El judici de la peça separada del cas '3%' coneguda com a 'Infraestructures' comença demà a l'Audiència Nacional. En aquest procediment s'enjudicia el funcionament d'una suposada xarxa criminal que hauria maniobrat per assegurar-se contractes públics de la societat Gestió D'Infraestructures de la Generalitat de Catalunya.
En aquesta causa seuen al banc dels acusats 17 acusats, entre ells antics alts càrrecs del Govern català. La Fiscalia Anticorrupció, en l'escrit d'acusació del qual recull Europa Press, reclama per a ells penes que oscil·len entre 8 anys i nou mesos i 6 anys i tres mesos de presó pel seu suposat paper en el trucatge d'adjudicacions entre 2008 i 2015.
El Ministeri Públic els imputa presumptes delictes d'organització criminal, frau a l'Administració pública i un delicte continuat de prevaricació. Les penes més altes es sol·liciten per a qui considera màxims responsables: l'expresident i l'exdirector general de l'empresa pública de la Generalitat Gestió d'Infraestructures, S.A.U. (GISA), Josep Lluis Quer i Josep Antoni Rosell.
Segons la investigació, el denominat cártel col·lusionari 'Nuria Bofill' —un acord entre empreses del mateix sector per repartir-se el mercat i tancar el pas a nous rivals— hauria buscat i aconseguit repartir-se i fixar de forma indirecta els preus en licitacions de determinats organismes públics catalans. Ho hauria fet mitjançant la fixació concertada d'ofertes idèntiques o molt similars, amb la finalitat d'eliminar la competència de les empreses alienes al pacte.
Aquest acord per coordinar el preu de les licitacions hauria alterat les quantitats que l'Administració desemborsava pels projectes d'obra pública en què concorrien les mercantils implicades, generant un perjudici directe per als fons públics.
Els membres d'aquest pacte col·lusionari, segons el jutge instructor, van arribar fins i tot a consensuar les regles i les directrius que havien de seguir quan es presentaven a concursos de determinades administracions. El propòsit era neutralitzar la lliure competència i assegurar-se contractes en condicions més avantatjoses que les que haurien obtingut en un escenari d'igualtat, és a dir, si cada empresa hagués preparat la seva proposta de manera totalment independent.
Segons l’escrit de la Fiscalia, l’amañament dels concursos s’hauria produït “en connivència amb Quer i Rosell, que exercien els càrrecs de president i director general, respectivament, de l’empresa pública Gestió d'Infraestructures, S.A.U. (GISA), posteriorment denominada Infraestructures de la Generalitat de Catalunya”.
Una estructura dissenyada per dirigir les adjudicacions
Anticorrupció sosté que aquesta organització va acordar “durant anys les normes o directrius a seguir quan optessin a licitacions de certes Administracions, amb l’objectiu d’evitar la lliure competència i, així, obtenir un contracte més beneficiós que aquell que haurien obtingut en condicions d’igualtat, és a dir, si cada mercantil hagués preparat la seva oferta de manera totalment independent”.
“Dit pacte anul·lava, per tant, la competència dels no integrants del mateix, i es va anar estenent a diversos organismes públics”, exposa el fiscal, que subratlla que els integrants de la trama “es van posar d’acord per defraudar, fonamentalment a GISA, dissenyant i implementant una operació entre Quer i Rosell i la resta de persones acusades, que tenia per objecte el direccionament dels processos de contractació pública licitats”. Segons l’acusació, tots dos “manipulaven tot el procés d’adjudicació de contractes”.
“En primer lloc, van modificar l’estructura organitzativa de GISA creant l’Oficina Tècnica d'Avaluació, unitat integrada per una única persona, Cortasa Ferrer, i van generar un pas nou en el procés de valoració d’ofertes en els concursos públics, que només depenia d’ells”, s’indica en l’escrit.
Aquesta Oficina Tècnica “era un òrgan administratiu de GISA creat per Quer i Rosell” la “missió era revisar les propostes de valoració d’ofertes que elaboraven en cada cas els tècnics corresponents de cada una de les gerències”: “És a dir, tenia la capacitat de modificar les puntuacions tècniques atorgades per les comissions tècniques de valoració, en connivència amb la resta de persones acusades”.
Anticorrupció també descriu que “les empreses que participaven del pacte realitzaven intencionadament i deliberadament les seves ofertes agrupades en un rang de preus molt restringit, cosa que provocava dos efectes immediats: el primer, expulsar dels concursos les empreses que no estiguessin en el pacte, atès que provocava baixes temeràries de les mateixes”.
"I, el segon, passar a fer dependre l’adjudicació de manera pràcticament absoluta de criteris subjectius i judicis de valor de manera que, vist l’entramat establert, implicava que l’adjudicació es verificava a pura voluntat dels acusats Quer i Rosell", afegeix la Fiscalia.
Com a resultat d’aquest esquema, conclou el Ministeri Públic, va quedar "perjudicat el patrimoni públic perquè les empreses decidien, sota el control de Quer i Rosell, en quin nivell quedaria situat el preu d’adjudicació i, per tant, les exclusions per baixa temerària, amb els consegüents perjudicis per als interessos patrimonials públics".