Un simple picor de gola, la presència de plaques a les amígdales, els esternuts, els mocosos verdosos o el dolor d’orella no són motius suficients per si sols per iniciar un tractament amb antibiòtics. Cap d’aquests signes confirma que hi hagi una infecció bacteriana ni garanteix que aquests fàrmacs hagin d’escurçar la durada del quadre, segons subratlla la Societat Espanyola d’Otorinolaringologia i Cirurgia de Cap i Coll (SEORL-CCC).
Coincidint amb la Setmana Mundial de Conscienciació sobre la Resistència als Antimicrobians, que té lloc del 18 al 24 de novembre, la societat científica llança una sèrie de recomanacions sobre com gestionar les infeccions de gola, nas i orella més habituals a la tardor i a l’hivern. Insisteixen que l’ús injustificat d’antibiòtics no només pot produir efectes secundaris, sinó que també afavoreix l’aparició de bacteris resistents.
Què evitar quan apareix un refredat
La SEORL-CCC recalca que els antibiòtics són imprescindibles davant de determinades infeccions causades per bacteris, però desaconsella prendre’ls davant els primers símptomes d’un refredat o en notar un lleu dolor de gola. La majoria de les infeccions respiratòries de les vies altes tenen origen víric i aquests medicaments no actuen contra els virus. Per tant, un picor de gola, la congestió nasal, els esternuts o la tos no justifiquen per si sols el seu ús.
A més, aquestes molèsties poden deure’s a causes no infeccioses, com ara processos al·lèrgics o irritatius. La intensitat del malestar tampoc no serveix per si sola per confirmar una infecció bacteriana. Quan l’antibiòtic no està indicat, prendre’l no accelera la millora i sí que augmenta el risc de patir reaccions adverses.
Els especialistes també insisteixen que no es pot assumir que les plaques a la gola o els mocosos verds siguin sinònim d’infecció bacteriana. Les plaques blanquinoses a les amígdales poden aparèixer tant en infeccions víriques com bacterianes. De la mateixa manera, el to groc o verdós de les secrecions del nas no demostra per si sol que hi hagi una sinusitis bacteriana. Sense una valoració clínica no és possible decidir si calen antibiòtics, i en alguns casos d’infecció de gola pot caldre fer una prova específica per detectar estreptococs.
La SEORL-CCC recorda igualment que prendre antibiòtics "per si de cas" per evitar que un refredat derivi en complicacions no està justificat, ja que no actuen contra els virus i no s’ha provat que el seu ús rutinari prevengui infeccions bacterianes posteriors. El seu ús preventiu es reserva a situacions molt concretes i sempre sota criteri mèdic.
Un altre punt clau és no reutilitzar restes de tractaments anteriors, encara que els símptomes actuals s’assemblin. Dos episodis de dolor de gola, otitis o sinusitis poden tenir orígens diferents i requerir abordatges diferents. "Utilitzar restes d’un tractament anterior suposa exposar-se a un medicament que pot no estar indicat, amb una dosi o una durada inadequades i risc d’efectes adversos", adverteixen des de la societat científica.
Quan plantejar-se l’ús d’antibiòtics i anar al metge
Els otorinolaringòlegs aconsellen centrar-se a alleujar els símptomes mentre la infecció segueix el seu curs. Per això recomanen una bona hidratació, repòs, rentats nasals amb sèrum fisiològic i, quan calgui, l’ús d’analgèsics o antitèrmics per controlar el dolor o la febre. Molts refredats, faringitis, episodis de sinusitis aguda i algunes otitis es resolen de manera favorable sense necessitat d’antibiòtics.
No obstant això, puntualitzen que "la necessitat de tractament depèn del diagnòstic, la gravetat, l’edat i les circumstàncies del pacient, per la qual cosa la decisió correspon al professional sanitari".
S’ha de demanar cita mèdica quan els símptomes siguin molt intensos, durin massa o vagin a pitjor. Una febre que no cedeix, un dolor intens de gola o d’orella, l’empitjorament després d’una aparença de millora inicial o uns símptomes nasals que es prolonguen sense millora fan necessària una valoració professional. La dificultat per respirar o per empassar saliva es considera una urgència i requereix atenció immediata. Serà el metge qui determinarà si hi ha una infecció bacteriana i si cal prescriure un antibiòtic.
En qualsevol cas, els antibiòtics només s’han d’utilitzar quan hagin estat prescrits i seguint exactament les pautes indicades. Quan existeix una infecció bacteriana que sí que requereix tractament, aquests fàrmacs resulten essencials, però la seva elecció, la dosi i la durada s’han d’ajustar al diagnòstic. A més, "no s’han de modificar ni interrompre per iniciativa pròpia, encara que els símptomes millorin".
Per preservar l’eficàcia d’aquests medicaments de cara a futures infeccions, els especialistes recorden que el consum innecessari d’antibiòtics afavoreix la selecció de bacteris resistents i pot alterar la microbiota de l’organisme.
"L’aparició de bacteris resistents pot dificultar el tractament d’infeccions que sí requereixen antibiòtics, incloses determinades otitis, sinusitis bacterianes i altres infeccions de l’àmbit de l’otorinolaringologia. Per això, evitar els tractaments innecessaris no només contribueix a protegir la salut pública, sinó també a preservar les opcions terapèutiques del propi pacient", conclouen.