’acollida s’ha vist tensionada pel volum d’arribades de les darreres setmanes.

A més d’abordar les causes que impulsen la migració irregular, principalment oferint mitjans de vida i oportunitats als països d’origen, l’OIM sosté que les persones que finalment decideixen emigrar han de rebre protecció i assistència durant el recorregut, "no només quan arribin al seu destí".

"Afrontar les causes, garantir protecció al llarg de les rutes i crear vies regulars són prioritats complementàries: juntes, ofereixen una resposta integral que posa la seguretat i la dignitat de les persones al centre", resumeix el portaveu de l’organització.

Abordar les causes de fons

La directora executiva de l’Institut Espanyol d’Anàlisi Migratori (IEAM), Beatriz de León, coincideix en la necessitat d’actuar sobre les arrels del fenomen migratori i considera que el que està passant ara no hauria de sorprendre, ja que és una cosa que “passa tots els anys”.

“Mentre hi hagi joves que no pensin que tenen alternatives als seus països, seguiran venint”, sosté en declaracions a Europa Press, defensant que s’ha de treballar per millorar les condicions als països d’origen i evitar que sentin que “no tenen altra possibilitat que sortir”.

De León també crida l’atenció sobre el desplaçament cap al sud dels punts de partida i recalca que el que va passar a Ceuta el mes de juliol passat va empènyer molts migrants subsaharians “a buscar altres vies”. Així mateix, adverteix que no es pot “donar per fet” que els països des dels quals salpen els vaixells, com ara passa amb Senegal, hagin de “seguir col·laborant en la interceptació de migrants en tot moment”.

“Calen polítiques més a llarg termini”, reclama, i també la capacitat de “anticipar” que poden donar-se aquest tipus de “pics” d’arribades i actuar en conseqüència quan se sap que es produiran, perquè no sorprenguin les autoritats “desprevingudes”.