Inmaculada Gutiérrez Carrizo acaba d’assumir la presidència de Renfe en un dels moments més complicats per al sistema ferroviari espanyol. El seu nomenament, aprovat pel Consell de Ministres el 13 de novembre, es produeix després de la sortida d’Álvaro Fernández Heredia i enmig d’una crisi marcada pels accidents ferroviaris d’Adamuz i Urda, els problemes de circulació i els conflictes laborals.
La nova responsable de l’operadora haurà d’afrontar una etapa de canvis a la companyia pública, amb l’objectiu de recuperar la confiança dels usuaris i millorar-ne el funcionament. A més, la seva arribada coincideix amb la proximitat de les eleccions generals del 29 de novembre, el resultat de les quals pot condicionar la continuïtat de la direcció i les prioritats del proper Executiu.
Gutiérrez prové de la mateixa companyia, on fins ara dirigia Renfe Proyectos Internacionales. És llicenciada en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universidad Complutense de Madrid i pertany al Cuerpo Superior de Técnicos Comerciales y Economistas del Estado. Abans d’incorporar-se a Renfe, va ocupar llocs en organismes de competència com el Tribunal de Defensa de la Competencia i la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia (CNMC).
Recuperar la confiança dels viatgers després dels accidents ferroviaris
Un dels principals reptes de la nova presidenta serà recuperar la confiança dels usuaris en el ferrocarril. La companyia arriba a aquest relleu després de dos greus accidents d’alta velocitat en menys d’un any: el d’Adamuz, a Còrdova, i el d’Urda, a Toledo, que van deixar un balanç conjunt de 115 víctimes mortals.
La crisi ha situat la seguretat ferroviària al centre del debat públic i ha augmentat la pressió sobre les companyies responsables del sistema. En aquest context, Renfe haurà de treballar per millorar la fiabilitat dels seus serveis i l’atenció als passatgers, tot i que la gestió de les vies, la senyalització i bona part de la infraestructura correspon a Adif.
La coordinació entre ambdues empreses públiques serà fonamental per millorar la resposta davant incidències i evitar que els problemes de circulació es tradueixin en nous episodis de desconfiança.
Millorar la relació amb els sindicats i garantir la seguretat
La relació amb els treballadors i els seus representants serà un altre dels assumptes prioritaris. L’anterior direcció de Renfe va afrontar diverses jornades de vaga de maquinistes, convocades pel Sindicat Espanyol de Maquinistes Ferroviaris (Semaf) per reclamar el compliment dels compromisos en matèria de seguretat i millores en les condicions laborals.
La darrera jornada d’aturada prevista per al 23 de novembre va ser desconvocada el dia 20, després que el sindicat arribés a un acord amb el Ministeri de Transports i Renfe. Entre les mesures pactades hi figuren un protocol d’actuació davant de fenòmens meteorològics adversos, millores en els procediments de seguretat i un pla per corregir incidències tècniques en determinats trens.
L’acord també contempla una inversió de 110 milions d’euros entre el 2027 i el 2029 per renovar els equips de climatització de la flota de serveis públics i avenços en la negociació de l’IV Conveni Col·lectiu del Grup Renfe.
La nova presidenta haurà de garantir que els compromisos es materialitzen i mantenir oberts els canals de diàleg amb els sindicats per evitar que el conflicte laboral torni a agreujar-se.
Renovar la flota i tancar la compra de nous trens
La modernització del material rodant és un altre dels grans reptes de l’operadora. Renfe va adjudicar el passat 27 d’octubre a Siemens la compra de 30 trens d’alta velocitat Velaro Novo, amb una inversió d’1.218 milions d’euros i una opció d’ampliació d’altres deu unitats.
Els nous combois podran assolir els 350 quilòmetres per hora i tindran capacitat per a 520 passatgers. Les primeres cinc unitats s’hauran d’entregar abans de 40 mesos i el conjunt de l’encàrrec, en un termini de 62 mesos.
Tanmateix, el contracte encara s’ha de formalitzar. La nova direcció haurà de completar aquest procés i supervisar que es compleixin els terminis de fabricació i entrega.
A aquesta operació s’hi suma la necessitat de renovar part dels trens que presten servei en altres corredors, especialment a les xarxes de Cercanías i Rodalies. L’edat d’alguns combois i els retards acumulats en adquisicions anteriors fan que la renovació de la flota sigui una de les qüestions pendents de la companyia.
Competir amb Iryo i Ouigo en un mercat liberalitzat
La competència amb les operadores privades serà un altre dels assumptes que marcaran el futur de Renfe. La liberalització de l’alta velocitat ha permès l’entrada de companyies com Iryo i Ouigo, que competeixen amb l’empresa pública als principals corredors.
En aquest escenari, Renfe haurà de reforçar la seva oferta comercial, millorar la qualitat del servei i mantenir la seva posició en un mercat amb més alternatives per als viatgers.
La companyia també haurà d’afrontar el debat sobre una possible ampliació de la liberalització ferroviària a altres serveis, com la mitja distància i els Cercanías. Aquesta qüestió obre nous desafiaments per a l’operadora, que haurà de combinar la rendibilitat de les seves activitats comercials amb la prestació de serveis públics.
Inmaculada Gutiérrez continuarà al capdavant de Renfe després de les eleccions?
El nomenament de Gutiérrez s’ha produït a poc més de dues setmanes de les eleccions generals del 29 de novembre. La seva continuïtat dependrà, entre altres factors, de les decisions que adopti el proper Executiu sobre la direcció de les empreses públiques.
No obstant això, el seu perfil tècnic i la seva trajectòria dins de l’Administració i del sector ferroviari han generat expectatives favorables en diferents àmbits de la companyia. Segons les informacions publicades sobre el seu nomenament, compta amb el suport d’una part de la plantilla i del sector, a més d’una valoració positiva als principals partits.
De moment, la seva prioritat immediata serà consolidar els acords assolits amb els sindicats, recuperar l’estabilitat operativa i avançar en la renovació dels trens. L’evolució d’aquests assumptes i el resultat electoral marcaran el rumb de Renfe els propers mesos.